17 de març de 2009

Els globus d'Ernest Maragall

Una de les estratègies polítiques més clàssiques per veure com responen els ciutadans i els contrincants polítics és enviar un globus sonda a l’opinió pública. Es tracta de fer arribar a la ciutadania una informació polèmica, sovint una proposta d’acció política, per veure com s’hi reacciona. Si a partir de la informació no hi ha un debat, ni hi ha una resposta massiva en contra o hi ha un aplaudiment generalitzat, les possibilitats que aquella idea tiri endavant són molt altes. Si, pel contrari, el globus sonda crea una polèmica extremista, un debat negatiu o fins i tot una resposta violenta, saps que potser és millor pensar-t’ho dues vegades i retirar o modificar aquella proposta.
Doncs bé, el conseller d’Educació, Ernest Maragall, que deu haver llegit unes quantes vegades llibres com “El Príncep” de Maquievel, sembla que fa un gran ús i abús d’aquest mètode. Però tractant-se de l’educació dels nostres fills, tampoc està malament que hi hagi tants debats com faci falta perquè entre tots acabem fent la millor escola possible. Una altra cosa és saber si és cert, com afirma el conseller, que les seves propostes són debatudes, consultades i consensuades amb totes les parts implicades o, pel contrari, tal com afirmen els sindicats, Maragall va totalment a la seva.
Sigui com sigui, hi ha dues coses que sí que són veritat. La primera és que a un conseller del ram li hem de demanar que governi i que faci propostes sensates que acabin amb molts dels dèficits endèmics de les nostres escoles. A més, que no es deixi intimidar per una de les moltes parts que estan implicades en la seva presa de decisions. I, pel que sembla, això és el que està fent Maragall, ens agradin poc o gens les seves formes que sovint ens recorden les del seu germà més cèlebre.
I la segona és que els mestres no haurien de fer vaga. I no parlo d’aquest dijous 19 de març, que ja he insinuat que crec que en aquests moments no hi ha res que la justifiqui, tot el contrari. El que vull dir és que el dret a vaga dels professors hauria d’estar molt, molt i molt limitat, a l’estil del que desitgem dels metges, policies o jutges. Si d’aquests sectors de servei públic s’espera que no facin vaga cada dos per tres perquè no puguin perjudicar els drets dels ciutadans, el mateix s’hauria de dir del professorat de primària i secundària. ¿No havíem quedat que els professors eren una autoritat? El dia 3 de març de 2008 es va fer pública una sentència en què es condemnava a uns pares a un any de presó per haver agredit a una professora. Aquella sentència, firmada per Araceli Aiguaviva, vídua de Josep Maria Huertas Clavería, va crear jurisprudència. Era la primera vegada que, legalment, es jutjava una agressió a un professor com si es tractés de l’agressió a un policia o a un jutge. Aquella va ser una sentència exemplar perquè si alguna cosa es mereixen els professors és que se’ls consideri una autoritat pública. I no només això, sinó que ja seria hora que es tingués en compte l’esforç i el sacrifici que estan fent molts mestres, siguin funcionaris o interins, o que es destinin els recursos que el sistema necessita.
Ara, no és el mateix ser considerat una autoritat que el fet que hi hagi alguns professors, o alguns representants d’aquests, que es creguin que són els únics que estan autoritzats a decidir com s’han d’educar els nostres fills.

2 comentaris:

Emili ha dit...

