Gràcius Serra!

Dissabte us deia que la meva proposta perquè Calçasses o Primer Calçasses serveixi per definir els marits de les dones presidentes feia el seu camí. I entre altres coses us exposava les respostes que he rebut des del Termcat i del verbívor Màrius Serra, aquell home que de paraules en té un MAR I US dóna sempre resposta amb una manera de SER RÀpida, eficaç i educada!

Al Termcat els vaig escriure proposant la meva opció i, molt amablement, la Cristina Bofill em va tornar a respondre afirmant que "Agraïm totes les aportacions i comentaris que feu per ajudar a establir la manera més adequada de designar un concepte que, fins al moment actual, no té una denominació catalana amb tradició i ús real. Recollim i prenem nota de la vostra aportació, però us reiterem la conveniència d'esperar que arribi realment el cas i que sorgeixi la necessitat en els mitjans de comunicació per valorar, conjuntament amb els organismes implicats, la millor opció."

I pel que fa a l'empenta que en Màrius em va dir que intentaria donar a la meva proposta, avui l'ha dut a la pràctica al suplement de Cultura del diari Avui en la seva columna MOTACIONS. Li ho agreixo profundament: Gràcius Serra! Aquí a l'esquerra teniu el text escannejat (la versió en pdf encara tardarà uns dies a estar disponible al web). El transcric:

"Calçasses? Demà comença la campanya electoral. Hi ha partits que presenten dones a l'u de certes circumscripcions, però els veritables aspirants a la presidència són barons, i no pas sants. Un president, tant a França com a Espanya com aquí, sol tenir una primera dama. O diverses, com Sarkozy. Però, ¿què passaria si la presidenta fos ella? Llegeixo al blog de l'Enric Xicoy una proposta interessant. En la hipòtesi que Hillary Clinton venci primer Obama i després McCainn, haurà estat primera dama durant la presidència de Bill Clinton i ara presidenta. Però, ¿què passarà amb el seu marit? Doncs que haurà fet el camí contrari. Potser l'expresident podrà ser tractat de per vida com a senyor president, a la manera de Pujol i Maragall, però, ¿quin seria l'equivalent masculí de primera dama? En català semblaria lògic anomenar el consort d'una presidenta primer cavaller (o cavaller primer, a la manera del conseller primer Bargalló), però Xicoy troba que "el primer cavaller dels Estats Units" no acaba de sonar bé. Té un punt de Far West. Per això, obre el diccionari i a la C topa amb una definició ad hoc: "Marit que es deixa governar per la dona". ¿Sabeu a quin mot correspon? Calçasses."

A veure fins on arriba aquesta proposta. Per cert, qui sap si d'aquí també se'n deriva un debat al voltant del políticament correcte. La meva mare em diu: "a veure si ara et titllen de masclista". I és que si aquest mot té una càrrega despectiva és perquè ve a dir que no és normal i lleig que una dona mani al seu marit. En canvi, ve a dir, sembla d'allò més habitual i lògic que sigui al revés: que un home mani a la seva dona. Però, des d'un punt de vista masculí, també podria semblar una expressió feminista: "¿per què una dona es mereix l'honor de ser tinguda com la primera dama d'un país i un home el deshonor de ser considerat el principal calçasses?". Sigui com sigui, si ara es disperés aquest debat, per exemple a les pàgines de l'Avui, jo encantat de la vida: diuen que val més que parlin de tu, encara que sigui per bé. Dubto, però, tenir aquest honor, o deshonor! De fet, ja vaig avisar que en la proposta hi havia un punt de provocació. Però vaja, tampoc hi busqueu tres peus al gat, senzillament buscava una paraula per definir aquesta figura i resulta que en la nostra rica llengua n'existeix una que sembla feta expressament. Com diu en Màrius: ad hoc.