L'enèsim insult

El dimarts 8 d'abril de 2003 uns quants alcaldes d’Osona es van reunir amb l’aleshores Ministre de Foment, Francisco Álvarez-Cascos. Feia pocs dies hi havia hagut un descarrilament d’un tren de la línia Barcelona-Puigcerdà. En aquella reunió el senyor ministre va prometre una inversió de 150 milions d’euros fins al 2010. Aquests diners havien de servir per “recuperar la fiabilidad de la línea” tal i com recollia La Vanguardia. ¿Sabeu què vol dir recuperar la fiabilitat de la línia? Doncs que si no s’invertia amb urgència en aquesta línia podíem haver de lamentar una desgràcia. Per tant, aquests diners s’havien de destinar a dècades i dècades i dècades de deixadesa per part d’Espanya respecte aquesta línia. No eren diners per modernitzar-la, no, eren diners per deixar-la com havia d’haver estat a finals del segle passat. O sigui, l’any que ve s’hi hauria d’haver complert el termini per haver-la deixat tal i com havia d’estar fa 20 anys.
I ara resulta que el govern espanyol, en aquests moments en mans del PSOE, anuncia que invertirà 4 mil milions fins al 2020 en tota la línia de rodalies de Barcelona. Aquesta vegada la intenció és, atenció, “modernitzar el servei”. Ja hi tornem a ser. El que pretén fer ara Espanya amb els trens catalans és que d’aquí a 10 anys estiguin com ja haurien d’estar i com ja gaudeixen províncies com la de Madrid. A sobre, els mitjans venen la notícia com si haguéssim d’estar eternament agraïts a Espanya. I pel que denuncia CDC, que me’ls crec, la inversió arriba amb retard i és gairebé la meitat del que necessitem.
A continuació hauria d’escriure quelcom semblant a “ja n’estic fins als c... de les promeses d’Espanya”, “estic tip del seguidisme que fem des de Catalunya...” i coses per l’estil. Però del que realment començo a estar fart és anar escrivint articles, articles i més articles explicant com ens maltracta Espanya i que no serveix absolutament per res. És depriment.