Semiòtica barata

Aquest mati, concretament a les 06:15h., quan he vist la portada de La Vanguardia, de seguida he pensat que la fotografia tenia un missatge molt clar. Fa molts anys que segueixo el fotògraf Pedro Madueño i al moment he pensat que havia de ser seva. Té un estil fàcilment reconeixible per la seva mirada pròpia que va més enllà de la majoria de retrats. No us descric la fotografia, perquè la podeu veure aquí sota, però sí que us explico el missatge que hi veig al darrere.

Fixeu-vos que el senyor Montilla se'n va cap a la nostra esquerra, com si fugís del pla. Això ho interpreto com una sortida. Però aquesta sortida no és només allò que és. O sigui, no només és que ell marxi de la sala a on ha fet la roda de premsa on ha anunciat la data de les eleccions, sinó que també simbolitza la sortida de la Generalitat de Catalunya. Tampoc és casualitat que se'n vagi cap a l'esquerra. Fixeu-vos com el logo de la Generalitat és en l'altra meitat de la fotografia, o sigui, al cantó dret. I és que la fotografia està dividida clarament, gràcies a una columna, en dues parts. La de l'esquerra és en la que es troba el senyor Montilla que marxa, i al cantó dret està buit i només hi distingim el logo de la Gene. Per tant, és l'espai buit que queda lliure, curiosament, al cantó dret i, per tant, que està esperant el substitut de l'actual inquil·lí de Palau que vindrà per aquell cantó: Artur Mas.
Vaja, això és el que segur desitgen des de la direcció de La Vanguardia.