Llegir la tele

Dissabte i diumenge a primera hora del matí sol ser el moment idoni per fer el manta. Fins a tres vegades s'obre la porta de l'habitació de matrimoni perquè vagin entrant els xics de la casa. Quan tots cinc ocupem el llit de 1,50 la convivència es fa un pèl estreta, per dir-ho d'alguna manera. És obligatori encendre el televisor i posar el K3. Depèn de l'hora del matí, els dibuixos animats valen més la pena. Com més aviat, millor.

Dissabte passat la rutina va ser l'habitual. Però a la tele vaig veure que no feien ben bé el mateix. Em va soprendre gratament la programació. No vaig tardar gaire a adonar-me que la franja de matí estava dedicada a la lectura: "és clar", vaig pensar, "entrem a la setmana de Sant Jordi". La selecció del material audiovisual infantil la vaig trobar exquisita. Hi havia alguns dibuixos animats, com ara una mà de contes, o els capítols de la família del Club Súper3, que vaig trobar genials.

Als petits de la casa també els va agradar. Tant, que quan van anar a esmorzar ho van fer, també, enganxats davant el televisor de la sala d'estar. No recordo quanta estona van mirar la tele aquell matí, diria que molta. Però per una vegada que veig que la programació infantil es manté amb una alta qualitat durant molta estona, no em vaig atrevir a tancar-la.

No sé si als meus fills aquella sobredosi de televisió els servirà per tenir més interès per la lectura. El que sí que tinc clar és que mentre miren la tele no obren cap llibre.