10 de setembre del 2007

La comuna catalanista

Per més que llegeixo o escolto les paraules d'Artur Mas no acabo d'entendre què proposa amb això de la "casa comuna del catalanisme". Sí que entenc que CiU, o més aviat CDC, o potser l'Artur i en Quico, volen impulsar una reforma del catalanisme. I ho entenc perquè aquesta federació, o aquest partit, o aquestes persones, necessiten reformular el seu, de catalanisme. Però, ¿Com pretenen ser la "casa comuna"? Si escoltem els seus objectius són clarament un projecte per Catalunya, però això és el que tenen també els altres partits. Tots els partits catalans, o sucursals d'espanyols, tenen una visió de com ha de ser Catalunya. I, a més, tots tenen en comú pretendre que el seu partit sigui decisiu, d'alguna manera o altra, en la governabilitat per tirar endavant aquests objectius. És per tot això que el projecte del denominat partit nacionalista és només la idea d'un sol partit que molt difícilment pot ser compartida per cap altra formació política en la seva totalitat. Així doncs, Artur Mas sembla que s'ha tirat a una piscina buida de substància. A més, les seves paraules estan carregades d'una ambigüitat que ens recorden allò que ja sabem, l'única finalitat de ser de CiU i/o CDC és governar una Comunitat Autonòma d'Espanya però fent veure que en realitat es tracta d'alguna cosa més. Molt probablement Artur Mas s'ha posat en un embolic del qual en pot sortir molt escaldat. D'acord que CiU potser és la formació que aglutina més varietat d'ideologies al seu voltant, però mai un partit polític i/o un sol polític ha de pretendre ser l'únic líder d'una causa comuna com és el catalanisme. Això no ho va aconseguir ni tan sols Jordi Pujol quan era President.
A més, a Catalunya ja tenim una institució que simbolitza, o ho hauria de fer, la unitat del catalanisme. Es tracta d'Òmnium Cultural. De fet, la paraula "òmnium" ja denota aquesta voluntat aglutinadora de diferents tendències catalanistes. Potser un Òmnium sense el "Cultural" podria buscar un àmbit més ampli d'acció. I a part d'aquesta entitats, n'hi ha d'altres que poden ser cases comunes del catalanisme, sempre depenent de qui les dirigeixi: alguns sindicats, entitats esportives, associacions d'empresaris i comerciants, agrupacions culturals, etcètera.
El temps dirà, a no tardar, si Artur Mas ha cavat la seva tomba política amb aquesta proposta. Però el que sí que hauria de fer ell i altres polítics no és embrancar-se en cases comunes sinó en causes comunes, com ja s'ha escrit, si no volem continuar sent, com també ja vaig escriure fa uns mesos, una simple masoveria d'Espanya.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Molta gent, fins i tot jo mateix, vam tenir l'esperança que el president Zapatero podria ser l'impulsor d'un canvi dins el PSOE per tirar endavant una Espanya federal, però està molt clar que ha estat incapaç de canviar el registre d'aquesta gent que es fan dir progressistes i nacionalment són exactament el mateix que el PP, la dreta mes retrógada d'Europa.
En el mapa domèstic tenim el partit animador i mes engrescador d'aquestes dues últimes eleccions al Parlament, amb un estat esquizofrènic, queixant-se dia si i dia també d'una situació que ell mateix ha provocat i no una si no dues vegades, a mes de ser un dels màxims protagonistes, semblant oblidar que es troba dins el govern d'Entesa
Trobo molt saludable pel pais que algú tingui l'inquietud de trobar una nova fórmula d'orientació i si aquest és el líder del partit amb mes diputats de Catalunya encara millor.
Han passat ja 30 anys de democràcia, la manera de fer d'en Pujol, governs amics, un nou estatut que ha passat pel respall constitucional i així i tot qüestionat i no s'avança, molt al contrari, Catalunya avui està perdent la personalitat que ha tingut sempre, fins i tot l'actual president qüestiona que s'hagi mirat tant per l'identitat del pais. Es evident que falta algú que lideri l'il-lusió de remuntar Catalunya i el catalanisme. Salut

Anònim ha dit...

El catalanisme ja està superat saltenc. Ara és l'hora de parlar d'independentisme o si molt m'apures de sobiranisme. Estic cansat de sentir parlar de refundar el catalanisme. El que hem de decidir és que volem ser: una regió d'Espanya o un Estat.I punt.

Anònim ha dit...

Benvolgut LLuís, això que em comentes queda molt maco, però tu saps tan bé com jo, que la realitat queda molt lluny d'aquest desitg, ni el context ni els lideratges ho permeten.De moment l'unica cosa factible es anar cremant etapes i que els partits que s'ho creguin tenen que anar junts.

Jordi Casals i Prat ha dit...

Enric, perdona la intromissió, però tens un enllaç meu.
M'he canviat de casa blocaire, ara estic a http://casalsprat.blogspot.com
Salut!

Jordi Casals i Prat ha dit...

Ah! i jo estic amb en Lluís, tampoc és d'estranyar, oi?
Per mi el catalanisme és un valor transversal de molts partits, amb diferent gradació, des del regionalisme d'Unió a l'independetsme d'Esquerra passant per l'autonomisme de CDC i PSC.
No és qüestió de reformular el caalanisme (Mas vol dir autonomisme), sinó de canviar d'estadi i passar de l'autonomisme al sobiranisme, després de veure que el federalisme no existeix.

Anònim ha dit...

Hola Enric.

L'ambigüitat d'en Mas es produeix solsament pequé ha copçat,ja massa tard que el moviment sobiranista a casa nostra a tornat a agafar embrenzida.

Quan en Mas diu "refundar el catalanisme" es refereix al sobiransme, aquest matex sobiranisme que a CiU, els seus dirigents, MAI hi han apostat, si és així i representa un canvi, benvingut sia.

Tot aquest merder ha agafat els dirigents de CiU, però també els d'ERC en fora de joc, i el moviment que bull dins a CiU ho fa també a ERC, tinguent com a única fita la independència aixó ens portarà a una renovació d'ambdues cúpules i la substitució per a nova gent capaços de liderar el moviment cap a la sobirania.

A en Mas li mouen la cadira, perqué ha perdu l'oportunitat d fer el que la societat li reclamava, ara es massa tard.

Salut i €