23 de juliol de 2007

Doctorant-me

A les 2 en punt de la matinada d’aquest dilluns dia 23 de juliol he apagat l’ordinador després d’acabar la tesi doctoral. Bé, no l’he acabat del tot perquè encara l’ha de revisar el meu director de tesi, l’Albert Sáez, però sí que ja he enllestit la part més important del treball. Són 372 pàgines i gairebé 9 anys després que comencés tot plegat. Que lluny queda aquella tardor de l’any 1998 quan vaig començar els cursos de doctorat. Va ser també aquella tardor i fins l’abril 2000 el període que analitzo en la meva tesi. I és que aquest treball porta per títol Interpretació periodística del conflicte basc. (Avui, El Periódico i La Vanguardia. Setembre 1998 – abril 2000). L’any 2001, concretament el juny, ja vaig defensar la tesina en què només analitzava el diari del Grupo Godó.
I quina sensació em queda? Doncs agredolça. Agre perquè crec que l’hauria d’haver acabat abans i perquè hi ha bona part del treball que hauria volgut fer amb més exhaustivitat. I dolça perquè és com treure’s un mort de sobre.
Durant aquests anys, però, la veritat és que més aviat he anat perdent interès pel conflicte basc. Diuen que ja als passa això als que fan una tesi: que acaben una mica farts del seu objecte d’estudi. Suposo que necessitaré encara una mica de temps per valorar la feina feta. Espero que el meu director també em faci pujar una mica l’autoestima.
Però el que més em sorprèn és com ha canviat la meva vida des que vaig començar aquest treball. He passat de ser estudiant a professor. De solter a casat. De ser només fill a també pare. També he perdut sers estimats i n’he guanyat de nous. En definitiva, he viscut possiblement els 10 anys amb els canvis més importants en la meva vida. Tinc la sensació que han passat massa coses i massa ràpid i que potser em mereixo una mica de descans, de calma en la meva vida. Però em sembla que aquesta cursa encara no s’ha acabat i que encara em queda molt camp per córrer.
De moment, però, m’agafo unes vacances i demà a celebrar que la meva filla gran ja fa quatre anys. I si tot va bé a finals d’any o principis del que ve ja tindrem un doctor a la família i potser serà el moment per demanar-li hora a veure què em diagnostica.

6 comentaris:

elka ha dit...

enhorabona!

Lluís ha dit...

Molt bé Enric.
9 anys és tota una vida, no?
Ara espero que o no ens defraudis i treguis un cum laude (he, he, he...). Apa a descansar amb la família i a relaxar-se.
Salut.

Núria Vila ha dit...

Felicitats Enric! A per el Cum Laude!

Jordi ha dit...

Cum Laude, segur!
JA deia jo que des del balcó et veia molt relaxat...

Maiol Sanaüja ha dit...

Carai! Un que comença la llicenciatura en Dret i veu una vida entrega, encara més, a l'estudi per aconseguir tota una fita, com és un doctorat; en definitiva, és d'admirar! Enhorabona Professor Xicoy (queda bé, no :P?).

Enric Xicoy i Comas ha dit...

Ei, gràcies a tots pels comentaris. Ja us avisaré quan faci la defensa i a veure si els enredo prou com perquè em donin aquest cum laude!