Synchronicity II

Fa poc més d'un mes us preguntava quin fenomen podia haver estat el causant d'una estranya coincidència. Us ho recordo: a la nit m'imagino un relat en què un home neix vell i l'endemà llegeixo per primer cop l'argument de la pel·lícula El curiós cas de Benjamin Button. Doncs bé, una de les respostes que vaig rebre va ser: "crec que el que t'ha passat pot tenir diverses explicacions. Una seria que haguessis escoltat l'argument de la pel·lícula de manera subliminal, sense ser-ne conscient. L'altre és una mica més "esotèrica" fa referència a un concepte del psiquiatre suís C.G.Jung que parlava de SINCRONICITAT per fer referència, entre altres coses, a tots aquells fenomens que enllacen el món psicològic (un somni,un pensament, un record...) amb el món tangible (una pel·li, una trucada, una cançó...). Un concepte interessantíssim. A mi m'agrada molt que em passin aquestes coses, a alguna gent li fa una mica de por." La veritat és que em va sorprendre agradablement una resposta tan científica i després, mirant l'enllaç del bloc de l'autora del comentari, va resultar que era de Clara Esquena i Freixas, psicòloga de professió.

Suposo que som molts els que sovint ens passen coses d'aquestes, com ara que pensem en una persona que fa temps que no veiem i, de cop, ens la creuem pel carrer. Sí que és difícil trobar-hi una explicació i suposo que si llegíssim els teòrics que han escrit sobre la sincronicitat potser en trauríem una mica més l'aigua clara. Però jo, si hi hagués de trobar una explicació diria que tot és qüestió de jugar a la loteria. M'explico. Si no jugues a la loteria segur que no et toca. Doncs la sincronicitat no és res més que, de tant en tant, et toqui la loteria: o sigui, si penses en persones o accions o records és probable que hi trobis vincles amb la vida real. Com que cada dia pensem en moltes persones, en molts records o en moltes accions és lògic que algun d'aquests pensaments tingui alguna mena de vinculació coincident en la nostra vida quotidiana.

Sigui quina sigui l'explicació, si és que en té, sempre ens sorprèn quan vivim una sincronicitat com les tres que he tingut avui. Com que dues d'elles són de caràcter molt personal només us n'explicaré una.

Aquests dies estic acabant una recerca de la Universitat Pompeu Fabra en què he d'analitzar tots els textos d'opinió dels diaris Avui, El País i El Periódico durant la campanya catalana del 2006. Ahir estava buidant les pàgines de l'últim d'aquests diaris. Una de les columnes que apareixien cada dia eren l'anàlisi d'anteriors campanyes. Una d'aquestes feia referència a la campanya del 1980 i explicava que tots els candidats buscaven suports de líders europeus. Entre els candidats hi havia el líder del PSC i de CiU. Del primer diu "Joan Reventós, mort el 2004, s'havia citat amb el canceller d'Àustria, Bruno Keisky". I de Jordi Pujol diuen que "havia anat a Brussel·les per veure's amb la presidenta del Parlament Europeu, Simone Veil". D'aquest últim, a més, adjuntava la foto de la reunió que podeu veure reproduïda en el text que he afegit.

Doncs bé, després de llegir i recordar que Joan Revenetós va morir el 2004 em vaig preguntar què se'n devia haver fet de la dona de la fotografia, Simone Veil. Suposo que a tots ens passa sovint que quan mirem imatges antigues ens preguntem què se'n devia haver fet d'aquelles persones. Aquest matí, altra vegada, el diari m'ha servit la sincronicitat. ¿Sabeu qui hi havia a l'entrevista de La Contra de La Vanguardia?