Sí, ho reconec, al vidre li convé una neteja.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Personal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Personal. Mostrar tots els missatges
25 de febrer del 2012
5 de gener del 2012
Les dotze de l'onze
1) Avui fa un any, el dia 5 de gener, esperant els Reis a Torelló. f3,5 - 1/6
2) Carnaval el 25 de febrer a l'Escola Fortià Solà, Torelló. f4,2 - 1/200
3) Excursió a La Fajeda d'en Jordà, dia 13. f11 - 1/500
4) Per Setmana Santa vam poder anar uns dies a la platja, a Sant Pere Pescador. Dia 17. f8 - 1/200
5) Més Sant Pere Pescador, dia 7. f8 - 1/250
6) El 6 del 6 aquests dos en van fer 6. f4,5 - 1/60
7) L'últim dia de juliol, a casa. f9 - 1/5
8) La Dordogne francesa, el dia 20. f13 - 1/400
9) 9 de setembre, primer concert del retorn de Sopa de Cabra al Palau Sant Jordi. f5,6 - 1/15
10) Gronxant-se a "Casaramona", Sora, el dia 9. f8 - 1/640
11) Fent un salt darrere Orís el dia 12. f7,1 - 1/1250
2) Carnaval el 25 de febrer a l'Escola Fortià Solà, Torelló. f4,2 - 1/200
3) Excursió a La Fajeda d'en Jordà, dia 13. f11 - 1/500
4) Per Setmana Santa vam poder anar uns dies a la platja, a Sant Pere Pescador. Dia 17. f8 - 1/200
5) Més Sant Pere Pescador, dia 7. f8 - 1/250
6) El 6 del 6 aquests dos en van fer 6. f4,5 - 1/60
7) L'últim dia de juliol, a casa. f9 - 1/5
8) La Dordogne francesa, el dia 20. f13 - 1/400
9) 9 de setembre, primer concert del retorn de Sopa de Cabra al Palau Sant Jordi. f5,6 - 1/15
10) Gronxant-se a "Casaramona", Sora, el dia 9. f8 - 1/640
11) Fent un salt darrere Orís el dia 12. f7,1 - 1/1250
12) Presa des del Santuari de Bellmunt, Sant Pere de Torelló, en direcció el Montseny el dia 29. f32 - 1/200
31 de desembre del 2011
Aquest 12 ja en són 39
Aquest del 2012 ha estat el meu 39è Cap d'Any. Fem un repàs a aquests 39 anys amb una cançó per any:
1) 1973
Aquest va ser el meu any de naixement. I aquesta ha estat, possiblement, la cançó que més m'ha marcat i que més vegades he escoltat i els Rolling Stones han estat el meu grup preferit, com podreu comprovar.
1) 1973
Aquest va ser el meu any de naixement. I aquesta ha estat, possiblement, la cançó que més m'ha marcat i que més vegades he escoltat i els Rolling Stones han estat el meu grup preferit, com podreu comprovar.
2) 1974
El meu primer Cap d'Any va ser el del 74, pocs mesos després d'haver nascut. Lluís Llach va editar aquest any un dels seus millors discs, "I si canto trist..." amb cançons com Que tinguem sort. Però jo em quedo amb aquesta Cançó a Mahalta. Us passo l'última vegada que la va cantar, el 2007.
3) 1975
David Bowie no ha estat precisament un dels meus cantants preferits, però en aquesta llista no hi podia faltar:
4) 1976
Queen sí que l'he escoltat molt. Potser més cap al final de la seva carrera, però aquesta cançó va ser un dels seus primers èxits.
5) 1977
Supertramp també ha tingut un raconet a la meva vida. No molt gran, però suficient com per apreciar cançons com aquesta.
6) 1978
Aquest sí que va ser un gran any. L'any de "Some Girls" dels Stones i, per tant, l'any d'una altra de les meves preferides. Gran versió en concert.
7) 1979
Dire Straits, un altre dels grups de capçalera. Especialment a partir del "Money for Nothing". Però abans, van fer grans perles.
