9 de gener de 2009

De 9

Aquesta, la d’avui dia 9, és la primera entrada de l’any 9 i suposo que he de parlar de l’any nou. Si no ho faig seré massa original, i això no va amb mi. Per tant, aquí teniu 9 apunts d’aquest any 9 que també és nou.

1) El Conseller Tempesta
L’any acaba i comença amb neu a cotes baixes. El Conseller Saura, d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, el vaig veure ahir a la tele reunit amb la colla de responsables per fer front a una de les “pitjors” tempestes de neu dels últims temps. Bé, concretament sembla que és la pitjor des del 2006. Una manera estranya de dir que feia 3 anys que no nevava més avall dels Pirineus. No acabo d’entendre, però, què vol dir “pitjor”. De moment, no veig que hagi causat massa efectes negatius, no? O potser volen dir que “és la pitjor tempesta des que en Saura és Conseller”, que no hem de confondre amb “Saura és el pitjor Conseller que hem tingut durant una tempesta”. Per cert, amb qui s’hauria de reunir l’honorable Saura és amb l’honorable Baltasar per començar a planificicar la neteja dels boscos afectats.
Com sol passar en aquestes ocasions, el conseller d’Interior de torn es desperta tard i quan ho fa resulta que la “gran tempesta” que anuncia ja s’ha acabat. Quan per fi aconsegueix que unes càmeres de televisió, pública, el gravin fent veure que planifica grans mesures preventives en realitat ja són inecessàries. Vaja, és com aquell noiet que va corrents a la farmàcia per comprar condons perquè ha aconseguit quedar a la nit amb una noia. Se’n torna a casa, es dutxa, s’omple el cos d’AXE i quan surt del bany llegeix un missatge al mòbil: “em sembla que tinc la grip, haurem de quedar un altre dia”. (Aquesta comparació és un homenatge a les joventuts d’ICV que durant la campanya electoral del 2006 regalava condons amb l’eslògan “folla’t a la dreta”.)

2) La Chaconeta
També comencem l’any amb una de les imatges clàssiques per aquestes dates, i no parlo dels salts d’esquí de Garmisch Partenkirchen. Parlo de la celebració de la Pascua Militar a Madrid. Aquest any el debat al voltant d’aquesta cerimònia castrense ha estat la vestimenta de la persona que actualment ocupa el càrrec més important al front del Ministerio de Defensa. Grans analistes polítics, sociòlegs, modistes, etcètera, han discutit aferrissadament els seus arguments a favor o en contra de si la Ministra havia de portar o no un frac amb pantalons. Mentre el debat continua al voltant dels vestits, els pentinats, el feminisme, la panxa, etcètera de Carme Chacón seguim sense ser conscients que amb el PSc (la “c” minúscula no és un error), partit del qual forma part la ministra que comanda les Forces de Seguretat de l’Estat, és molt difícil que fem avenços substancials en l’autogovern.

3) Autobús ateu n'embesteix un de cristià
Un altre debat estúpid que ha començat amb l’any és el de la religiositat arran dels “autobusus ateus” que circularan per Barcelona. I dic que és estúpid perquè no hi ha debat possible amb un tema que no té solució. Ni els religiosos convençaran els ateus que Déu existeix ni al revés. El que realment pot ser interessant d’aquesta “guerra d’autobusus” és que un autobús amb un eslògan ateu tingui un accident amb un autobús cristià. I quan això passi, els mitjans ens explicaran quants viatgers ferits d’un i altre autobús seran o ateus o cristians o musulmans o budistes o agnòstics. També descobrirem que, curiosament, el conductor de l’autobús ateu resulta que també era ateu i que va provocar l’accident voluntàriament empotrant-se contra l’autobús cristià. El que no sabia aquest conductor és que el seu col·lega de l’autobús cristià, que mor en l’accident, també era ateu. Li faran una cerimònia civil, l’incineraran i escamparan les cendres al lloc on havia deixat escrit en les seves últimes voluntats.

