Presidents pallassos

Aquest diumenge em va tocar fer aquest vídeo dedicat a aquell que diuen que és l'home més poderós del món. El senyor Bush sembla que, una vegada més, ha demostrat les seves virtuts humorístiques. Bé, de fet, només té aquesta virtut, la de ser un pallasso i no li queda massa temps per seguir demostrant-la. I no ho dic perquè a principis de l'any que ve ja no serà president. Ho dic perquè, pel que diuen, aquest bon home podria morir abans d'acabar mandat. Tot i que sembla que la profecia s'hauria trencat amb la "no mort" de Ronald Reagan.
El que sí que sembla inevitable és que continuï fent el ridícul. És curiós com alguns dels presidents més odiats tenen una vesant humorística. Bé, odiats per una part del món o dels seus conciutadans. I és que si són presidents és perquè algú els ha elegit. D'exemples en tenim uns quants. Silvio Berlusconi o Hugo Chávez en serien dos, d'aquests exemples. Una de les seves poques virtuts, si és que en tenen també alguna més, és fer pallassades. Potser per això han acabat sent presidents, perquè aquesta característica és la que més aprecien els seus electors.

En canvi, diria que un dels presidents menys estimat que hem tingut en els últims temps i en les nostres contrades no té aquesta capacitat de deixar-se anar o fer sovint el rídicul en públic. Tot i així, sí que de tant en tant fa riure sentir-lo parlar. Potser perquè de tan seriós que es presenta, i les coses que diu, ens recorda un dels millors humoristes de la història del nostre país: Eugenio.

No, no us diré de qui estic parlant, no fos cas que, coneixent el seu mal humor i la seva guàrdia pretoriana, m'hagués d'acabar exiliant a algun Mont perdut o a una Illa deserta.