27 de març de 2008

Quan ell ve, plou

Un bon amic, el millor, que viu a Alemanya es queixa que cada vegada que baixa a Catalunya hi plou. Viu en un territori farcit de pluges i sap que aquí, mentrestant i normalment, hi fa més bon temps. Però quan aterra a casa seva, a la recerca d’uns dies de sol, resulta que acaba plovent i ho lamenta. Perquè negar-ho, d’altres ens n’alegrem.
Però el meu amic no és tan estúpid de creure que és qui porta la pluja, per més broma que faci sobre aquest tema. Doncs bé, aquesta estupidesa sembla que sí que acompanya un dels principals arguments de Carod-Rovira per defensar que ell ha de ser el candidat a la presidència a la Generalitat. Això va dir en Carod el dia 15 de març a l’Avui: “Jo he estat fins ara la cara electoral d'ERC, per tant la persona que quan ha encapçalat les llistes s'ha esforçat i, amb l'ajuda de tot el partit, ha aconseguit obtenir els millors resultats.” Just després d’haver dit que “ERC ni comença ni s'acaba amb Carod i Puigcercós, perquè això són noms i càrrecs i el debat que jo plantejo no és de noms ni de càrrecs.” Unes paraules semblants les vàrem sentir fa dos dies a la ja famosa entrevista a Catalunya Ràdio. ¿En què quedem? Si és un debat d’idees i no de noms, ¿per què el conseller de la vicepresidència no para de dir que és ell, la persona, el seu nom, qui dóna més vots a ERC?
Per suposat que en Carod no diu cap mentida quan afirma que ell de cap de cartell és qui ha obtingut més vots, així com el meu amic no menteix quan afirma que sempre que aterra a Catalunya hi plou. Però la pregunta clau és: ¿el motiu pel qual ERC treu més vots en unes eleccions i no tants en unes altres és perquè Carod-Rovira n’és el cap de llista? Aquesta és la pregunta que s’hauria de fer a aquells qui l’última dècada han votat ERC i quedaríem parats de les respostes.
¿Els pactes entre CiU i PP no hi ha tingut res a veure? ¿Puigcercós de número 2 a les últimes eleccions no van ajudar a mantenir els resultats? ¿Com és que en Carod és linxat després de la legítima entrevista a ETA i obté els millors resultats? ¿No era un vot en defensa del diàleg? ¿No hi té res a veure el paper d’Esquerra al govern Montilla, amb en Carod de vicepresident, en la caiguda de vots a les últimes espanyoles?
I ara, aquell qui hagi llegit fins aquí i es pensi que aquest article és un text en contra de Carod-Rovira, s’equivoca. Crec que Carod-Rovira podria ser un excel·lent President a la Generalitat de Catalunya i probablement de les 5 o 6 persones més preparades del país per ser-ho. Aquest text més aviat pretén denunciar el cinisme, la hipocresia i la falta de sensibilitat que està tenint últimament Carod-Rovira amb els seus votants i companys de partit. La intel·ligència i un pas endavant que ha demostrat més d’una vegada, l’està dilapidant cada vegada que obre la boca.
Si en Josep-Lluís vol tornar a ser candidat a la presidència del nostre país, si realment vol presidir la Generalitat, no pot ser que cada vegada mostri més prepotència, encara que intenti dissimular-la amb falsa modèstia.