Inhibidor

Fa uns quants anys, al voltant de 10, vaig comprovar com funciona un inhibidor de freqüència. Em dirigia, a peu, cap a Plaça Sant Jaume de Barcelona des de Via Laietana, tot escoltant la ràdio. De cop, vaig començar a sentir unes interferències en l’emissió de ràdio fins que es va convertir en soroll. I tot seguit pel costat em va passar el cotxe oficial del President de la Generalitat de Catalunya acompanyat per dos cotxes més, un al davant i un altre al darrere, que li feien d’escorta. En el moment que els tres vehicles arribaven a la plaça, vaig recuperar el so de l’emissora.
A partir d’aquell dia vaig descobrir com d’útil podia ser un inhibidor de freqüència. Des de llavors he fet els possibles per aconseguir-ne un, i finalment l’he aconseguit. És un aparell molt petit que em van implantar darrere l’orella esquerra. És d’una sofisticació extrema. No només inhibeix freqüències de ràdio, sinó també emissions de televisió i pàgines de diaris. Però no les inhibeix totes. No, no, ja us dic que és molt sofisticat. Fa una tria de certes emissores de ràdio, d’algunes televisions i de segons quins diaris. Està programat per evitar que el meu cervell faci cas de segons quines informacions i/o opinions que provenen d’aquests mitjans. Pot passar que en algun moment arribi a escoltar, veure o llegir algun d’aquests textos, però l’inhibidor m’avisa amb una campaneta que va sonant. És un soroll una mica impertinent, però almenys evita mals majors posteriors. Aquesta campaneta també es posa en marxa quan des dels mitjans no inhibits se’m cola algun bestiesa periodística, ja sigui pel tractament que ha rebut un esdeveniment o per, simplement, l’origen d’aquest esdeveniment.
Per això faig una crida a tothom qui vulgui explicar-me què passa a Espanya ja que m’ha semblat sentir que parlaven no sé què d’un inhibidors, però se’m va disparar la campaneta i el soroll no em va deixar entendre res.