Els homes Vichy

La Vanguardia, en portada, ahir titulava que “Sólo el 17% de los hombres colabora de verdad en casa”. L’estudi és d’Espanya i parteix d’una premissa: el treball domèstic és una feina de dones, forma part de la seva genètica, i quan un home fa aquest tipus de tasques és perquè vol col·laborar amb una responsabilitat que no és la seva. Per tant, aquest 17% d’homes són uns col·laboracionistes. Són els homes Vichy (en referència al govern col·laboracionista de Vichy i no perquè sigui una actitud efervescent). Es tracta d’una anomalia del sistema. Una raresa. En cap cas, doncs, podríem afirmar que “Només en un 17% de les llars les feines domèstiques són compartides” perquè seria un titular tendenciós, esbiaixat.
Tant esbiaixat com si tituléssim, a partir d’un altre estudi inventat, que “Només el 17% de les parelles volen fer l’amor al mateix temps”. Si un estudi ens diu que el 17% d’enquestades afirma que vol fer sempre l’amor quan també ho desitja el seu home el titular correcte, en realitat, seria: “Només un 17% de les dones col·labora de veritat a l’hora de practicar sexe”. Ja se sap que voler practicar sovint sexe forma part de la genètica masculina i que rarament una dona ho vol fer amb la mateixa assiduïtat que les seves parelles. No és cosa d’elles voler cardar, això és feina d'homes. Per tant, les dones que volen follar tan sovint com els seus homes són unes dones col·laboracionistes o dones Vichy (en aquest cas doblement Vichy, per això de col·laborar, i per les pessigolles que senten a la panxa quan veuen el seu home trempar).