25 d’abril de 2008

El Descriptor

Josep Maria Espinàs acaba de publicar el seu últim llibre: El meu ofici. Avui, divendres dia 25 d'abril, dos dies després d'haver-lo rebut com a present, l'he acabat de llegir. De tots els llibres publicats poc abans de Sant Jordi, era el que més il·lusió em feia tenir. Així ho vaig dir descaradament a la meva dona quan em va demanar quin em faria gràcia que em regalés.
Aquells a qui ens agrada escriure, però no en sabem massa, és possible que en vulguem aprendre més. És per aquest motiu que volia llegir el llibre de l'Espinàs, perquè parla de l'ofici d'escriure, en general, i del seu ofici d'escriure, en particular. O sigui, que sovint es posa a ell com exemple per entendre millor les seves explicacions.
Definir de quin gènere es tracta aquest text seria estúpid (com estúpid em sento jo escrivint quelcom sobre algú que ha escrit un llibre que explica a la perfecció com és la feina d'escriptor i que jo no sé dur a la pràctica). Però crec que no m'equivoco si dic que té una bona dosi d'autobiografia, si tenim en compte que és la reflexió d'algú que explica com és el seu propi ofici. Al mateix temps també té uns ingredients d'assaig, o, si voleu, de teorització (que no dogmatització) d'aquesta professió. Les seves valoracions i, sobretot, perfeccionaments d'algunes definicions en són un bon exemple. El que no és, aquest text, és un manual d'instruccions per a saber escriure. No. No t'explica tècniques narratives. Senzillament et defineix un ofici (em sembla que això ja ho he dit, i ell també ho diu clar en el títol del llibre). Però, tot i no tractar-se d'un manual tècnic, sí que pot ser un text de consulta. L'he llegit en dos dies, però no he assimilat ni un deu per cent de la informació que m'ha donat. Algú em dirà: "doncs haver-lo llegit més a poc a poc...". No hi té res a veure. Hi ha hagut capítols que me'ls he llegit i rellegit. Però és que el text diu moltes coses, massa per ser assimilades en una sola lectura. Ah, i si encara voleu que us digui què més crec que és aquest llibre (que segur que no ho voleu saber) us diré que està escrit com si fossin una cinquantena de les seves columnes.
Aquest llibre, tot i que no sembla ser l'objectiu del seu autor, té tots els ingredients per convertir-se en un text de lectura obligatòria durant unes quantes dècades. Un llibre de referència per a futurs escriptors i/o lectors. Per això m'atreveixo a definir l'Espinàs com un Descriptor, en majúscules. Ell ens descriu què és un escriptor. De fet, la majoria de la seva escriptura ha estat descriptiva, ens ha narrat allò que ha vist.
A mi, aquest llibre, m'ha provocat, a estones, ganes d'escriure. A mi, aquest llibre, m'ha provocat, a voltes, ganes de no pretendre dedicar-me a aquest ofici. A mi, aquest llibre, m'ha provocat, indubtablement, ganes d'escriure aquestes paraules que acaben en el punt d'aquí a la dreta, al costat de la lletra a.