Hola, Enric; sóc mestre i t'he de dir que, després de llegir el teu escrit, coincideixo en molts dels aspectes que tractes però, evidentment, no en tots. En primer lloc t'he de dir que els mestres, últimament, ens llevem cada dia pensant quina una n'haurà pensat el "nostre" conseller (que fins a exercir aquest càrrec no sé pas que es dediqués a cap mena de tasca relacionada amb aquest món de l'educació). Per això engeguem la ràdio i creuem els dits. Perquè hi ha idees que no estan malament (una modificació del calendari escolar pot ser positiu, però ben pensada i amb tots els caps lligats), però sempre que s'hagin discutit amb els afectats per aquestes decisions, si més no amb els sindicats. Personalment tampoc són sant de la meva devoció, els sindicats, però ja que hi són cal que s'utilitzin, dialoguin amb el govern... i així ens poden informar a nosaltres i nosaltres també dir-hi la nostra. No crec que el conseller volgués que les darreres "pensades" fossin globus sonda, s'hi han tornat sense que ell en tingués la intenció.
Pel que fa a la vaga, crec que si la societat ens recolzés més del que ho fa (ho dic per experiència, com a mestre et puc dir que estem molt poc valorats, els comentaris que sentim de la gent del carrer, al supermercat, quan no saben que hi ha un mestre a prop i s'esbafen, són en un alt percentatge comentaris negatius) no tindríem necessitat de fer-ne, perquè els polítics, per començar, ens tindrien més respecte. Molts pares no tenen gaire clar que porten els nens a l'escola per aprendre (en tots els sentits), sinó que per ells és com portar-los a una guarderia (no a una llar d'infants, que també és un centre educatiu). I és clar, una vaga els és un problema, quan en realitat hi està en joc l'educació dels seus fills, i segur que si s'hi afegissin en comptes de criticar-la, tots hi sortiríem guanyant.
Per cert, jo crec que la vaga està àmpliament justificada després de les decisions preses els últims anys d'esquena a la comunitat educativa (i això que sóc dels que pensava que un govern d'esquerres havia de suposar un gran progrés per al nostre país).
Salut i perdona per la llargada del comentari.

Enric Xicoy i Comas ha dit...

Hola Emili. Moltes gràcies pel teu comentari!! Jo també estic d'acord amb gairebé tot el que escrius. Hi ha aspectes dels quals no m'agrada parlar perquè ho puc fer de manera superficial. Suposo que has vist en el meu text que tinc un altíssim respecte per la vostra feina. I el tinc perquè sóc d'una família de molts mestres. La meva mare i tres tiets han estat mestres i fins i tot han tingut càrrecs dins les escoles. També ho és la meva dona i dues cunyades. I, per si no fos poc, tinc com a mínim tres companys de feina que les seves parelles també ho són. Per tant, sé com treballeu i amb què us trobeu al dia a dia de la vostra feina. I sé molt bé com us (mal)tracten alguns alumnes i els seus pares sense entendre quin és el rol que li pertoca a cada un. Que consti, però, que també alguns professors, i suposo que amb això coincideixes amb mi, tenen una mala fama merescuda. El problema és que al tractar-se d'una feina tan observada, estem parlant de l'educació (o l'ensenyament)dels nostres fills, alguns pares no saben distingir el gra de la palla.
Ara, el motiu d'aquesta vaga, si fos per reivindicar el que tu dius, després d'alguna de les agressions a un professor que hi ha hagut, per exemple, sí que li donaria suport. Però ara no la veig justificada perquè tinc la sensació que el que s'està fent és intentar millorar alguns aspectes i tot i que hi ha sectors que hi estan en contra d'altres hi estan a favor. Suposo, com m'han explicat, que has vist que no tots els professors, ni tots els equips directius, ni totes les ampes (també són comunitat educativa) estan en contra de les propostes (encara no són fets consumats) que estan sobre la taula.
Estic d'acord també que el conseller, i ho dic en el text, no és precisament una persona "sensible" ni experta en aquest món. Ja ho vaig dir en aquest bloc quan va ser nomenat. Crec que abans de fer vagues hi hauria d'haver altres maneres de fer públiques les vostres més que justificades reivindicacions.
Bé Emili, una abraçada i ànims amb la vostra feina, que els que ens dediquem a l'educació universitària també necessitem que els alumnes vinguin tan preparats com sigui possible.