8 de desembre del 2010

El poeta del Twitter

Aquest és un petit, petitíssim, recull de piulades dels últims dos mesos del Poeta del Twitter. És d'agrair que el trobador ens complagui gairebé a diari amb aquests dolços i evocadors versos descrivint-nos la realitat que l'envolta.
No us diré de qui es tracta. Al primer que ho endevini el convido a... Bé, depèn de qui sigui el guanyador. (No he tocat ni una coma dels textos originals)


Plou i guspireja.No és neu pq la temperatura no acompanya.Arraulit a la vora del foc és una imatge protectora q m'agrada.

Desembre tardoral al carrer de la Creu.Groc intens i catifa de fulles.

Una garsa picoteja la copa esgalabrada d'una palmera pels efectes de l'escarabat morrut.Morirà la garsa o eliminarà els escarabats?

Diu que fa fred.I potser és veritat,però hi ha un corrent de calidesa que apaivaga el fred que deixondeix.El país es prepara per parar5 dies

Passades fa estona les boires dels estanys de Sils el Montseny es perfila retallat per les primeres clarors.

La matinada negra i emboirada ho dilueix tot.No hi ha marge pels volums i el relleu q es perden en el cotó fluix.Només unes llums esparses.

Miro el cel tapat espès i veig tot el país amb pluja i neu.Em complau la saviesa popular q sap q una pluja aprofitada és font de riquesa.

Els tolls d'aigua al carrer davant de casa es mouen amb les gotes persistents que hi cauen.Plou i ha plogut tota la nit.nou dia i nou repte.

El dia segueix carregat com ahir de bon matí,potser amb núvols més alts que deixen les muntanyes per

Comença un temps nou i una vida nova.Esmorzo,com sempre,a la plaça de la Catedral,immensa lliçó de canvi constant i permanència inalterable

Cel baix i gris,tapat.Carrers deserts tret de les proximitats dels col.legis on sacrificats ciutadans passaran un dia de servei democràtic.

Pujant als Angels m'adono que ja no queda res de la casa de les figues! El cel és gris i baix però es veuen les Medes perfectament.

He passejat una bona estona,he esmorzat i ara darrera els vidres deixo que el sol m'escalfi Comença amb aire humit un cap de setmana llarg,d'hores arrossegades.Però el final de la campanya marca un retorn valuós a la vida normal.

Al carrer la gent circula tapada encongida.Hi ha al cel una aura de misteri,de dia q tot just desperta a les primeres llums.La fosca recula

El Montgrí encalitjat domina la plana nua del tot de fulles als arbres.El sol evapora tota la gebra del matí

Al Vallès milers de persones treballen i es mouen,com arreu.Totalment aliens als trasbalsos dels mercats q ens condicionen i desestabilitzen

M'agrada el fred del matí;m'agrada el dia que es lleva;m'agrada la ciutat que desperta;m'entusiasma encarar els dies finals de campanya!

El pollancre q miro és cada dia menys tupit.Cauen fulles a terra grosses com un ventall.Molles d'humitat es desfan i es fonen amb la terra.

El silenci profund encara d'aquesta hora fosca es trencarà amb les remors de la ciutat q es desvetlla:la campanada d'un quart i un cotxe.

Onades sobre una roca deserta estavellen les discussions del debat de les grans paraules buides.quantes pors i quantes ambigües frivolitats

Camí ja del Ripollès des del Pla de l'estany l'estesa pirinenca amb neu desigual marca un perfil nítid d'elevació geològica.Canigó i Puigmal

L'àngel de la Catedral,immòbil,fita l'horitzó al nord,ales obertes,regalant-se els ulls amb el Pirineu nevat.

Ens acostem a Maià.El Mont és un far aplanat.El cap em va a Verdaguer i em pregunto:avui 2010 quanta gent el llegeix? Seria un termòmetre.

Un pagès de Llagostera diu que aquest any que les canyes tenen plomall serà un any de molt fred! De moment neu al Pirineu.

A la platja de Lloret de Mar.Avui és festa major.Hi ha com a mínim vint canyes de pescar i pescadors esperant que piquin i aguantant el fred

Si no fos q la temperatura no hi acompanya diria q l'ambient a la Garrotxa és de neu! És aquell gris baix i dens q sembla impenetrable.

Arribem a Olot en un dia gris.La Garrotxa ha tingut aquest estiu i ara un verd profund i líquid relacionat amb l'aigua.Tardor verda! I ocre

Sempre m'ha agradat imaginar-me foraster a la meva pròpia ciutat,mirar-la amb ulls diferents,esmorzar d'hotel i fer de turista.Avui Barcelna

El primer sol q veig encara horitzontal sembla sortint d'un bany de mar a la desembocadura del Besós pentinat per les xemeneies de St Adrià

La geografia cromàtica de la tardor dibuixa clapes de grocs,marrons i ocres en un mar de troncs cada cop més despullats apunt per l'hivern

Els manyocs d'ahir avui són quatre volves en un cel transparent q irradia les primeres clarors vermelloses de llevant,darrere la serralada.