8) 1980
Aquesta cançó és un himne. Imprescindible.
9) 1981
A partir d'aquest any, vaig començar a ser conscient de què escoltava. I The Police va ser un dels meus referents.
10) 1982
Un altre de les meves preferides dels Stones. Ho sento, aquesta no hi podia faltar.
11) 1983
A partir d'aquí se'm farà molt difícil escollir una cançó per any. Aquest 83, per exemple, podria posar Michael Jackson. Però com que no ha estat un dels meus preferits, he d'escollir una altra de The Police. Sense cap mena de dubte, la que més vegades he escoltat.
12) 1984
Potser és l'única cançó pròpia que m'agrada de Nena. Però m'agrada molt i l'he ballat molt, també.
13) 1985
Aquest any sí que va ser molt productiu, musicalment parlant. Springsteen, Dire Straits, etcètera. Potser us hauria de posar un fragment del concert d'en Lluís Llach al Camp Nou, la primera vegada que entrava al camp del Barça, però si hi ha una cançó que vam cantar molt al col·le aquell any, aquesta va ser:
14) 1986
Bé, potser seria hora de posar temes més nostrats, no? Un altre himne. La millor cançó d'El Último? No ho sé, però L.P. d'"Enemigos de lo Ajeno" el vaig gastar cara i cara.
15) 1987
Els U2 i "The Joshua Tree". No hi ha paraules per definir aquest disc i aquesta cançó
16) 1988
El gran any, musicalment parlant. El meu primer macroconcert amb Bruce Springsteen i després Amnistia Internacional. Aquesta va ser el meu primer gran concert i així va començar, amb la cançó que donava nom al disc editat aquell mateix any.
17) 1989
De l'any 1987 us havia d'haver posat Sau... i el seu "No puc deixar de fumar". Però com que el 1989 van treure el segon disc "Per la porta de servei", en posarem una de doble d'aquest disc. Així vaig veure Sau... per primer cop, amb en Sabater amb la mateixa americana durant tota la gira.
18) 1990
Aquesta cançó és del 89, però va ser un dels més escoltats el 1990. I mira, volia posar-la a la llista.
19) 1991
Loquillo y los Trogloditas. Grans discs, també. Tot i que després vaig perdre certa simpatia, sobretot quan el senyor parlava de política. Però com que els dos tenim simpatia pels Stones...
20) 1992
The Cure, aquella època, era un grup de nenes. Però amb el temps m'han anat agradant, i molt. Especialment cançons com aquesta.
21) 1993
Un altre d'aquells grups d'un "hit", i poca cosa més. Però mira, és d'aquelles cançons que et feien ballar.
22) 1994
Els Pets han anat millorant, i molt, disc rere disc. Per mi, el primer salt qualitatiu el van fer amb "Brut Natural". Amb aquesta cançó, un ja començava a sentir nostàlgia de la seva infància.
23) 1995
Els Lax'n'Busto no han estat dels meus grups preferits en català. Tot i així, hi ha algunes cançons que he escoltat bastant. Aquesta, precisament, no és una d'elles. Però és un dels millors temes del disc que van editar el 1995.
24) 1996
Grups com Oasis semblava que podien ser els substituts d'altres que ja començaven a fer-se grans. Tot i així, a partir d'aquesta època vaig començar a desconnectar de la música cantada en anglès i, com podreu veure, vaig centrar l'atenció sobretot en la feta i cantada en català.
25) 1997
En Quimi Portet, aquest sí que ha estat un gran referent. El seu segon disc, "Hoquei sobre pedres", va ser un gran descobriment. Tot i que la meva preferida del disc és Massa, aquest vídeoclip és genial.
26) 1998
The Verve va editar aquesta cançó i els Rolling Stones van ser tan fills de puta que se'n van apropiar l'autoria. El vídeoclip també és molt bo.
27) 1999
Els Umpah Pah primer, i l'Adrià Puntí després, han compost una de les banda sonores més suggerents de finals del segle passat.
