Al lloro, cada dia millor!

Burla, burla i més burla s'ha fet de la frase de l'any a Can Barça: "al loro! Que no estamos tan mal!" del president Laporta. Però, per estrany que sembli, no us volia parlar d'aquesta frase si no d'aquest titular d'avui a l'Avui: Un lloro perdut torna a casa després d'explicar on vivia. El text sencer del breu afirma: "Un lloro que s'havia perdut al Japó va ser tornat per la policia al seu domicili després que l'au comuniqués el nom del seu amo i la seva adreça. Els lloros grisos africans són una mascota molt popular entre els japonesos per la capacitat que tenen d'imitar."

La versió online de The Japan Times en dóna més detalls. Pel que sembla el lloro en qüestió es diu Yosuke i es va perdre a la població de Nagareyama, a la prefectura de Chiba. Se'n va fer càrrec l'oficial de policia Shinjiro Uemura, que el va dur fins a un centre veterinari. Pel que sembla, el lloro Yosuke era força esquerp ja que segons Uemura "vaig intentar fer-m'hi amic i parlar amb ell, però em va ignorar completament". En canvi, es veu que als metges del centre veterinari els va entretenir amb un recital de cançons.

Però, finalment, l'au va dir les paraules clau: "I'm Mr. Yosuke Nakamura" i tot seguit l'adreça dels seus propietaris. L'agent Uemura va seguir la pista i, efectivament, aquell era el nom del seu propietari i vivia a l'adreça en qüestió. Pel que sembla, els seus propietaris van tardar dos anys a ensinistrar la seva bestiola perquè aprengués les paraules clau.

En un món occidental i part de l'oriental carregat de xips implantats als animals, molts d'ells construits al Japó, amb registres o anellaments d'ocells i tot tipus de controls, és curiós com al final el que acaba funcionant és el clàssic mètode de comunicació analògic. O sigui, el boca-orella, en aquest cas, el bec-orella.