Carrers molls,cau una pluja suau de gotes q no cauen,es posen.Algun paraigua pels carrers i vianants sense amb les espatlles arronsades.

A les portes de Girona els núvols negres i espessos de la costa s'han desfet.Queden quatre filagarsses blanquinoses,com un tel al cel blau

He vist el moment màgic quan el sol il.lumina eldia sense haver acabat de treure el nas darrere l'horitzó.Retalls de paisatge urbà en calma

Els firaires recullen,la Devesa recupera la catifa tardoral,la nova Audiència alça valenta l'estructura d'una realitat tangible.El futur,ara

Ja no queda res de la pluja d'ahir.comença un dia llarg.repasso la premsa.miro al cel trencat i clarejant.sé segur q hi ha esperança real.

Ha plogut.Els carrers molls mostren les llambordes lluents.La pluja m'alegra.L'associo a neteja,riquesa i a la felicitat de quan plovia més

Afuats com el campanar de Sant Feliu, els xiprers de la muralla desafien l'aire de vidre del cel transparent.

Veig moure's ombres xineses a la paret del menjador.Són les fulles del pollancre mogudes pel vent davant de la llum del fanal del carrer.

Les vores de les vies adquireixen en els entorns de Granollers un aire suburbial de ruralitat contaminada.Horts periurbans de fusta i llauna

Hi ha trilleig de campanes a la Catedral de Girona mentre es fan les lectures o s'entonen els salms a la Sagrada Família.Catalunya al món!

Un grup de paletes esperen per entrar a l'obra,un escombriaire s'ajup per buidar la paperera, l'Anna,la florista,reparteix flors de bon matí

Branden xiprers i pollancres,voleien fulles i pols.La tramuntana pentina contra-corrent les aigües tranquil.les dels rius terra endins.

Boira espessa a la Selva.Metàfora de Catalunya.Quan la boira s'aixeca fa un sol resplendent.Cal en el nostre panorama una aclarida d'idees.

Si els bons són bons i tenen mercat no deuen ser dolents.I si és així com són els q els critiquen i en fan esgrima electoral? Dolents!

Un brollador q no raja sobre un esbelt pilar de pedra.un bassiol circular tot volt amb'aigua.Un home pesca les fulles dels til.lers.Plaça.

La ciutat adormida aixopluga moltes vides diverses.Alegries i angoixes;felicitat i dolor.El cel serè,sosté estels que bressolen els somnis.

La mort forma part de les nostres vides i és un fet quotidià.Però les morts sobtades,violents,d'accident o de malaltia cruel ens rebel.len.

Quina llum tan dolça darrere la serralada amb el sol q s'insinua sense treure el cap encara.En pocs minuts esclatarà radiant.

Arbres inmòbils contemplen la ciutat q es desperta a les clarors matinals.L'escombra de l'escombriaire recull les primeres fulles tardorals.

Bufa fort la tramuntana i manté a rega els espessos claps de núvols q he trobat al Montseny.El cel és net i el Pirineu s'insinua nevat!

Les balques de l'Onyar ajagudes sobre les aigües fangoses es refan de l'aiguat i tornaran aixecar airoses les tiges fortes vegetals.

Bon dia.És negra nit.Plou.No para de ploure.Ha plogut fort i ara plou bé.Cada gota és una dosi de tardor intensa q arriba quan toca:ara!avui

Guspireja un plugim fi.Branden els arbres al vent suau.El cel és gris pla,tot un núvol,sense relleu ni volum.Corredisses de roba de fred.

Les lloses del pati són molles.Els nummulits han sentit el pessigolleig remot.L'ars té fulles grogues i els verns a la riba vermellegen

Groguegen els pollancres i els plàtans; els castanyers agafen tons marronosos i vermellegen els cirerers i les vinyes bordes.És tardor total

El sol ha apartat dos núvols i ha tret el nas mentre a les Gavarres es condensa un negre total de tempesta.El vent tancarà la cortina

Cel gris i llis i baix i ara calma després de la tempesta.Han saltat els ploms i ha marxat la llum però res més i menys q les previsions.

La ciutat es mou pels grans carrers.A dos quarts de set,puntual,ha passat el gran despertador:el camió de les escombraries.És fosc;hiha vida

Els carrers molls i no ha plogut.Potser han regat.Una llum somorta parla d'un dia gris.Defora ciutat hi ha boira espessa,llençol ingràvid.



2 comentaris:

JOSEP COMAJOAN ha dit...

El poeta del Twitter és... el conseller en funcions Joaquim Nadal. De premi, em conformo amb la teva amistat, Enric. Que passis un bon dimecres, si tens festa; i si és com jo, treballant, doncs igualment.

Enric Xicoy i Comas ha dit...

Joan, premi concedit! Tot i que no has estat el primer de contestar, se t'han avançat al Twitter. Ja se sap, el rei de la immediatesa.
Gràcies per participar!