28) 2000
U2 va fer un dels disc més complerts, després del "Joshua Tree" amb aquest "All that you can't leave behind". Difícil triar una cançó d'aquell disc.
29) 2001
Per mi, l'últim disc d'estudi de Sopa de Cabra va ser també el millor.
Per mi, l'últim disc d'estudi de Sopa de Cabra va ser també el millor.
30) 2002
I el primer comiat de Sopa de Cabra va ser dur, però també va servir per descobrir una cançó que m'havia passat per alt.
31) 2003
Aquest any va ser l'últim en què en Pemi Fortuny va editar un disc d'estudi amb els Lax'n'Busto. D'aquest disc hi ha grans cançons, algunes amb tanta marxa com aquesta.
32) 2004
Del disc "Agost" em quedo la cançó Feliç. Però com que no tenen vídeoclip, us passo la que dóna nom a l'àlbum.
33) 2005
Sanjosex va ser una gran descoberta del 2005. Des de llavors, fan incondicional.
Sanjosex va ser una gran descoberta del 2005. Des de llavors, fan incondicional.
34) 2006
Antònia Font els vaig descobrir realment aquest 2006 amb "Batiscafo Katiuscas". Wa Yeah ha estat la cançó que més han ballat els meus fills, com podeu comprovar en aquest vídeo, i potser la primera cançó que s'han après d'un grup català.
35) 2007
I Mishima ha estat un altre dels grans descobriments d'aquest principi de segle.
I Mishima ha estat un altre dels grans descobriments d'aquest principi de segle.
36) 2008
Sí, no es pot negar, el gran descobriment del 2008 va ser Manel.
Sí, no es pot negar, el gran descobriment del 2008 va ser Manel.
37) 2009
L'any 2009 va ser el de la mort d'Estanislau Verdet. Tot i que aquest any no va publicar cap disc, sí que es van fer públics alguns dels seus vídeoclips. L'any 2010 va ser també l'any d'un gran disc de Pau Vallvé. Així que vull dedicar el 2009, l'any de transició de l'Estanislau a en Pau, o d'en Verdet a en Vallvé, amb aquest vídeoclip que, si no vaig equivocat, van fer uns alumnes de la Facultat de Comunicació Blanquerna.
38) 2010
IX! és d'aquells grups de solatge. Guanyen amb el temps. Convé anar-los escoltant. Fins que arriba un moment que no te'ls pots treure del reproductor de CD's.
39) 2011
I sí, aquest 2011 ha tornat a ser l'any de Manel, tot i que probablement algun altre grup s'ho mereixeria més que el grup barceloní. Sí, els Antònia Font s'ho mereixen. A veure quines sorpreses agradables ens esperen aquest 2012. Alguns molt agradables, com els Amics de les arts, Mishima o Quimi Portet, tal i com ens expliquen els amics de l'Enderrock.
16 de setembre del 2011
Ho estem pETAnt!
Aquesta setmana, immodestament, us he de confessar que ho estic pETAnt a la xarxa, tant al Twitter com al YouTube.
Anem a pams.Per la diada, el president Pujol va decidir regalar-nos un dels seus èxits mundials. Aquesta vegada parlant-nos de les Jenifers. Doncs bé, no se'm va ocórrer res més que agafar el tall de veu i fer-lo coincidir amb la cançó d'Els Catarres. El resultat:
Poc després, l'ARA va penjar el vídeo i vaig decidir fer la versió del videoclip:
Amb poc més de 5 dies, el vídeo ha rebut més de 80.000 visites i desenes de comentaris. Si teniu un moment, mireu-vos els comentaris. Són delirants. Ahir vaig tenir l'oportunitat de parlar amb l'Èric, el cantant d'Els Catarres, i li vaig dir que si volia em podia denunciar per l'ús que faig de la seva cançó. I em va contestar que no, que tot plegat els va bé per la publicitat que els fem. I és que, fins i tot, com era d'esperar, l'APM? va fer la seva versió:
I també "El Matí i la mare que el va parir":
Bé, això per un cantó. Per l'altre, suposo que ja esteu al cas de la manipulació d'El Mundo d'una foto perquè aparegués enquadrada la paraula ETA. A Comunicació 21 us expliquen molt bé la polèmica. Aquesta és la foto:
A partir d'aquí, se'm va ocórrer fer un Twitt que deia "si us plau, envieu #paraulesambETA a @pedroj_ramirez perquè no se li acabin les idees". Doncs bé, el hasthag #paraulesambETA es va convertir en Trending Topic, en poques hores, a Catalunya primer i a Espanya després:
Doncs res, ben mirat, estem tots plegats una mica malalts, no?
