Addictes a internet?

El 30 Minuts de TVC d'ahir es titulava "Malalts d'internet". En el reportatge s'explicava com s'ho fan a la Xina per a desintoxicar als joves que, com anaven repetint, "són addictes a internet".

El reportatge era força interessant i preocupant al mateix temps ja que reflecteix quelcom amb què ja ens estem trobant a la nostra societat occidental. Ja he sentit a dir, en més d'una ocasió, que hi ha famílies que han hagut de treure internet de casa per evitar mals majors en els seus fills. De fet, a casa ja sóc testimoni de quelcom semblant. I és que als meus fills cada vegada em costa més de desenganxar-los de l'ordinador quan estan jugant a pintar o als jocs del Club Súper3, per posar algun exemple.

Però el que no em va convèncer del reportatge d'ahir és l'expressió reiterada d'"addictes a internet". Si fóssim estrictes hauríem de dir que som molts els addictes a internet i, en canvi, no necessitem teràpies de desintoxicació. Jo em considero un addicte a internet ja que hi estic connectat les 24 hores del dia. El meu mòbil, un HTC, està permanentment connectat. Això vol dir que cada vegada que algú m'envia un correu al gmail el rebo. També puc consultar el meu twitter, el facebook o el correu de la feina sempre que vulgui. No cal dir que la premsa també la llegeixo pel mòbil. Però no només això, sinó que a la feina tinc internet tot el dia connectat i cada dos per tres vaig rebent els correus. No cal dir que internet, per exemple, l'estic utilitzant ara per escriure aquest post. Per tant, en un sentit estricte, sóc un addicte a internet.
El que passa és que hem de diferenciar l'addicció de l'addicció malaltissa. Internet, en si, o estar-hi connectat tot el dia, no per força significa estar-ne malalt. Per començar, no és el mateix estar "enganxat" a una xarxa social, de la qual no en surts ni per menjar, ni per dormir, i que t'impedeix tenir altres relacions socials, que el fet d'anar consultant periòdicament la teva xarxa social. Per tant, com sol passar amb les addiccions, tot depèn del consum que se'n faci. A més, el terme "internet" és massa ampli ja que, en realitat, internet només és un canal no un mitjà.
El que sobretot diferencia el malalt de la resta, crec jo, és la capacitat per desconnectar, de poder fer altres coses, i que l'addicció no provoqui un canvi de personalitat malaltissa: més antisocial, insomni, agressivitat, etcètera.
Internet, per tant, per a molts s'ha convertit en una necessitat més de la nostra vida social i professional. Una necessitat semblant a la de menjar o anar al lavabo. Però el que hem d'evitar és utilitzar internet com els bulímics o anorèxics utilitzen el menjar, per exemple.
Així doncs, crec que en lloc de parlar d'"addicció a internet", quan ens referim a la malaltia que provoca un mal ús d'internet, hauríem de parlar d'alguna altra cosa. Ara, tot i això, també us he de confessar que potser alguns dels que es passen (ens passem) el dia connectats a internet ens hauríem d'aturar de tant en tant a pensar com ens està influint aquesta addicció. Sóc dels que crec que, en general, internet no és una mala eina sinó tot el contrari. Fins i tot estic convençut que internet, i sobretot les xarxes socials, ens permet ser més sociables, més oberts de mires, estar més ben informats i tenir més oportunitats professionals. Però també començo a detectar en gent propera alguna actitud malaltissa per culpa d'internet i això sí que em preocupa.