La clau a la butxaca

Quan un partit es presenta a unes eleccions, se suposa que ho fa per governar. I si, per exemple, multiplica per tres els seus regidors, deu ser perquè els seus electors volen que governi. I si a sobre pot fer alcalde a dos candidats d’un altre partit, la temptació és molt gran. Això és el que li ha passat a ERC de Torelló, que d’1 ha passat a 3 regidors. Fent un símil amb la política nacional, Esquerra té la clau. Tant podia fer alcalde Miquel Franch i governar amb el PSC, que ha perdut dos regidors i la majoria absoluta, com formar govern amb CiU, que n’ha guanyat 2 i ha quedat a un dels socialistes, i fer alcalde a Lluís Bassas. Però, malgrat això, l’Esquerra de Torelló ha decidit quedar-se a l’oposició.
Aparentment, la decisió contradiu la voluntat dels seus votants, però té la seva lògica. I és que, cal recordar que en una negociació hi intervé més d’una part? El PSC ha governat quatre anys amb majoria absoluta i malgrat la mà estesa d’ERC, que va arribar a votar els pressupostos municipals a canvi de molt poc, els socialistes van ignorar-los totalment. I ara, a l’hora de negociar una entrada al govern, Jordi Casals i la gent d’Esquerra no ha confiat en la paraula donada pels socialistes. I amb CiU tenen tantes discrepàncies programàtiques i hi veuen tan poca empenta per canviar el rumb d’allò que no funciona al poble, que al final han preferit treballar des de l’oposició.
El PSC, doncs, haurà de governar en minoria en un poble de votant tradicionalment convergent però decebut amb la CiU local, massa erràtica els últims anys. I ERC ha de tornar a demostrar que des de l’oposició es pot fer molta feina i utilitzar la clau dels seus tres regidors per tancar la porta a la repetició d’alguns dels errors i dels excessos comesos per l’equip municipal els últims quatre anys.

Publicat a El 9 Nou, divendres 15 de juny de 2007