Benvolgut i querido Mariano,
Darrere la teva poblada barba, sé que amagues un cor tendre. Les ulleres també, sovint, et fan de màscara i mostres el teu rostre més seriós i en ocasions temible. No parles català en la intimitat. Tampoc fas veure que domines la nostra llengua i això és de lloar. Però en el teu espanyol dialectalitzat de gallec, marcat sovint per expressions enginyoses i esmolades, demostres la teva fina ironia.
És en aquests dies de calor quan se’t veu més desenfadat i s’agraeix la teva actitud més calmada. I és que de cara a la clientela tant bé tractes en Josep com l’Alberto. Més valuosa és encara la teva actitud de saber delegar a persones de confiança la teva relació amb els altres quan creus que si sortissis a la palestra potser en sortiries escaldat. No és que t’amaguis, sinó que, senzillament, prefereixes evitar algun conflicte, o "pique", innecessari.
Potser de tu el que menys m’agrada és l’afició al tabac i a la caça major. Però des del teu lloc de responsabilitat, com a comandant d’una nau tan popular, sé que sempre has tingut un “café para todos” i això no ho hauríem de menysprear en un moment en què es fa difícil trobar cafè de qualitat en aquests móns de déu.
Així doncs, Mariano, espero seguir comptant amb tu cada vegada que estigui afamat o assedegat i tu em serveixis un dels teus àpats suculents. Que per molts anys més tinguem el plaer d’assaborir l’escalfor del teu bar-cafeteria al centre del nostre poble.
S’agrairia que a dins no deixessis fumar i que no tinguessis el satèl·lit tot el dia connectat al canal “Caza y Pesca”. Però se’t perdona pels guisats de la Rosi i perquè l’ambient de poble que encara es viu al “Centru”, de la plaça Nova, és difícil de trobar no només a Torelló sinó en d’altres indrets de la comarca.
Darrere la teva poblada barba, sé que amagues un cor tendre. Les ulleres també, sovint, et fan de màscara i mostres el teu rostre més seriós i en ocasions temible. No parles català en la intimitat. Tampoc fas veure que domines la nostra llengua i això és de lloar. Però en el teu espanyol dialectalitzat de gallec, marcat sovint per expressions enginyoses i esmolades, demostres la teva fina ironia.
És en aquests dies de calor quan se’t veu més desenfadat i s’agraeix la teva actitud més calmada. I és que de cara a la clientela tant bé tractes en Josep com l’Alberto. Més valuosa és encara la teva actitud de saber delegar a persones de confiança la teva relació amb els altres quan creus que si sortissis a la palestra potser en sortiries escaldat. No és que t’amaguis, sinó que, senzillament, prefereixes evitar algun conflicte, o "pique", innecessari.
Potser de tu el que menys m’agrada és l’afició al tabac i a la caça major. Però des del teu lloc de responsabilitat, com a comandant d’una nau tan popular, sé que sempre has tingut un “café para todos” i això no ho hauríem de menysprear en un moment en què es fa difícil trobar cafè de qualitat en aquests móns de déu.
Així doncs, Mariano, espero seguir comptant amb tu cada vegada que estigui afamat o assedegat i tu em serveixis un dels teus àpats suculents. Que per molts anys més tinguem el plaer d’assaborir l’escalfor del teu bar-cafeteria al centre del nostre poble.
S’agrairia que a dins no deixessis fumar i que no tinguessis el satèl·lit tot el dia connectat al canal “Caza y Pesca”. Però se’t perdona pels guisats de la Rosi i perquè l’ambient de poble que encara es viu al “Centru”, de la plaça Nova, és difícil de trobar no només a Torelló sinó en d’altres indrets de la comarca.
Sempre teu.
3 comentaris:
Enric, m'has ben enganyat!!!
De totes formes els dos Marianos son bastant similars. Molt bé aquest post. Salut i bones vacances!!
Ja no sé si és ironia o no...
Gràcies Lluís! Fa temps que ho penso que els dos Marianos s'assemblen. Núria, sí que és ironia ja que faig creure una cosa quan, en realitat, n'explico una altra. El "meu" Mariano existeix de veritat i fa anys que regenta el local del "Centro" de Torelló, tot un personatge amb molt de caràcter.
Publica un comentari a l'entrada