11 de febrer del 2011
M'estan robant la infància
Fa temps que volia escriure aquesta entrada, però després de veure el documental dels nens robats m'he acabat decidint. Tot i que el que explico en aquesta entrada no hi té res a veure.Fa unes tres dècades que ja no sóc un infant. Els records que tinc de la meva època infantil són molt borrosos. Les fotografies m'ajuden a recordar, però sovint per acostar-me a aquelles imatges necessito veure o sentir en el present alguna imatge que em transporti al passat. Per exemple, veure alguna professora que vaig tenir a parvulari, tornar a passar per davant de la meva antiga escola, assaborir algun menjar que fa temps que no tasto, etcètera.
El prob
lema és que aquestes referències del present que m'ajuden a recordar el passat van desapareixent. Posem alguns exemples. La meva àvia, que va morir ja fa més de 12 anys, és l'única que em feia un tipus de menjar que ja no he tornat a tastar mai més. La seva mort és només una més d'altres que associava amb la meva infància. El carrer on encara viu el meu avi, que curiosament ara és el mateix que el meu, ja no té el mateix paviment que aleshores. A gairebé tot el nucli antic van canviar uns vells però resistents adoquins per unes noves i grans peces de pedra que han d'anar canviant cada any perquè es trenquen. També han desaparegut del mapa molts dels objectes que m'acompanyaven durant aquella etapa: la primera bicicleta, el primer ordinador, el primer walkman, el Citroën GS, etcètera.
lema és que aquestes referències del present que m'ajuden a recordar el passat van desapareixent. Posem alguns exemples. La meva àvia, que va morir ja fa més de 12 anys, és l'única que em feia un tipus de menjar que ja no he tornat a tastar mai més. La seva mort és només una més d'altres que associava amb la meva infància. El carrer on encara viu el meu avi, que curiosament ara és el mateix que el meu, ja no té el mateix paviment que aleshores. A gairebé tot el nucli antic van canviar uns vells però resistents adoquins per unes noves i grans peces de pedra que han d'anar canviant cada any perquè es trenquen. També han desaparegut del mapa molts dels objectes que m'acompanyaven durant aquella etapa: la primera bicicleta, el primer ordinador, el primer walkman, el Citroën GS, etcètera.També van desapareixent vells comerços del municipi. Alguns d'ells devorats per l'especulació immobiliària, d'altres per falta de continuïtat i d'altres per una creiexent i desmesurada competència de grans centres comercials. Precisament fa uns dies em van dir que el mes que ve tancava un d'aquests establiments emblemàtics del poble: Can Candi, que encara té la mateixa entrada seixantera de quan la van obrir. Aquesta bomboneria pastisseria del costat de l'Església, f
a 4 dècades que ven alguns dels millors productes fets amb xocolata del país. Però si jo hagués de triar, em quedaria amb la tartaleta de poma que, de fet, ja fa mesos que no fan. Moltes vegades, passant per davant, hi he entrat per comprar-hi aquesta tartaleta no només perquè és deliciosa, sinó perquè el seu gust em transporta automàticament a la meva infància.
