Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sobre mitjans. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sobre mitjans. Mostrar tots els missatges

17 de març del 2012

Primavera Pujol

Aquí us deixo dues noves entrades publicades al blog de l'ARA.cat:
- La primavera torna a ser notícia
En aquest article parlo de com la primavera ja no és notícia, com deia Llorenç Gomis, quan parlem del retorn de l'estació de l'any. En canvi, sí que torna a ser notícia, però com a sinònim de revolució o revolta popular. Just l'endemà de publicar aquesta entrada he descobert que hi ha una web que es diu Primavera Reus.
- El català que va pujar un Pujol i va baixar una muntanya. En aquesta entrada parlo de l'independentisme pragmàtic de Jordi Pujol. Uns dies després, Vicent Partal l'entrevistava a Vilaweb i va demanar als piuladors si li voliem fer una pregunta. La meva pregunta va ser una de les 5 que va respondre. És aquesta: "si el seu independentisme és pragmàtic vol dir que un dia pot deixar de ser-ho, d'indepenedentista?". La resposta de Pujol va ser que sí, que pot deixar de ser-ho. Ho podeu escoltar a partir del minut 1:35. Curiosament fa uns dies advertia en un altre article que sí no ens afanyem a aprofitar aquest pragmatisme podem perdre una bona oportunitat de ser independents:
- El pragma de CiU

16 de setembre del 2011

Ho estem pETAnt!

Aquesta setmana, immodestament, us he de confessar que ho estic pETAnt a la xarxa, tant al Twitter com al YouTube.
Anem a pams.
Per la diada, el president Pujol va decidir regalar-nos un dels seus èxits mundials. Aquesta vegada parlant-nos de les Jenifers. Doncs bé, no se'm va ocórrer res més que agafar el tall de veu i fer-lo coincidir amb la cançó d'Els Catarres. El resultat:



Poc després, l'ARA va penjar el vídeo i vaig decidir fer la versió del videoclip:



Amb poc més de 5 dies, el vídeo ha rebut més de 80.000 visites i desenes de comentaris. Si teniu un moment, mireu-vos els comentaris. Són delirants. Ahir vaig tenir l'oportunitat de parlar amb l'Èric, el cantant d'Els Catarres, i li vaig dir que si volia em podia denunciar per l'ús que faig de la seva cançó. I em va contestar que no, que tot plegat els va bé per la publicitat que els fem. I és que, fins i tot, com era d'esperar, l'APM? va fer la seva versió:



I també "El Matí i la mare que el va parir":



Bé, això per un cantó. Per l'altre, suposo que ja esteu al cas de la manipulació d'El Mundo d'una foto perquè aparegués enquadrada la paraula ETA. A Comunicació 21 us expliquen molt bé la polèmica. Aquesta és la foto:


A partir d'aquí, se'm va ocórrer fer un Twitt que deia "si us plau, envieu a perquè no se li acabin les idees". Doncs bé, el hasthag #paraulesambETA es va convertir en Trending Topic, en poques hores, a Catalunya primer i a Espanya després:

Doncs res, ben mirat, estem tots plegats una mica malalts, no?

4 de juliol del 2011

Confusa repercussió de Calgary 88

Ostres, ara resulta que un anònim m'ha deixat un missatge en l'entrada anterior en què em diu que ha sentit una referència al meu exercici postfotogràfic de Calgary 88 a Catalunya Ràdio. La busco, i la trobo. Divendres en Pere Mas va entrevistar als Antònia Font i en van parlar. En Joan Miquel Oliver no sap de què va la història, però en Pau Debon sí.
Aquí la podeu escoltar. El fragment en què en parlen és a partir del minut 17, aproximadament:

30 de juny del 2011

El Sí sempre guanya

He publicat una nova entrada al blog del diari ara titulada "Estadística per a periodistes", molt semblant a una altra que vaig publicar fa mesos en aquest mateix blog "Suspendre estadística". Les dues són reflexions a partir d'unes enquestes que demostren que si es convoqués un referèndum sobre la independència el Sí guanyaria per més d'un 60% dels vots.

