18 de març de 2009

El millor homenatge

Sant Josep, Dia del Pare. Ja té conya que se celebri aquest dia comercial en record d’un home que precisament se li nega la paternitat del seu fill, Jesús de Natzaret. Si no vaig equivocat, és l’únic cas conegut juntament amb el cas del (no) pare de l’Anakin Skywalker. Doncs bé, 2009 anys (segons alguns) després, per commemorar tal efemèride, jo em passaré tot el dia al costat dels meus tres fills. Això no seria excepcional si aquest 19 de març s’escaigués en festiu, però resulta que demà és dijous. Així que la pregunta és: ¿com és que em passaré les 24 hores del dia acompanyat dels meus fills? Bona i pertinent pregunta. Doncs no serà ben bé per voluntat pròpia. Com ja us explicava en l’anterior entrada, demà els mestres de l’escola pública estan això que en diuen “cridats” a la vaga. I, ¿què fan els mestres de l’escola del meus fills? Doncs dir-te que hi ha serveis mínims però que són tan mínims que millor que minimitzem les possibilitats de dur-los a classe perquè l’atenció que rebran els nostres fills serà mínima. Vaja, que millor que es quedin a casa.
No tindria cap inconvenient de ser solidari amb aquesta vaga si la trobés justificada. Fins i tot no em sabria greu gastar-me els 50 euros que em costaria la cangur, l’única alternativa que tindríem per no dur-los a l’escola sinó fos perquè justament demà, per sort, tinc una altra opció.
Demà, com us deia, vull celebrar el Dia del Pare estant al costat dels meus fills: per cert, la millor manera de passar qualsevol dia (aquesta frase té un 50% d’ironia, la primera part, abans dels “:”, la resta de la frase és una certesa absoluta). La meva manera de protestar contra la vaga serà anant a treballar amb els meus fills. Vull fer evident les conseqüències d’una “mesura de pressió” en contra d’una llei que ni tan sols està redactada.
De tot plegat hi ha dues coses que em saben greu. La primera és que iniciatives com aquesta, no la meva sinó la dels sindicats, no ajuden precisament a obtenir un dels objectius que busca, el respecte de la seva professió, sinó que pot provocar l’efecte contrari. I la segona és que acabaran fent bo un conseller que, sincerament, no s’ho mereix després d’una trajectòria partidista i inquisitorial en els càrrecs que ha ocupat.