El Gall

La Nit de Nadal és també coneguda per la clàssica Missa del Gall. La tradició catalana diu que abans de cagar el tió, a mitjanit cal assistir a aquesta missa. De fet, aquesta tradició prové d’una més antiga en què a mitjanit es feia una missa que durava fins que sortia el sol, moment en què cantava el gall. I tornant de la missa era el moment de fer cagar el tió que, tradicionalment, cagava coca i torrons que servien per fer el ressopó.
Lògicament aquesta tradició avui en dia és pràcticament anacrònica i inexistent. De fet, aquesta missa cada vegada s’ha anat avançant més en l’horari i, en el millor dels casos, se celebra a primera hora del vespre. Molts són els motius pels quals aquest tradició s’ha anat perdent, però ho podríem justificar pel laïcisme que governa el nostre país. Ara si intentéssim recuperar la tradició de fer una missa fins que sortís el sol, segur que faltaria l’animal clau per saber quan és l’hora d’acabar-la: el gall. Sense gall recuperar la Missa del Gall ja no seria el mateix.
I és que aquest animal també ha desaparegut de les nostres vides. El mascle gallinaci sabem que sempre ha tingut una feina de control i domini del galliner. Que sense ell difícilment les gallines pondrien ous. També sabem que més d’un gall en un galliner pot acabar malament. I, finalment, algú ens podria explicar que els galls solen cantar després d’aparèixer els primers raigs del sol. Però ¿Quants dels que llegiu això no heu vist ni sentit un gall en directe? I si els heu vist o sentit ¿ha estat fa temps, dècades? ¿O potser l'heu vist visitant alguna d’aquestes granges modernes que s’han convertit en parcs d’atraccions per a infants, i no tan infants, de ciutat?
O potser no. Potser sou dels afortunats que us lleveu amb el cant d’un gall. I no, no cal viure en cap masia d’alta muntanya. Els nostres veïns tenen, des de fa molts i molts anys, una galliner al jardí de casa seva. Molts són els matins en què, després de despertar els més xics, obrim la finestra perquè aquests escoltin el gall com els diu bon dia. A vegades algú em pregunta per què visc a poble i no a Barcelona si és al lloc on treballo. La resposta la teniu quatre frases més amunt.