3 de març del 2008

Canvi d'estratègia

Diuen que rectificar és de savis. Per tant, si fa uns dies us deia que votaria al PP ara m'he adonat que no és la pitjor opció. Com vaig preveure, ni els votants de CiU, ni d'ERC, ni del PNB, ni de Batasuna, ni ningú m'ha fotut cas. Les enquestes així ho demostren. Així doncs, sembla clar que el PP no guanyarà per majoria absoluta.
Doncs bé, canviem d'estratègia. Si la majoria absoluta dels dos partits sembla impossible, no ens queda cap més remei que buscar el gran Pacte Nacionalista (parlo de nacionalistes espanyols). Aquest és el pacte que agradaria a una bona majoria d'espanyols i d'espanyolistes per frenar el catalanisme i el basquisme. ¿Què ha de passar per aconseguir-ho? Doncs que aquests dos partits treguin el mínim de vots possible. Només si perden diputats a compte dels altres partits, especialment els basquistes i catalanistes, no els quedarà cap més remei que pactar per arraconar-nos.
Però ¿què és allò que port forçar encara més aquest pacte, que seria la pitjor de les pitjors opcions possibles? Doncs que al Congrés dels Diputats hi hagués dos grups parlamentaris catalanistes: el de CiU i el d'ERC. Tenint en compte que CiU té assegurat aquest grup, no ens queda cap més remei que votar amb força a ERC. Suposo que a tots els votants catalanistes, votin qui votin, els faria il·lusió que això passés, oi?
Ara que ho acabo d'escriure m'adono com he passat, en una setmana, de voler votar el PP a proposar fer-ho per ERC. Potser sí que el torellonenc Jordi Casals té raó quan diu que les meves propostes són surrealistes. Jo en dic esquizofrenopolítica.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Repeteixo que gairebé estava temptat a fer cas del teu surrealisme... ;)
Els qui diuen que el catalanisme està pitjor que mai, que recordin que mai hi havia hagut 2 grups parlamentaris (no del grup mixt!) catalanistes/nacionals al Congreso i al Senat.