4) Tics i tòpics típics
Aquest any també ha començat, mediàticament, amb els tòpics de sempre. Llargues explicacions de com perdre pes, dels altres propòstits de l’any nou, dels preus de les rebaixes, de les estafes de les rebaixes, de com combatre la grip… I així aniran sorgint tots els tòpics de l’any: els carnavals de Catalunya, els millors bunyols de Catalunya, l’operació sortida i retorn de Setmana Santa (amb les índexs de morts i accidents inclosos), la felicitat de la primavera, els llibres més venuts de Sant Jordi amb la polèmica inclosa dels mediàtics, els primers banyistes a la platja, la importància de les cremes solars, altre cop les operacions sortida, les operacions bikini, la prevenció amb els petards i les coques de Sant Joan, el retorn de vacances, la dificultat de compaginar vida familiar i treball quan els nens encara no van a cole, el començament de l’escola, el recompte de barracons, les depressions postvacaionals, la discrepàncies en la celabració de la diada, el debat de si Halloween o castanyada, la visita al cementiri, la col·locació dels llums de Nadal, l’anunci de Freixenet i els resums de l’any. I apa, tornem-hi, de nou, a l’any 10, que no ha estat res.

5) TC digues "No"
Entre les notícies previstes, però, la que espero amb impaciència és la resposta del Tribunal Constitucional al recurs presentat contra l’Estatut de Catalunya. Ja us ho vaig dir fa uns dies que tinc la impressió que aquesta sentència serà la que marcarà un dels punts d’inflexió més importants de la història del nostre país. És per aquest motiu que el meu desig polític més profund, el que realment espero políticament d’aquest any 9, és que la sentència sigui el més contrària i contundent possible contra l’Estatut.

6) Els convidats de l'any
Pel que fa a la música en català, una més de les meves passions, començaré l’any comprant-me el nou disc d’Els Convidats en què hi toca la bateria un bon amic torellonenc, en Santi Carcasona. I a partir d’aquí, impacient que treguin disc Roger Mas, Mazoni, Dept, Obrint Pas, Sanjosex, Le Petit Ramon, Mishima i Joan Miquel Oliver, tal i com avançava fa uns dies l’Avui. És una molt bona notícia perquè aquests noms són, sense cap mena de dubte, de les millors formacions musicals que podem trobar al mercat (i no parlo només del mercat de música en català).

7) Sorpreses previsibles
Aquest any 9, però, a part d’aquests tòpics, estarà carregat de sorpreses. Vaja, ple de notícies imprevisites. I com que són imprevisibles no es poden preveure. Però m’atreveixo a aventurar que el Barça guanyarà la Copa del Rei, la Lliga i perdrà la Final de la Champions, que el tripartit es trencarà i hi tornarà a haver eleccions abans de l’estiu i que Sopa de Cabra anunciarà que treu nou disc. I m’estalvio de dir-ne d’altres que em vénen al cap perquè, no fos cas, que se’m culpés de ser-ne el causant.

8) S'acaben els anys 0
Una de les coses que em van “comentar” durant el tribunal de la meva Tesi era que no era correcte parlar dels “anys 0” per fer referència a la primera dècada del Segle XXI i que, en tot cas, havia de dir-ne els “anys 10”. És probable que dir-ne “anys 0” sigui discutible, però en cap cas n’hauríem de dir “anys 10”. Aquesta va ser una de les qüestions que vaig obviar en les respostes al tribunal, però que ara voldria argumentar. Quan parlem de les dècades del Segle XX sovint parlem dels anys 20, 50, 80 o 90, no? D’aquí que em sorgís el dubte de com n’hauríem de dir dels 10 anys que van del 2000 al 2009 inclosos. Per això vaig pensar que si el 1945 era de la dècada dels 40 o el 1968 de la dels 60, l’any 2009 hauria de ser l’últim dels “anys 0”. I a partir de l’any que ve en direm els anys 10 (del 2010 al 2019), i els següents els anys 20 (del 2020 al 2029) i així anar fent, no?
9) El 9 entre 8 i 10
I, pel final, deixo el millor desig de tots. Aquest any han de néixer dos nebots més, l’Oriol i en Quim (si no hi ha canvis d’última hora amb els noms). Curiosament, els meus fills han acabat l’any 8 tenint 8 cosins i començaran el 10 tenint-ne 10, si tampoc hi ha més sorpreses. De totes les pors que tenim quan comença un any nou, i el 9 no n'és una excepció, la pitjor de totes és aquella que et fa pensar en les coses dolentes que et poden passar, especialment entorn de la salut d’amics i familiars. És per aquest motiu que, per sobre del que he escrit fins ara, el que més desitjo per aquest any 9 és que els parts de la meva germana i la meva cosina vagin molt bé i que els nens i tota la família i amics tinguin salut (ja us he dit al principi que no seria massa original).