No perdis el temps i si llegeixes això abans d’aquest dijous dia 21 de juny a les 10 de la nit, ves-te’n a comprar una entrada pel concert dels Rolling Stones a l’Estadi Olímpic. Diuen que encara n’hi ha algun miler per vendre. Fins i tot els molt desgraciats han hagut de gravar un missatge en català per veure si en venen més. Com dius? Que no t’interessa? Escolta, si ara et diguessin que pots comprar una entrada per anar a Parc Juràssic a veure dinosaures en directe i que potser no ho tornaries a veure mai més, diries que no? Ah, ets dels que prefereixes anar al zoo a veure cocodrils i mandils? No fotis! Demà a la nit una part de la història viva de la humanitat actuarà per 40.000 privilegiats. Que exagero? Saps que una cançó dels Stones viatja per l’espai per si mai la troba vida extraterrestre? Una llegenda urbana? Potser sí, però m’ho crec. Pocs músics d’aquells qui idolatres no han escoltat o no s’han deixat influenciar pels pioners de la música Pop i Rock. Allò que sonarà demà dalt l’escenari no són cançons, ni molt menys hits, sinó referents culturals i artístics de la cultura popular de bona part d’occident.
Sí, d’acord, tens raó, l’entrada per veure Ses Satàniques Majestats és massa cara. Però tampoc veig que et queixis per la bona part dels impostos que pagues i que serveixen per mantenir Ses Borbòniques Majestats. Almenys els Stones es gasten els diners amb glamour i ens complauen amb escàndols, excentricitats i bromes de mal gust (com caure de dalt d’un cocoter i trencar-se el cap).
La mateixa veu que, en alguns casos, fa 40 anys que les interpreta, cantarà himnes generacionals com Start Me Up, Rough Justice, I Can’t Get No Satisfaction, Honky Tonk Woman, Paint It Black, Sympathy For The Debil, It’s Only Rock’n’Roll, Brown Sugar i Jumping Jack Flash. Però és que, a més, tenen la gosadia d’haver assajat fins a 80 cançons i demà hi afegiran 11 temes més imprevisibles. Tant pot sonar Angie, com Waiting on a Friend, com You Can’t Always Get What You Want com Miss You.
Ho sento per tu, de veritat, si tens motius justificats per no anar-hi. Si et queda una mica de valentia i ganes de veure passar la història per davant teu en dues hores memorables, no t’ho pensis dues vegades i compra ja l’entrada!
Sí, d’acord, tens raó, l’entrada per veure Ses Satàniques Majestats és massa cara. Però tampoc veig que et queixis per la bona part dels impostos que pagues i que serveixen per mantenir Ses Borbòniques Majestats. Almenys els Stones es gasten els diners amb glamour i ens complauen amb escàndols, excentricitats i bromes de mal gust (com caure de dalt d’un cocoter i trencar-se el cap).
La mateixa veu que, en alguns casos, fa 40 anys que les interpreta, cantarà himnes generacionals com Start Me Up, Rough Justice, I Can’t Get No Satisfaction, Honky Tonk Woman, Paint It Black, Sympathy For The Debil, It’s Only Rock’n’Roll, Brown Sugar i Jumping Jack Flash. Però és que, a més, tenen la gosadia d’haver assajat fins a 80 cançons i demà hi afegiran 11 temes més imprevisibles. Tant pot sonar Angie, com Waiting on a Friend, com You Can’t Always Get What You Want com Miss You.
Ho sento per tu, de veritat, si tens motius justificats per no anar-hi. Si et queda una mica de valentia i ganes de veure passar la història per davant teu en dues hores memorables, no t’ho pensis dues vegades i compra ja l’entrada!
1 comentari:
Sota el meu punt de vista els Rolling Stones es mereixen trobar-se l'indret buit només pel que van fer en la darrera gira d'anar suspenent concert darrera concert com si es poguessin permetre qualsevol cosa. Jo em quedo sense veure dinosauris i menys pagant. N'hi ha d'altres tant dinos com ells, amb el mateix nivell i amb molta més humiltat i respecte cap a qui es gasta una pasta comprant l'entrada.
Publica un comentari a l'entrada