6 de febrer de 2009

Algú m'ho pot explicar?

A veure com us ho diré. Ahir al vespre estava mirant el TN i em vaig quedar adormit. No, no estic dient que el TN em fes venir son. Dic que tenia son i que quan em vaig adormir al sofà resulta que a la tele feien el TN. Retingueu aquesta informació perquè crec que potser té relació amb allò que m'ha passat avui i que no sé trobar-hi explicació.
Poc després, abans de dormir i quan ja era dins al llit, vaig llegir una mica més de Harry Potter i el misteri del Príncep. Com que aviat s’estrenarà la pel·lícula abans vull llegir-me el text original. En aquests moments al llibre estic descobrint com va ser la joventut de Lord Voldemort. I quan ja se’m tancaven els ulls, em vaig començar a imaginar quin podria ser un argument per a un llibre o un conte que encara no s’hagi fet mai. Em preguntava quines característiques sobrenaturals inèdites podria tenir el protagonista d’aquest relat. I de cop em vaig imaginar que aquest podria ser algú que visqués al revés, o sigui, que anés de vell a jove.
Jo us imagineu per on vaig, oi? La història no s’acaba aquí. Vaig tancar el llum i vaig seguir imaginant-me aquest argument. Després, en lloc de centrar l’atenció en aquest personatge em fixava en l’autor del relat. O sigui, el conte explica el cas d’un narrador que s’inventa aquesta història, però que no sap com escriure-la i ho consulta a un amic. Li demana si creu que com que el final de la vellesa és la mort en realitat el protagonista de la història no neix, sinó que ve dels morts, tot i que mai abans havia estat viu. I a mesura que va fent anys es va fent jove fins convertir-se en un nadó i l’acaben introduint dins una dona. Així és com em vaig adormir.
L’endemà, o sigui, avui divendres, compro el diari i veig que s’estrena l’última pel·lícula del tàndem Pitt-Fincher, El curiós cas de Benjamin Button. I llegeixo que l’argument del film és la història d’un home que quan neix és vell, tot i que nadó, i a mesura que va fent anys va rejovenint.
I aquí és on demano ajuda. No sóc conscient que abans d’avui conegués aquest argument. En canvi, sóc del tot conscient que quan em vaig assabentar-me que aquesta pel·lícula era de les més nominades al Oscar em va entrar la curiositat per saber-ne l’argument. Així, com us podeu imaginar, avui al matí no he sabut com prendre’m la sorpresa de descobrir que l’argument que ahir creia que me l’havia inventat jo resulta que ja va escriure F. Scott Fitzgerald l’any 1924. A partir d’aquell moment he fet els possibles per recordar en quin moment podia haver escoltat l’argument de la pel·lícula, però m’ha estat impossible. I és que em nego a creure que sigui pura coincidència. No pot ser! D’alguna manera o altra ha hagut d’entrar al meu subconscient. I aquí torno a l’inici del text. ¿No podria ser que ahir, mentre dormia, estirat al sofà, el TNV hagués emès la notícia de la peli i que jo l’hagués guardat al subconscient? ¿Algú se’l va mirar i em pot respondre? ¿Algú m’ho pot explicar?

3 comentaris:

JoNaLo ha dit...

Hola, doncs mira, no vaig veure el telenotícies ahir però molt probablement sigui així, ja que ahir moltes cadenes van parlar de la pel·lícula. O potser no ve d'ahir sinó de fa més dies. Ja fa un cert temps que se'n parla. Al llibre Trajecte final, de Manuel de Pedrolo, també hi ha una història així.

Sam Gens Sagaz ha dit...

Hola Enric,

si et sobta el Curiòs cas de Benjamin Button, et sorprendrà més el curtmetratge La Ruta Natural, és molt més similar a la idea que se't va acudir... Molt recomanable, a la par que angoixant.

Salut!

Oriol Esteve

Clara Esquena i Freixas ha dit...

Hola, Enric, crec que el que t'ha passat pot tenir diverses explicacions. Una seria que haguessis escoltat l'argument de la pel·lícula de manera subliminal, sense ser-ne conscient. L'altre és una mica més "esotèrica" fa referència a un concepte del psiquiatre suís C.G.Jung que parlava de SINCRONICITAT per fer referència, entre altres coses, a tots aquells fenomens que enllacen el món psicològic (un somni,un pensament, un record...) amb el món tangible (una pel·li, una trucada, una cançó...). Un concepte interessantíssim. A mi m'agrada molt que em passin aquestes coses, a alguna gent li fa una mica de por. Felicitats pel teu blog!