La cuina del Periodisme

Als meus mestres de periodisme sovint els agrada comparar el seu ofici amb el dels cuiners. L'expressió "la cuina del periodisme" l'utilitzen sovint quan han de parlar de les rutines periodístiques. Però, arran de la disputa oberta entre els cuiners de veritat, aquesta expressió prèn una nova dimensió.
La batalla entre Santi Santamaria i la resta de xefs estrella (o estrelles, Michelín o no) és també una batalla entre grups mediàtics. No cal ser massa viu per adonar-nos que en aquesta disputa hi ha també interessos periodístics. L'exemple més clar és la guerra mediàtica que tenen El Periódico, en contra, i La Vanguardia, a favor, de Santi Santamaria. La portada d'ahir dimecres de l'encara diari del Grupo Z, amb una recepta amb additius de Santamaria, l'ha contestat avui dijous La Vanguardia amb un titular explícit: "Sanidad ve bien la transparencia que pide Santamaria". Però El Periódico ha continuat atacant amb aquest titular, també d'avui: "Santamaria admet que usa additius i promet deixar-los".
Però, ¿què hi ha, en el fons, en la cuina d'aquests titulars? ¿Per què uns hi estan a favor, i els altres en contra? La resposta és molt senzilla. Santi Santamaria és col·laborador del Magazine de La Vanguardia on cada diumenge hi publica un article i una recepta. I El Periódico té en marxa una promoció de llibres de receptes, "La cocina de Casa", en què hi participen alguns dels millors xefs catalans, bascos i espanyols: Ferran Adrià, Hilario Arbelaitz, Martín Berasategui, Quique Dacosta, Rafael Morales, Xavier Pellicer, Toño Pérez, Joan Roca i Carme Ruscalleda. Curiosament, no hi és Santi Santamaria.