Així doncs, a partir del mes que ve tindré un punt menys d'anclatge al meu passat. Potser m'equivoco, però tinc la impressió que als meus pares, per exemple, els records de la seva infància van durar més temps. Els canvis van ser molt més lents que els que hem viscut nosaltres. I estic convençut que els nostres han tardat més en arribar que els que pateixen els nostres fills.
a 4 dècades que ven alguns dels millors productes fets amb xocolata del país. Però si jo hagués de triar, em quedaria amb la tartaleta de poma que, de fet, ja fa mesos que no fan. Moltes vegades, passant per davant, hi he entrat per comprar-hi aquesta tartaleta no només perquè és deliciosa, sinó perquè el seu gust em transporta automàticament a la meva infància.Així doncs, a partir del mes que ve tindré un punt menys d'anclatge al meu passat. Potser m'equivoco, però tinc la impressió que als meus pares, per exemple, els records de la seva infància van durar més temps. Els canvis van ser molt més lents que els que hem viscut nosaltres. I estic convençut que els nostres han tardat més en arribar que els que pateixen els nostres fills.
23 de gener del 2011
Fotos amb l'Hipstamatic
3 de gener del 2011
L'àngel més sexy
Us presento el pessebre que té l'àngel de l'anunciació més sexy que hagi vist mai. Amb aquesta temptació potser Sant Josep trobarà consol al fet de descobrir que no és el pare de la criatura.
Primer dia de l'11
Vam començar l'any amb una excursió al Castell dels Moros de Sant Vicenç de Torelló. Va ser un bonic capvespre amb una gran posta de sol.
29 de desembre del 2010
El millor restaurant de Barcelona
No sóc crític gastronòmic i, per tant, n
o sé com s'ho fan per jutjar quins restaurants es mereixen la màxima nota. Però jo sí que sé perquè, per mi, el Restaurant Cervantes de Barcelona és el millor de la ciutat.
o sé com s'ho fan per jutjar quins restaurants es mereixen la màxima nota. Però jo sí que sé perquè, per mi, el Restaurant Cervantes de Barcelona és el millor de la ciutat.La principal raó és perquè m'hi sento com a casa. És el restaurant on hi dec haver menjat més vegades ja que està molt a prop del que va ser el meu pis d'estudiant. I perquè també és el lloc on esmorzo els dies que m'he de quedar a dormir a Barcelona. Us aconsello que demaneu el "pa moro", bé, ara em sembla que en diuen "pa àrab", o potser ja en diuen directament "pita". Bé, tan és, es tracta de posar dins una pita pernil dolç i formatge i una mica de tomàquet triturat.
També, sempre que puc, hi vaig a dinar. Gairebé cada dia hi ha la mateixa gent, molta d'ella funcionaris de l'ajuntament ja que està al costat de la plaça Sant Miquel, o de la Generalitat. De fet, una vegada vaig anar al lavabo i al costat hi tenia un Mosso d'Esquadra de paisà a qui se li veia la pistola mentre s'aguantava... Bé, anem al tema.
Jo m'hi sento com a casa perquè em coneixen de fa molts anys i en dies com avui que, per primera vegada, hi he portat tota la família, ens han preguntat moltes coses de la canalla. Per cert, avui també hi havia en Josep Maria Solé i Sabaté. L
es cadires són de fusta, cada vegada costa més trobar-ne, les taules de marbre blanc i potes de ferro, que encara costa més trobar-ne. El sostre és alt, amb ventiladors, i està decorat amb unes antigues botes de vi i una petita exposició de quadres moderns (si no vaig equivocat de joves pintors d'alguna acadèmia de pintura).
es cadires són de fusta, cada vegada costa més trobar-ne, les taules de marbre blanc i potes de ferro, que encara costa més trobar-ne. El sostre és alt, amb ventiladors, i està decorat amb unes antigues botes de vi i una petita exposició de quadres moderns (si no vaig equivocat de joves pintors d'alguna acadèmia de pintura).Hi caben poques taules i si hi aneu més de 9 persones ja no cabreu a la mateixa taula. Al migdia fan menús (10,5€) i diria que de nit ara també obren. No hi he anat mai al vespre, però no fan sopars sinó que es converteix en un bar de copes.
