31 de març del 2008

La fi de l'emergència nacional

En aquests moments una bona part de Catalunya està immersa en dues grans emergències nacionals. La segona més important és la sequera. La primera, la crisi de joc del primer equip de futbol del Barça. En un atreviment propi d’un blocaire insensat, m’atreveixo a fer una previsió de com acabaran aquestes dues emergències.
La del Barça acabarà aquest cap de setmana. Dilluns que ve, d’aquí a una setmana, els diaris diran que l’equip blaugrana ja torna a estar a 4 punts del Madrid i pràcticament classificat per les semifinals de la Champions després de guanyar demà dimarts al Shalke04 per 1 gol a 3. A més, el Barça arribarà al Bernabeu a 2 punts de l’equip blanc i li prendrà el liderat aquella nit. En podeu estar convençuts.
L’altra emergència, la de l’aigua, tardarà una mica més a desaparèixer-se. Amb una pèl de sort s’acabarà després que algun dels hipòcrites opinadors, aquells que no tenen ni idea de com funciona la pagesia del nostre país, s’hagin ofegat mentre es banyen a la piscina de casa seva. Aquesta primavera plourà una miqueta més, però no suficientment com per solucionar, encara, el problema fins l’any que ve. La fi de la crisi arribarà després dels monumentals ruixats d’aquest juliol. Alguns pagesos, d’aquells que sí que saben de què parlen, ja han escoltat allò que els diuen les cebes que comencen a néixer: que el mes de juliol serà molt plujós.
Ah, ¿i si m’equivoco? Doncs continuaré donant motius a Xavier Graset perquè no em fitxi a la tertúlia l’Oracle de Catalunya Ràdio.