27 d’abril de 2008

La pasta del paper

Encara no hem estat capaços de calibrar la importància que ha tingut i tindrà internet en la nostra societat. De fet, i degut els constants canvis a la xarxa, és possible que no ho aconseguim mai del tot. Fins i tot l’empresa Microsoft té clar que el seu sistema operatiu, allò que en diem el software o el programari, tard o d’hora no el necessitarem perquè podrem obtenir el que vulguem lliurement a Internet i perquè la xarxa ja és un gran programari.
Doncs bé, tal i com va passar al seu temps amb l’aparició de la ràdio, el cinema, la televisió o els videogravadors la premsa torna a estar en crisi o qüestionada. Recordeu allò de video kill the radio star, doncs ara la pregunta és ¿matarà Internet el redactor de premsa? De fet, també la televisió, el cinema i la ràdio pateixen unes crisis semblants. En realitat, Internet no és res més que un canal de canals, o una manera de fer-nos arribar informació i entreteniment quant i quan volem. ¿La premsa, el mitjà de comunicació de masses més antic, sobreviurà a Internet? Probablement no. O, almenys, no ben bé tal i com l’entenem avui en dia. I és que especialment els diaris o els periòdics de pagament ja han començat a patir les conseqüències de l’altíssim consum d’Internet. Aquest mitjà que ara llegiu amb un nou disseny n’és un exemple. Hi ha alguns diaris impresos que ja tenen més lectors per Internet que en paper. Un altre exemple d’aquesta crisi són les nombroses promocions que inunden els quioscos, especialment els caps de setmana, que han de pal•liar i maquillar les fortes baixades en vendes.
Al mateix temps, però, Internet també ha provocat que la premsa sigui, actualment, d’una altíssima qualitat. Al text de paper, per sobreviure, hi hem de trobar un plus que Internet no té: la garantia de la qualitat informativa. Per això moltes redaccions s’han hagut de posar les piles per tornar a fer autèntic periodisme, ja sigui informatiu o d’opinió. Els redactors han de treballar més per tractar els temes amb més profunditat i treure més exclusives, mentre que els opinadors han de dir coses que no s’hagin llegit ja a la xarxa.
Però perquè un mitjà de comunicació es mantingui en aquesta alta qualitat hi cal molta inversió econòmica. És per això que en els propers anys veurem com desapareixeran molts mitjans impresos i els que quedin passaran a menys mans. Mentrestant, els ecologistes i els defensors d’aturar el canvi climàtic haurien de celebrar que cada vegada disminueixi més l’ús excessiu i abusiu del paper, i és que diuen que no hi ha bé que per mal es porti.