11 de desembre de 2010

Carod President

Si em miro els polítics en actiu, n'hi ha pocs que me'ls podria imaginar a la cadira del Palau de la Generalitat. Això em va passar al seu moment amb José Montilla. El líder socialista va ser president per accident, no per mèrits propis. El PSC ha viscut 7 anys en un miratge, s'ha cregut que era el partit central de Catalunya, i és mentida. El PSC ha estat, en realitat, un partit que ha sabut gestionar bé la incorporació de la immigració espanyola dels anys 60 i 70, i poca cosa més. És un partit que ha estat molt útil per gestionar alguns ajuntaments de municipis plegat de treballadors explotats. I ha estat el principal referent espanyol quan hi ha hagut eleccions estatals. Però Catalunya no és un municipi d'aquests, ni Catalunya és Espanya, sinó que és moltes altres coses. Per això el PSC no ha estat capaç de guanyar mai les eleccions al Parlament i així és com quan ha governat ha perdut tants vots. Aquest és el motiu pel qual José Montilla no havia d'haver estat president. Si el PSC vol ser el partit de referència a Catalunya li convé un canvi de rumb molt significatiu per no llençar a la cuneta la feina bona que sí han fet molts dels seus dirigents durant aquests anys.
I aquest ha estat l'error d'ERC. ERC es va creure que el PSC podia liderar un suposat canvi polític a Catalunya fent un govern d'esquerres. Els últims 7 anys ens ha demostrat que això no era possible. Per això estic totalment d'acord amb Josep-Lluís Carod-Rovira i Antoni Castells quan ens diuen que una altra esquerra és possible. Per cert, dos noms, els de Carod-Rovira i Castells que sí que me'ls imagino com a presidents de Catalunya.
Avui m'he llegit l'entrevista a l'ARA i continuo veient aquell animal polític a qui un dia vaig dipositar tota la meva confiança i vaig fer-me del grup de suport que es deia "Carod President". El senyor Carod-Rovira s'atribueix l'autoria del 2014 com a data per aconseguir la independència, tot i que alguns ja ho havíem dit abans, i em sembla bé que aquest continuï sent el seu objectiu.
Però escoltant-lo ahir a RAC1, i llegint-lo avui a l'ARA, hi ha una cosa que no puc evitar pensar. L'Ernest Folch li demana si no hauria de fer autocrítica i ell, senzillament, diu "No dic pas que no. Tinc la sort de no ser perfecte i segurament m'he equivocat en moltes coses. En el primer govern i en el segon, amb el viatge a Perpinyà i amb més coses. Faig autocrítica i assumeixo tots els errors que pugui haver comès, que segur que n'he comès". I ja està. Tan panxo. A la següent resposta culpa del fracàs del tripartit al fet que el PSC no hagi fet valer els 25 diputats de Madrid. Com si s'esperés, realment, que la cosa canviaria quan van donar el poder als socialistes.
Li voldria recordar al senyor Carod-Rovira que ell va ser el candidat a les eleccions del 2006 i que, efectivament, va aconseguir molts bons resultats. Però atribuir tota la responsabilitat dels actuals 10 diputats a Ridao i Puigcercós és de covards. Molts dels votants d'ERC al 2006 que el 2010 han deixat de votar-los en bona part ho han fet perquè ERC va fer president a Montilla. I a Montilla el van fer president tant en Carod com en Puigcercós, números 1 i 2 de la llista del 2006. I no només això, sinó que el senyor Carod ha estat el Vicepresident, durant 4 anys, del senyor Montilla donant-li suport en totes, totes, totes i totes les decisions que ha pres el seu president.
Insisteixo, Montilla representa el que representa. Té raó, no ho negaré, que la presidència socialista ha permès que el PSC hagi fet uns passos inimaginables fa 10 anys. Fins i tot la Generalitat actual ha estat més valenta que la de Pujol en moltes coses. Però era d'ingenus imaginar-se que el PSC plantaria cara al PSOE. ¿Recorda el senyor Carod que va sortir al balcó de la Generalitat, per primera vegada en la història, en companyia del president d'Espanya? La culpa de la situació actual d'ERC és, per tant, també del senyor Carod-Rovira. Fins i tot m'atreviria a dir que hi té la part més important.
Malgrat tot, segueixo pensant que Carod-Rovira és un dels actius més grans que té ERC. I també estic d'acord amb ell que el partit ha competit, aquesta vegada, en la segona divisió de la política posant-se al nivell de SI i RCat. Per això estic convençut que per continuar a primera divisió no havia d'haver entrat de comparsa del PSC, que és la imatge que ha acabat tenint dins el tripartit.
Així doncs, tinc l'esperança que la proposta d'una nova esquerra que fa Carod-Rovira es faci dins d'ERC. M'agradaria que es posés d'acord amb Joan Manuel Tresserras i que lideressin la refundació del partit i que deixessin la porta oberta a tanta i tanta gent que té ganes de veure un partit d'esquerres central en la política catalana de clara vocació sobiranista que primi, per davant de tot, aquesta plena sobirania del país. Si això passés, Carod-Rovira podria tornar a ser aquell "Carod President".
Em temo, però, que no serà així. La proposta de Carod-Rovira per a les eleccions espanyoles del 2012 encara és molt etèria i per tant no la podem jutjar. Però tinc la impressió que, una vegada més, i encara més, ens tornarem a presentar a Madrid dividits i això al PSOE i al PP els encanta i, de fet, és un dels seus principals objectius.

1 comentari:

Martí Bou ha dit...

Què t'he de dir? Jo m'he trobat en la mateixa situació que tu, veient com aquell suport inicial acabava en un no-res.

Gran part de la pinya d'ERC és culpa de Carod, perquè hauria d'haver fet fora ERC del tripartit després de la sentència del TC. Però bé... ara la pinya ja és història i històrica.

Per cert, cada casa té el seu estil, però amb com n'ets de perfeccionista, jo posaria els "president" en majúscula... encara que sigui José Montilla.

;o)