15 d’abril del 2011

Dependents de la independència

Avui publico al diari ARA aquesta entrada:

El Portaveu del Govern i Secretari de Presidència, Quico Homs, va explicar el dijous 14 d’abril quina és l’actual política comunicativa de la Generalitat de Catalunya. Ho va fer al nou Auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna (per cert, algun mitjà, com ara l’ARA, ja s’han afanyat a destacar que ho va fer en un centre privat)...

Podeu continuar llegint-la a:

Dependents de la independència

18 de març del 2011

Amb Vilaweb

Aquesta vegada, blog obert a Vicent Partal:


Benvolguts amics,

El dia 29 de març propvinent VilaWeb serà portat a judici per l'Ajuntament de Barcelona, que ens acusa d'injúries pels esforços informatius que vam fer per aclarir què va passar en el 'cas Vilaró'. És una actitud inaudita, especialment després de totes les coses que s'han anat sabent d'aquells incidents, principalment l'informe dels Mossos d'Esquadra que desqualifica completament la tesi del cap de la Guàrdia Urbana.

La gravetat de l'acció de l'Ajuntament està en la presentació d'una querella, però també en el fet de demanar, com fan el consistori i Xavier Vilaró, 180.000 euros de multa i haver demanat abans pena de presó contra meu. Vist des de qualsevol punt de vista, i comparant-la amb qualsevol altra situació, la demanda és absolutament desproporcionada i és, a parer nostre, també un intent de coartar VilaWeb ofegant-la econòmicament.

No es pot oblidar, a més a més, que VilaWeb va fer el paper que correspon als mitjans en una democràcia. Perquè l'Ajuntament ocultava fets políticament importants i nosaltres vam treballar per aclarir-los. Sense l'esforç periodístic de VilaWeb i d'alguns mitjans més, avui encara no sabríem res de què va passar. Allò que fa extraordinari el 'cas Vilaró' no és que una pilota de goma colpege un policia; el fet extraordinari és que, en una democràcia, una institució pública considere que ni els ciutadans, ni tan sols els representants electes del poble dels altres partits, no tenen el dret de saber què ha passat i ho oculte durant setmanes i mesos. Fins i tot faltant en públic a la veritat.

El Col·legi de Periodistes i les institucions periodístiques europees ens fan costat. També ens en fan els grups polítics de l'ajuntament (PP, CiU, ERC i ICV), amb la sola excepció del PSC.

Necessitem, tot i amb això, el vostre suport.

Amb aquest correu, doncs, us demanem que signeu un manifest de suport a VilaWeb, però també us demanem que, en la mesura de les vostres possibilitats, feu difusió del cas i en parleu on us sigui possible de fer-ho. El manifest diu:
'Amb VilaWeb, per la llibertat de premsa'
'Els sotasignats repudiem que l'Ajuntament de Barcelona es querelli contra el diari VilaWeb.
Pensem que VilaWeb va fer la feina d'aclariment i d'investigació que correspon als mitjans en un cas en què l'opacitat i l'ocultació de dades per l'alcaldia són demostrables, com en el 'cas Vilaró'.
En conseqüència, demanem que el consistori retiri la querella i no pagui, amb diners dels ciutadans, els advocats del senyor Vilaró en la seva querella particular.
Alhora, reafirmem la nostra confiança en el rigor professional i ètic que VilaWeb ha demostrat des del principi i donem el nostre suport al seu director, Vicent Partal'.
Podeu adherir-vos-hi a l'enllaç http://www.vilaweb.cat/extra/adhesions/index.php
Gràcies per la vostra atenció,

Vicent Partal
Director

2 de març del 2011

Volem caldo, tindrem dues tasses?