I el menjar? Potser no és el millor menjar del món, ni tampoc el de la ciutat, però fan allò que de veritat en podem dir cuina casolana. Mireu, sinó, el menú:
Macarrons amb carn
Macarrons a la carbonara
Patates estofades
Canelons de carn
Escudella
Arròs amb verdures i curry
Mongeta tendra
Crema de carabassa
'Porrusaida'
Xurrasco
Llobarro a la planxa
Botifarra
Bistec
Salmó a la planxa
Mandonguilles amb tomàquet
Pits arrebossats
Pit a la planxa
Pollastre rostit
Tiramisú
Puding amb nata
Mandarines
Taronja
Pastís de formatge
Crema catalana
Gelat mini magnum atmetllat
La veritat és que dóna gust trobar un lloc on
et puguin fer un simple plat de patates amb mongetes tendres o un pit de pollastre arrebossat com el que et podries estar menjant a casa teva. No hi busqueu filigranes, perquè no les hi trobareu. Però les patates fregides que solen acompanyar el segon són fetes a mà i no pas aquelles congelades. Ara no sé si encara és ella, però abans la cuinera era una dona gran de la família que regenta el restaurant i quan la veia amb el davantal em recordava la meva àvia.
Ara ja sabeu quin és el meu racó culinari preferit de Barcelona. Només us demano un favor, si us plau, no ho expliqueu a ningú. Com que sé que sou pocs els que llegiu aquest blog, i molts no viviu a Barcelona, m'he atrevit a confessar-me. Però si veig que corre gaire la veu, hauré d'eliminar aquesta entrada.
et puguin fer un simple plat de patates amb mongetes tendres o un pit de pollastre arrebossat com el que et podries estar menjant a casa teva. No hi busqueu filigranes, perquè no les hi trobareu. Però les patates fregides que solen acompanyar el segon són fetes a mà i no pas aquelles congelades. Ara no sé si encara és ella, però abans la cuinera era una dona gran de la família que regenta el restaurant i quan la veia amb el davantal em recordava la meva àvia.Ara ja sabeu quin és el meu racó culinari preferit de Barcelona. Només us demano un favor, si us plau, no ho expliqueu a ningú. Com que sé que sou pocs els que llegiu aquest blog, i molts no viviu a Barcelona, m'he atrevit a confessar-me. Però si veig que corre gaire la veu, hauré d'eliminar aquesta entrada.
24 de desembre del 2010
Bona entrada a l'any 11
Aquesta és la meva modesta felicitació de Nadal i d'any nou. Espero que us agradi. N'hi ha uns quants, però, que segur que no els agrada gens. Són aquells qui s'han dedicat els últims dies a insultar-me per una entrada que vaig escriure fa 2 anys que portava per títol "Frases per felicitar el Nadal". Per més que ho he intentat any rere any, veig que hi ha gent que no ha volgut entendre de què anava aquella entrada. Guardo tots els comentaris perquè n'hi ha que defensen la llibertat d'expressió mentre n'hi ha d'altres que els agrada fer servir mètodes molt covards com l'insult anònim.
Sigui com sigui, desitjo a tots els lectors de Ges Avall un Bon Nadal i una Bona entrada a l'any 11.
Sigui com sigui, desitjo a tots els lectors de Ges Avall un Bon Nadal i una Bona entrada a l'any 11.
8 de desembre del 2010
30 de novembre del 2010
2 pardals d'un tret
Aquest dimarts històr
ic, en què el Barça és proclamat arreu del món el millor equip del tercer mil·leni, puc presumir (modèstia a la quinta forca) que dos diaris em citen. Bé, de fet em cita un articulista d'un diari, Màrius Serra a La Vanguardia, i em destaquen un fragment del meu bloc Emparaulant la realitat de l'ara.cat a les pàgines en paper.
En el cas de Màrius Serra, a quí agraeixo una vegada més les seves cites, aquest és el text:
@mariusserra: TV+ Twitter @ jordievole: Con el 3% sale Anglada!!! Arranca el coche!!! Ahora entiendo el problema del 3 per cent!!!
