22 de juny del 2009

7 de juny, In Memoriam

El 7 de juny de 2009 potser el recordaré tota la vida. És probable que sigui l'últim dia que hagi anat a votar un partit polític. El sobre amb una papareta per a una candidatura que vaig posar dins l'urna electoral és, molt probablement, el darrer que dipositaré ple en unes eleccions. Això vol dir que si no canvien molt les coses, la propera vegada votaré amb el sobre buit, o sigui, en blanc.
Ja vaig advertir, bé, això d'advertir potser és massa agosarat ja que a mi no em fa cas ningú, que si no hi havia senyals clars que tendíem cap un canvi radical de relació amb Espanya jo no tornaria a votar. Doncs bé, no ha calgut esperar a la sentència del TC contra l'Estatut o el mal acord de finançament per tenir clar que, una veada més, els partits polítics catalans no tenen pensat plantar cara. La gota que ha fet vessar el got ha estat la unanimitat de la Mesa del Parlament de Catalunya en contra de la Iniciativa Legislativa Popular a favor que Catalunya convoqui el 2010 un referèndum a favor de l'autodeterminació. Si l'Enric Canela, implusor de 10Mil.cat i d'aquesta ILP, ha decidit abandonar Convergència, doncs jo, que no milito a cap partit, no els tornaré a votar. Ja els tinc plens de tanta hipocresia i falsa catalanitat nacionalista.
Per tant, o es fa realitat la iniciativa de Xavier Mir de fer una llista parlamentària que només tingui com objectiu la independència o jo no torno a posar una butlleta electoral dins d'una urna.
Ah, i recorda que aquest dissabte convindria que tots anéssim a l'Acte de Sobirania. Miraré si puc baixar a Barcelona!

4 comentaris:

Lluís Sabatés i Padrós ha dit...

Bé un més que s'ha adonat que CiU no està per la independència ni ara que està a l'oposició ni abans quan tenia majoria absoluta. De totes maneres això demostra que l'independentisme està a anys llum d'aconseguir el suport social necessari per poder fer un acte de sobirania. No podem confondre voluntat amb imposició. Enric, creus realment que la societat catalana està preparada per recolzar un procés d'independència o si vols de sobirania? Jo penso que no i que o seguim treballant cadascú des del nostre àmbit amb molta paciència i eficàcia i si no ens recolzem els uns amb els altres, no hi ha res a fer.
De totes maneres espero que d'aquí a les pròximes eleccions tinguem temps de fer-te recaspacitari que segueixis votant. Ja sé que l'abstenció o el vot en blanc és un dret però jo començo a creure més amb els deures dels ciutadans que nos pas amb els drets. Salut.

J ha dit...

Enric, jo estic força d'acord amb en Lluís.

Salut!

Enric Xicoy i Comas ha dit...

Lluís (i Joan, per cert, felicitats!), el mateix que dius de CiU hauria de valdre per ERC. Et recordo que a la mesa del Parlament també hi havia un membre d'ERC, el mateix president del Parlament. Ell va votar en contra de la ILP. Demanes que uns ens "recolzem" als altres i, en canvi, cap partit polític dóna suport a una iniciativa que ve del poble i que demana que el nostre Parlament convoqui un referèndum d'independència.
Sobre la preparació de la societat per donar-hi suport tinc una teoria que he defensat infinitat de vegades: només sabrem el suport que té si convoquem un referèndum. Fins que no sigui una realitat no ho podrem saber. Aquells qui dieu, encara que sigui de bona fe, que cal que la societat estigui preparada l'únic que aconseguireu és que mai es dugui a terme.
Si us plau, feu el possible perquè recapaciti la meva decisió, ho agrairé!

Lluís Sabatés i Padrós ha dit...

Ens falten suports mediàtics i tu com a periodista ho saps molt millor que jo. Per afrontar una votació per l'autodeterminació hem de ser prou forts per acceptar uns resultats dolents i no tinc gens clar que que en aquests moments estiguem preparats per suportar-ho i sobretot per el tema del tractament mediàtic. Tu pots entendre que l'emissora més escoltada de Catalunya sigui RAC 1? que el diari Avui estigui en mans de Planeta? que La Vanguardia tracti al català com el tracte?
Saps molt bé que totes les actuacions que s'han fet últimament de radicalitat nacional les hem fet la gent d'ERC i sempre ens hem quedat més sols que la una i rebent tots els pals. I sempre reconeixent que no tot s'ha fet bé. No som un partit perfecte i això també ens fa diferents dels altres. Bé seria molt llarg de discutir, però penso que actituds de dimissió i de no implicació més efectiva de la societat en defensa del pais no ens portarà enlloc.De fet penso que els poders fàctics és el que volen el desànim i la dimissió dels activistes. De moment amb mi no estan podent.