Desengeliada

Acabo la classe d’Introducció al Periodisme. He explicat als meus alumnes l’estil periodístic. L’últim que els he explicat és que en ràdio i televisió els textos s’han d’escriure en present. Amb frases curtes. S'ha de donar sensació d’immediatesa i de ritme. Me’n torno a casa. M’assec al cotxe i connecto la ràdio. Catalunya Ràdio. A les set comença l’Informatiu del Vespre del bon amic Kilian Cebrià. La notícia del dia és l’incendi o fumarel·la a Can Ruti. Connecten amb l’hospital a on està a punt de comparèixer en roda de premsa la consellera del ram, Marina Geli. I comença a donar explicacions dels fets ocorreguts. I dic ocorreguts perquè han passat avui. Malgrat això, per la senyora Geli els fets no han ocorregut (indicatiu perfet) sinó van ocórrer (passat perifràstic). Escoltant-la, doncs, no sembla que els esdeveniments hagin passat el mateix dia que ella els explica, sinó que fossin del dia anterior. Així es fa estrany sentir-li dir: "els bombers van entrar"; "els pacients van ser traslladats"; "només hi va haver un ferit", etcètera. Quan ella comença a donar explicacions només fa 7 hores que l’incinedi s’ha iniciat i que encara no s’ha tornat a la normalitat.
¿Per què s’explica en passat la consellera? Hi ha diferents hipòtesis. La primera és perquè, senzillament, la senyora Geli no sap utilitzar el nostre idioma correctament. O sigui, perquè no sap que un fet que ha succeït avui mateix l’hem de tractar com quelcom perfet no passat. Però jo diria que la senyora Geli és una persona molt competent, lingüísticament parlant. Per tant, ha de ser una decisió deliberada. Si és així, estaríem davant dues plausibilitats. La primera és que ens vol accentuar al màxim la idea que els fets ja són del passat. Malgrat que només han passat 7 hores i que encara tardarem un parell de dies a tenir tota la situació sota control, vol donar la impressió que el pitjor ja ha passat. Que el seu Departament és tan eficaç que un fet recent i present ja ha passat als annals de la història.
Però jo em quedo amb la segona opció. En realitat Geli ens envia un missatge amagat. No és que no sàpiga conjugar els nostres verbs. No és que vulgui dir-nos que aquest fet ja ha passat. Sinó que el que vol és dir-nos que a Catalunya estem ancorats en el passat. En el fons, de les seves paraules, es desprèn una clara reivindicació del concert econòmic. La consellera acaba d’aterrar de Madrid d’una reunió amb consellers de salut d’altres comunitats. Aterra aterrada. Sap que a Catalunya tenim bons especialistes, excel·lents metges, excel·lents infermeres, excel·lents investigadors, però que tenim hospitals deficients i centres d’atenció primària saturats. És per aquest motiu que la consellera, metafòricament, parla del passat en la seva compareixença. Ens diu que queden moltes coses per millorar i que falta una inversió descomunal per solucionar aquests problemes. ¿I com s'aconsegueix això? Per exemple, amb el concert econòmic. Però la consellera no pot dir les coses pel seu nom perquè té por que algun company de partit la titlli de crosta nacionalista.