@ agenciaacn: El hashtag # 28N treu fum http:// ves. cat/ anMf # 28N
@ xsanjuan: # quepassaria si l´ou li tiren al de Ciutadans al crit de ´Visca Catalunya´? # 28N
@ ciu: lamentem profundament l´incident que hi ha hagut contra el sr. Iceta a la seu dels @ socialistes_ cat
@ RogerSaperas: 60% De moment, Anglada fora. Però 50.000 vots.
@ xavicoral: Bé, bé... esperant que arribi com a mínim al 80% per no tenir més ensurts... RT @ agustibranas: Com van les crispetes amb l´anella? :)# 28N
@ marcpifarre: Us imagineu q ara s´estigués jugant un Barça-Madrid???
@ socialistes_ cat: # presidentmontilla en el proper congrés no tornaré a ser candidat a primer secretari de partit
@ Rogerbuch: Catalunya és diferent. Votem partits estranys, com per exemple Ciutadans, oi, Rosa Díez? (0,17%)
@ ganyet: Gol de Laporta a l´últim minut # e10 # e10rac1 # 28N
@ marccortes: Hacía tiempo que no veía unas elecciones así... Resulta que hoy NO han ganado todos # 28N
@ Buenafuente: Descalabro del PSC y Mas President. ¿Se veía venir?
@ jaumeprenafeta: Titular del 3cat24 a les 22.39: ´CiU s´allunya de la majoria absoluta´ http:// www. 3cat24. cat/ # 28N
@ xavisarria: És molt preocupant que 70.000 persones hagin votat extrema dreta, més els 365.000 que han votat el discurs populista i xenòfob del PP.
@ toniaira: En @ Laporta2010 promet. La primera nit ja dóna la nota. Serà l´últim en comparèixer, després del guanyador. Això promet...!
@ Sergimas: President MAS !!! Insisteixo. Ja és oficial: em demano Helena Rakosnik pel Polònia
@ peremas. Intereconomía al seu aire: entrevisten la Sánchez-Camacho mentre compareix en Mas... # 28N
@ cativistes: Humilitat, responsabilitat i esperança. Ens sentim servidors de Catalunya i no els seus salvadors
@ enricxicoy: "Cooof!", diu en Pujol al costat de Mas. # 28N
@ martinpinol: quan Mas diu que aquest any SI, és que està content amb l´aparició de Laporta al Parlament?
@ javiercocooning: # laporta pasa de 100.000 socios a 100.000 votantes més que un President! ;-) # e10
@ jovarela: Ara que Laporta es important ja pot sortir al wikileaks. Al loro!
@ albertcuesta: Siguem positius: Carmen de Mairena (i el Partit Pirata) tenen més vots que Rosa Díez # 28N
@ ebenach: Enhorabona a CiU i a Artur Mas, i feu bona feina per Catalunya. Nosaltres hem perdut, hem rebut vot de càstig i cal replantejar-se coses
@ jcorbalan: Cuní a Puigcercós: ´Considera una derrota ESPECTACULAR?´. Resposta: ´Miri, no estic per bromes...
I el diari ARA agafa un fragment de l'entrada El paper del paper. També a
graeixo, per enèssima vegada, a l'equip del nou diari haver confiat en mi:
"Des que Internet s’ha convertit en una eina més de comunicació periodística han aparegut al nostre país nombrosos mitjans exclusivament digitals. El pioner va ser Vilaweb, però, a part d’aquest, ¿quins altres s’han convertit en mitjans de referència? Quan al nostre país hem de citar un mitjà, diguem-li diari, a l’hora de destacar una notícia encara ens fixem en els de paper. Són els mitjans de referència."
Doncs això, avui estic molt content. De tant en tant a un li agrada que li facin pujar l'autoestima.
ic, en què el Barça és proclamat arreu del món el millor equip del tercer mil·leni, puc presumir (modèstia a la quinta forca) que dos diaris em citen. Bé, de fet em cita un articulista d'un diari, Màrius Serra a La Vanguardia, i em destaquen un fragment del meu bloc Emparaulant la realitat de l'ara.cat a les pàgines en paper.En el cas de Màrius Serra, a quí agraeixo una vegada més les seves cites, aquest és el text:
# 28-Nen escritura cuneiforme
Màrius Serra@mariusserra: TV+ Twitter @ jordievole: Con el 3% sale Anglada!!! Arranca el coche!!! Ahora entiendo el problema del 3 per cent!!!