Dilluns assistia a un primer pseudoesdeveniment històric d'aquesta setmana, la presentació de LV en català. Ho explico a l'ARA. I avui, al segon. A la Facultat de Comunicació Blanquerna els Sopa de Cabra anunciaven que el 9 de setembre faran, d'entrada, un únic concert de retrobament al Palau Sant Jordi.
Ha estat un acte amb molta premsa i que ha començat amb una breu declaració de Gerard Quintana dient el que acabo d'escriure més amunt. A partir d'aquí han començat les preguntes del respectable. Han estat preguntes que giraven entorn als motius, si això anirà a més, per què Barcelona i no altres llocs, si hi haurà temes nous, etcètera. Poques sorpreses més. Potser destacar que, d'entrada, descarten fer cap més concert en cas que omplin el dia 9, tot i que la resposta "anem partit a partit" dóna a entendre que depenent de l'èxit no descarten res.
De moment, tampoc compondran noves cançons i pretenen continuar la seva carrera per separat. Tampoc tenen material indèdit per publicar i si el tenen "millor que no el publiquem que per algun motiu no ho vam fer al seu moment".
Han elogiat l'actual moment musical del país, espacialment a Barcelona, i, per suposat, han parlat de Manel, del Amics de les Arts, Mishima, Sanjosex, Mazoni, Pau Vallvé, etcètera. Tot i que en Cuco hi troba a faltar més Rock'n'Roll.
A l'acte hi he anat amb els alumnes de seminari, alguns d'ells han fet una crònica en directe al Twitter sota el hastag de #SopadeCabra. A ells la dissolució del grup els va agafar molt petits, prop dels 10 anys. Per tant, no han vist mai Sopa en directe. I és per ells, o almenys als menors de 25 anys, que en part Sopa diuen que tornen. Però us asseguro que els que estem entre els 30 i 40 ens fa molta il·lusió rememorar algunes d'aquelles nits tan malparides.
Al final de la roda de premsa, una multitud de càmeres han buscat la millor foto. Fins que a un càmera se li ha acudit demanar-los una "originalíssima" foto: plantar-se al pas de vianants a l'estil Beatles. Tots s'han llençat a fer la foto mentre l'autor de la iniciativa anava cridant "ei, que ha estat idea meva, que ha estat idea meva". I jo, que sóc més puta que ningú, he volgut fer la foto des de l'altra banda per tal de mostrar també la quantitat de premsa que hi havia. Només de posar-me al darrere un gruix important de fotògrafs han començat a cridar: "tu! Surt d'aquí! Aparta't". Fixeu-vos-hi i veureu com m'escridassen. Això ha fet que els membres de Sopa es giressin i em brindessin una foto irrepetible, la que teniu aquí sobre. I jo per dins he pensat: "Mirant de tant en tant enrere, els peus a terra, el cor volant. Endins el sentiment és tendre, volem seguir somiant". (No és cert que hagi pensat això, però queda bé per acabar, oi?)

2 de desembre del 2010

M.H.

M.H. són les sigles que posem els professors universitaris quan avaluem amb una Matrícula d'Honor. I aquesta és la qualificació que li posaré a un treball de Màster de Manel Haro (i no perquè les seves inicials també siguin M.H.). "Vértice, la construcción intelectaul y falangista de la España de Franco (1937-1946)" es mereix aquesta qualificació. És un magnífic treball que explica què va ser aquesta revista del Régimen i que aporta alguna exclusives molt interessant. Podeu llegir en Manel a El blog de las odiseas i espero que ben aviat a la pàgina d'opinió de l'ara.cat. També espero que algun dia pugui publicar aquest excel·lent treball en forma de llibre i que el converteixi en una tesi Cum Laude.
Però M.H. són també les sigles de Molt Honorable. Sobre això us parlo en l'entrada Necessitem molts M.H. a Emparaulant la realitat.

28 de novembre del 2010

Ciutadans de Catalunya, ja el tenim aquí

Ja he comprat el primer exemplar del diari ARA. La veritat és que força goig. Potser ens costarà una mica acostumar-nos a tanta lletra atapeïda, i és que fins ara estàvem mal acostumats a uns diaris molt... diguem-ne esponjats.
Però a part de la quantitat, caldrà que ens fixem en la qualitat. Tot i que se li pressuposa, tenint en compte els excel·lents periodistes que hi treballen, ara cal comprovar que la feina està ben feta.
Pel que fa al debat sí és imprudent, temerari i ruïnós treure ara un diari (o treure l'Ara en diari), avui publico la meva segona entrada al blog "Emparaulant la realitat" titulada El paper del paper. Ja em direu què us sembla.

