13 d’octubre de 2010

Introspecció mediàtica

Aquest matí escoltava les excel·lents cròniques de l'enviat especial de Catalunya Ràdio, Joan Biosca, al lloc del rescat dels miners xilens. En directe he pogut sentir com explicava la sortida del segon miner. La Marta Romagosa li anava donant pas i en Joan ens anava explicant en quina situació ens trobàvem.
A les 7h. en Manel Fuentes, l'home que substitueix a la Marta a partir d'aquella hora, ha fet un dels seus habituals editorials moralitzants. Entre els comentaris, ha opinat que és gratificant que tinguem notícies positives com la de Xile. Però, al mateix temps, ha volgut denunciar que els mitjans converteixin la notícia en un espectacle.
Més endavant, tornant a donar pas a en Joan Biosca, li ha preguntat si realment allò s'estava convertint en un circ mediàtic. L'enviat especial li ha dit que sí i que els periodistes estaven perseguint a la famílies. I, a continuació, en Joan Biosca ha dit quelcom semblant a: "una de les famílies dels miners ens ha deixat entrar a la seva tenda...". Després en Fuentes ha criticat que potser els responsables del rescat haurien de ser més discrets a l'hora de permetre que es filmessin segons quines escenes. Més tard, entre les notícies del dia, una periodista comentava al mateix programa tots els regals que rebran els miners i amb en Fuentes hi feien certa conyeta.
Llavors m'ha vingut al cap un bon article de Salvador Cardús que va publicar a La Vanguardia sota del títol de "Como si no estuviéramos ahí". Tot i que aquell article parla de la política catalana i com els mitjans també en són actors, em quedo amb aquesta frase: "A los periodistas les suele ocurrir muy a menudo: se imaginan observadores tan externos a la realidad de la que informan, que se olvidan de que ellos forman parte también de esa realidad."
Efectivament, en Manel Fuentes es dedica primer a criticar la mediatització del rescat dels miners xilens i, a continuació, ell fa el mateix. En les cròniques es diu que els periodistes persegueixen els familiars dels miners i resulta que Joan Biosca fa la crònica dins la tenda d'un dels familiars a qui entrevista en directe. I això, al senyor Fuentes, li sembla la mar de bé. A mi també, per cert. Potser el que convindria en molts mitjans, o potser a uns quants periodistes, és fer més sovint introspecció mediàtica en lloc de criticar l'expectació mediàtica de la qual també en són responsables.
Ah, per cert, aquesta tarda, quan tornava cap a casa, escoltava de nou Catalunya Ràdio i he sentit una falca publicitària d'autopromoció del Matí de Catalunya Ràdio en què passaven fragments de les cròniques del matí des de Xile. No sé si això forma part també del circ mediàtic, el que és claríssim és que la ràdio nacional de Catalunya ha utilitzat el tractament mediàtic del rescat dels miners com a reclam publicitari per demostrar que "nosaltres també érem allà".