@ agenciaacn: El hashtag # 28N treu fum http:// ves. cat/ anMf # 28N
@ xsanjuan: # quepassaria si l´ou li tiren al de Ciutadans al crit de ´Visca Catalunya´? # 28N
@ ciu: lamentem profundament l´incident que hi ha hagut contra el sr. Iceta a la seu dels @ socialistes_ cat
@ RogerSaperas: 60% De moment, Anglada fora. Però 50.000 vots.
@ xavicoral: Bé, bé... esperant que arribi com a mínim al 80% per no tenir més ensurts... RT @ agustibranas: Com van les crispetes amb l´anella? :)# 28N
@ marcpifarre: Us imagineu q ara s´estigués jugant un Barça-Madrid???
@ socialistes_ cat: # presidentmontilla en el proper congrés no tornaré a ser candidat a primer secretari de partit
@ Rogerbuch: Catalunya és diferent. Votem partits estranys, com per exemple Ciutadans, oi, Rosa Díez? (0,17%)
@ ganyet: Gol de Laporta a l´últim minut # e10 # e10rac1 # 28N
@ marccortes: Hacía tiempo que no veía unas elecciones así... Resulta que hoy NO han ganado todos # 28N
@ Buenafuente: Descalabro del PSC y Mas President. ¿Se veía venir?
@ jaumeprenafeta: Titular del 3cat24 a les 22.39: ´CiU s´allunya de la majoria absoluta´ http:// www. 3cat24. cat/ # 28N
@ xavisarria: És molt preocupant que 70.000 persones hagin votat extrema dreta, més els 365.000 que han votat el discurs populista i xenòfob del PP.
@ toniaira: En @ Laporta2010 promet. La primera nit ja dóna la nota. Serà l´últim en comparèixer, després del guanyador. Això promet...!
@ Sergimas: President MAS !!! Insisteixo. Ja és oficial: em demano Helena Rakosnik pel Polònia
@ peremas. Intereconomía al seu aire: entrevisten la Sánchez-Camacho mentre compareix en Mas... # 28N
@ cativistes: Humilitat, responsabilitat i esperança. Ens sentim servidors de Catalunya i no els seus salvadors
@ enricxicoy: "Cooof!", diu en Pujol al costat de Mas. # 28N
@ martinpinol: quan Mas diu que aquest any SI, és que està content amb l´aparició de Laporta al Parlament?
@ javiercocooning: # laporta pasa de 100.000 socios a 100.000 votantes més que un President! ;-) # e10
@ jovarela: Ara que Laporta es important ja pot sortir al wikileaks. Al loro!
@ albertcuesta: Siguem positius: Carmen de Mairena (i el Partit Pirata) tenen més vots que Rosa Díez # 28N
@ ebenach: Enhorabona a CiU i a Artur Mas, i feu bona feina per Catalunya. Nosaltres hem perdut, hem rebut vot de càstig i cal replantejar-se coses
@ jcorbalan: Cuní a Puigcercós: ´Considera una derrota ESPECTACULAR?´. Resposta: ´Miri, no estic per bromes...
I el diari ARA agafa un fragment de l'entrada El paper del paper. També a
graeixo, per enèssima vegada, a l'equip del nou diari haver confiat en mi:"Des que Internet s’ha convertit en una eina més de comunicació periodística han aparegut al nostre país nombrosos mitjans exclusivament digitals. El pioner va ser Vilaweb, però, a part d’aquest, ¿quins altres s’han convertit en mitjans de referència? Quan al nostre país hem de citar un mitjà, diguem-li diari, a l’hora de destacar una notícia encara ens fixem en els de paper. Són els mitjans de referència."
Doncs això, avui estic molt content. De tant en tant a un li agrada que li facin pujar l'autoestima.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)