25 de novembre del 2010

En Monzó en diu la "colla pessigolla"


L'article d'avui de campanya de Quim Monzó qualifica de "colla pessigolla" els suposats intel·lectuals progressistes espanyols que han mostrat el seu suport a Joan Herrera. Són els mateixos a qui jo qualificava d'hipòcrites el mes d'abril passat. Posats a triar, no em sap greu quedar-me amb la denominació d'en Monzó.

22 de novembre del 2010

El tripartit de La Vanguardia (5)


Entrem ja a la recta final de la campanya i La Vanguardia continua apostant per prioritzar el PSOE, CiU i PP a l'hora d'encapçalar les notícies dels actes de campanya. Tot i així, sí que hi ha, en aquesta ocasió, un petit desglossat dedicat a Puigcercós. Per tant, estrictament, aquí tenim un quadripartit. Avui, de nou, aquests tres partits, amb un Rajoy reiteratiu en titulars, tornen a aparèixer. Per cert, heu vist la fotografia de portada d'avui d'aquest diari? Fixeu-vos bé quina és l'única cara dels 5 candidats que no apareix.

21 de novembre del 2010

El tripartit de La Vanguardia (4)

Definitivament, i descaradament, La Vanguardia aposta per Artur Mas en aquestes eleccions. Només cal veure els titulars d'aquest diumenge. Però el que determina clarament que CiU és l'aposta de can Godó és el fet que han esperat fins avui per publicar l'entrevista al candidat convergent. Com ja us vaig explicar en el primer capítol d'aquesta sèrie, el diumenge és el dia que més lectors té el diari. És molt significatiu que les dues entrevistes publicades en diumenge hagin estat les del PP i de CiU.
Pel que fa a les primeres pàgines de les informacions de campanya, una vegada més els tres protagonistes són el PSC (PSOE), PP i CiU. No cal dir que el desig de la direcció del diari és que el PP aconsegueixi ser la tercera força del país. Que lluny queden aquelles suposades queixes del diari en contra dels recursos del PP a l'Estatut i la posterior retallada constitucional.



20 de novembre del 2010

El tripartit de La Vanguardia (3)

Avui dissabte, vuitè dia en què la premsa informa de la campanya, és també el cinquè en què La Vanguardia posa a les dues primeres pàgines d'informació dels actes de campanya el tripartit CiU, PSC i PP. Dijous, els dos partits protagonistes van ser CiU i PSC, tot i que el PP havia aparegut ja en la pàgina anterior, la primera vegada que la informació dels actes de campanya s'avança una pàgina abans. I ahir al tripartit de La Vanguardia s'hi va afegir ERC.
Per tant, a l'equador de la campanya, podem dir que:
- El tripartit CiU-PSC-PP apareix en 5 de les 9 dobles pàgines, un 55,5%. (El 66,6% si comptem el dijous passat en què el PP ja havia sortit en la pàgina anterior).
- CiU, PSC, ERC, PP i ICV: diumenge.
- CiU i PSC: dilluns i dijous (tot i que el PP ja havia aparegut).
- CiU, PSC, ERC i PP: divendres.
Per tant, CiU i PSC hi apareixen tots els dies, el PP en el 87,5% (el 100% si comptem el dijous en què ja havia sortit abans), ERC el 22% i ICV el 11%.

17 de novembre del 2010

El tripartit de La Vanguardia (2)

Avui dimecres La Vanguardia continua apostant pel tripartit PSC - CiU - PP per a les dues primeres pàgines d'informació de la campanya. Pel que fa a l'entrevista de Pamionzó al candidat, aquesta vegada a Puigcercós, torna a ser de tres pàgines. Això sí, l'entrevista comença a la pàgina 13, però no continua fins a les 18 i 19.

