28 de novembre de 2007

Montilla: paraules i més paraules

Abans que res, Feliç Aniversari! El segon Tripartit ja té un any. I l’home que el presideix, José Montilla, ho va celebrar parlant fa un parell de dies al matí a Catalunya Ràdio i a la tarda a Palau. Sembla que el primer secretari del PSC ha descobert allò previsible, que malgrat l’eslògan “Fets, no paraules” al final no li ha quedat més remei que obrir la boca. I ho hem d’elogiar perquè, a més, l’home és sincer. Malgrat els múltiples intents del seu partit per justificar allò injustificable amb excuses de mal pagador finalment ha confessat allò que era una evidència: el PSC no vota a favor de la destitució de Magdalena Álvarez perquè el PSC forma part del govern espanyol. Així ho va confessar al programa d’en Bassas. Per tant, no val l’argument que un govern no pot demanar la destitució d’un membre d’un altre govern. No. El que realment passa és que, per més malament que caigui la Ministra de Foment als dirigents del PSC la disciplina de partit els “prohibeix” demanar aquesta destitució. És d’agrair que finalment ens hagin dit la veritat.
I la sinceritat va anar més enllà quan va dir en paraules allò que molts pensem: que el PSC es pensa que és l’únic partit del Govern de Catalunya. I si no, ¿com s’entén que afirmés que un govern socialista no pot demanar la dimissió d’un membre d’un altre govern socialista? Ja que s’ha posat de moda això de crear relats, ¿per què no diem les coses d’una altra manera?: el PSC es desmarca del Govern de la Generalitat perquè no demana la dimissió de la Ministra Álvarez i perquè no assistirà a la manifestació de dissabte.
Però aquesta nit el primer secretari del PSC, en una entrevista a TV3, ha mostrat certa incoherència en les seves paraules. Després de reiterar que el seu partit no anirà a la manifestació de dissabte ni reprovarà l’Álvarez ha afirmat que ell fa prevaldre els interessos de Catalunya per davant dels del seu partit. Lògicament deu haver estat un lapsus i potser ja començaria a ser hora que l'home no parli més, no fos cas que espatllés la sinceritat mostrada últimament.

1 comentari:

Manel Haro ha dit...

Els catalans tenim la sensació de què el Montilla parla poques vegades, però quan ho fa, sembla que trontolli la Generalitat o el Govern central.

Recordo quan va dir que si fos per Zapatero, ell no seria president de la Generalitat (alguns deien que a ZP li convenia més que fos Artur Mas). En canvi, Zapatero no va respondre les seves paraules (qui calla, atorga).

Ara ha dit una obvietat (més que no pas una veritat): el PSC forma part del PSOE. Amb Maragall semblava que el PSC estava lluny de Madrid, però Montilla ha retallat amb el seu discurs les distàncies que poguessin haver. Clar, en plena precampanya electoral, no s'entendria que Montilla digués quelcom diferent. Si el President de la Generalitat hagués demanat la destitució de la Ministra de Foment, a Madrid s'haguessin escandalitzat. Montilla ha demostrat ser un president capaÇ de defensar els interessos del seu partit, eficaÇ i tenaÇ. A MadriZ s'ho agraeixen.