29 de desembre de 2010

El millor restaurant de Barcelona

No sóc crític gastronòmic i, per tant, no sé com s'ho fan per jutjar quins restaurants es mereixen la màxima nota. Però jo sí que sé perquè, per mi, el Restaurant Cervantes de Barcelona és el millor de la ciutat.
La principal raó és perquè m'hi sento com a casa. És el restaurant on hi dec haver menjat més vegades ja que està molt a prop del que va ser el meu pis d'estudiant. I perquè també és el lloc on esmorzo els dies que m'he de quedar a dormir a Barcelona. Us aconsello que demaneu el "pa moro", bé, ara em sembla que en diuen "pa àrab", o potser ja en diuen directament "pita". Bé, tan és, es tracta de posar dins una pita pernil dolç i formatge i una mica de tomàquet triturat.
També, sempre que puc, hi vaig a dinar. Gairebé cada dia hi ha la mateixa gent, molta d'ella funcionaris de l'ajuntament ja que està al costat de la plaça Sant Miquel, o de la Generalitat. De fet, una vegada vaig anar al lavabo i al costat hi tenia un Mosso d'Esquadra de paisà a qui se li veia la pistola mentre s'aguantava... Bé, anem al tema.
Jo m'hi sento com a casa perquè em coneixen de fa molts anys i en dies com avui que, per primera vegada, hi he portat tota la família, ens han preguntat moltes coses de la canalla. Per cert, avui també hi havia en Josep Maria Solé i Sabaté. Les cadires són de fusta, cada vegada costa més trobar-ne, les taules de marbre blanc i potes de ferro, que encara costa més trobar-ne. El sostre és alt, amb ventiladors, i està decorat amb unes antigues botes de vi i una petita exposició de quadres moderns (si no vaig equivocat de joves pintors d'alguna acadèmia de pintura).
Hi caben poques taules i si hi aneu més de 9 persones ja no cabreu a la mateixa taula. Al migdia fan menús (10,5€) i diria que de nit ara també obren. No hi he anat mai al vespre, però no fan sopars sinó que es converteix en un bar de copes.
I el menjar? Potser no és el millor menjar del món, ni tampoc el de la ciutat, però fan allò que de veritat en podem dir cuina casolana. Mireu, sinó, el menú:

Macarrons amb carn
Macarrons a la carbonara
Patates estofades
Canelons de carn
Escudella
Arròs amb verdures i curry
Mongeta tendra
Crema de carabassa
'Porrusaida'

Xurrasco
Llobarro a la planxa
Botifarra
Bistec
Salmó a la planxa
Mandonguilles amb tomàquet
Pits arrebossats
Pit a la planxa
Pollastre rostit

Tiramisú
Puding amb nata
Mandarines
Taronja
Pastís de formatge
Crema catalana
Gelat mini magnum atmetllat

La veritat és que dóna gust trobar un lloc on et puguin fer un simple plat de patates amb mongetes tendres o un pit de pollastre arrebossat com el que et podries estar menjant a casa teva. No hi busqueu filigranes, perquè no les hi trobareu. Però les patates fregides que solen acompanyar el segon són fetes a mà i no pas aquelles congelades. Ara no sé si encara és ella, però abans la cuinera era una dona gran de la família que regenta el restaurant i quan la veia amb el davantal em recordava la meva àvia.
Ara ja sabeu quin és el meu racó culinari preferit de Barcelona. Només us demano un favor, si us plau, no ho expliqueu a ningú. Com que sé que sou pocs els que llegiu aquest blog, i molts no viviu a Barcelona, m'he atrevit a confessar-me. Però si veig que corre gaire la veu, hauré d'eliminar aquesta entrada.

1 comentari:

Aina ha dit...

Estic amb tu amb Cervantes, he viscut 6 anys a 200m i no hi havia setmana que no hi anés,era i és una temptació...Xxxxxss entre nosaltres