16 de novembre del 2010

El Tripartit de La Vanguardia

M'agrada molt el redisseny dels diaris durant la campanya electoral. Molt interessant és el que ha fet La Vanguardia que, com cada quatre anys, intenta marcar tendència. Per exemple, m'agraden les firmes convidades i que puguem veure en Pàmies i en Monzó entrevistant els candidats. Ara, si ens fixem en els continguts, podem trobar-hi coses curioses. Per exemple, l'entrevista a la candidata Sánchez-Camacho es publica en diumenge, el dia que més gent llegeix el diari, i, a més, ocupa tres pàgines, a diferència del candidat Herrera que es publicava ahir dilluns, dia amb menys lectors, especialment si el dia abans no hi ha hagut futbol, i amb només dues pàgines.
També és curiós veure a qui dediquen les dues primeres pàgines de notícies, no de cròniques o entrevistes, de la campanya. Mireu-vos aquestes dobles pàgines de divendres, dissabte i avui dimarts. Veureu que hi predomina un tripartit. En els altres dos dies hi havia els cinc partits majoritaris (diumenge) i CiU i PSOE (ahir).

PSC, PP i CiU


PSC, PP i CiU


PSC, CiU i PP

29 d’octubre del 2010

3 grans vídeos

LIPDUB PER LA INDEPENDÈNCIA
Aquí teniu l'immens lipdub per a la independència rodat a Vic aquest cap de setmana. M'hauria agradat molt poder-hi ser, però per motius personals em va ser impossible. Em moro de ganes que els desitjos de llibertat es facin realitat.



ARA
El diari ARA ja ha penjat el primer vídeo promocional. S'hi veuen alguns dels protagonistes del diari, entre els quals el seu director, Carles Capdevila. Tinc ganes ja de començar-hi a col·laborar.



PROTAGONISTES
Està a punt de sortir al mercat el nou disc de Pau Vallvé, 2010. Aquí hi teniu un tastet amb el vídeoclip de la cançó "Protagonistes". Ja estic impacient per anar-lo a comprar.

28 d’octubre del 2010

Immicció

Aquesta és la notícia que podíem llegir ahir a les pàgines interiors del Vivir de La Vanguardia i que també trobàvem a internet. La fotografia apareixia en portada, amb la clara intenció de posar en evidència, una vegada més, l'alcalde i encara no alcaldable, del PSC de Barcelona.
No em sorprèn el tracte que rep Hereu per part del diari de Can Godó, sinó el que em sorprèn és el text que acompanya el relat de com va aconseguir la fotografia Roser Vilallonga. Literalment diu en un fragment del text: "Mis ojos no dan crédito: a plena luz del día un inmigrante está orinando por donde pasará el alcalde". I la Roser es queda tan panxa després d'escriure això.
¿Com carai ho sap que es tracta d'un "inmigrante"? ¿Que potser li va demanar la documentació? En el peu de la foto que apareix a internet també hi surt la paraula "inmigrante". Si precisament ens diu que amb prou feines va tenir temps de veure com "miccionava" i es va afanyar a fer la foto... Aquesta és una de les conseqüències evidents del mal ús de la paraula immigrant. Aquest és l'èxit del PP i PxC, que han aconseguit fer recaure en el subconscient dels ciutadans, fins i tot en aquells qui se suposa que estan ben informats, que tot allò de dolent que passa a la nostra societat està causat pels immigrants.
No seré jo qui negarà que alguns dels nous immigrants són els causants d'alguns dels danys que estem patint els ciutadans, sense anar més lluny els robatoris de bicicletes que estem vivint a Torelló els últims temps. Reconegut per la Policia Local i el Mossos d'Esquadra cada vegada que vas a fer una denúncia. Però d'aquí a culpabilitzar-los de tot, hi ha un abisme.
Potser convindria que alguns es llegissin aquest codi de bones pràctiques que proposa l'ARA abans que es publiqui el nou diari. Entre d'altres coses podem llegir:

"Raça: En general, mai no publicarem la raça, l’origen ètnic o la religió de ningú, llevat que la informació sigui pertinent per a l’article. No informarem sobre la raça dels presumptes delinqüents, llevat que el seu origen ètnic formi part de la descripció per a la seva possible identificació, o que formi part rellevant de l’article (per exemple, en el cas d’un crim racista)."

27 d’octubre del 2010

Indepaciència

Aquesta és una nova paraula, la que millor serveix per definir l'opció política de CiU, per al Xiquidiccionari:

INDEPACIÈNCIA
esp POLÍT Situació d'una col·lectivitat, d'un poble, d'un país, etc., no sotmesos a l'autoritat d'altres a la qual podem arribar algun dia, o no, si tenim molta paciència.