Passeu, passeu!

Absolutament ningú més que jo pot parlar dels motius exactes pels quals vaig anar a la manifestació. Per tant, totes les opinions que han volgut fiscalitzar les meves raons m'entren per una orella i em surten per l'altre. Però pel camí, entre orella i orella, em provoquen molta indignació i ràbia. N'estic fart dels perdona vides, d'una banda i altra. Per un cantó hi tenim la brunete sociata que em titlla de persona incapaç de prendre una decisió meditada. Em diu que hi he anat enganyat i aquestes parides. Per l'altre cantó hi tenim la barretina mediàtica que com que ara sí que s'hi ha manifestat diu que ara hi han anat les bones persones. O sigui, que les altres manifestacions, especialment la del 18 de febrer del 06, no servien per res.

Uns i altres deixeu-vos estar d'estupideses moralitzadores. Allà hi vam anar centenars de milers de persones, cadascú amb les seves raons. I no ens enganyem, aquesta manifestació va ser, pels organitzadors, pel mateix motiu de fons que la del 18 de febrer. O sigui, que d'una punyetera vegada ens deixin als catalans decidir el nostre futur. I els que el 18 de febrer estaven emprenyats amb la negocació de l'estatut tenien tant dret de manifestar-se com ara els que han sortit emprenyats pel dèficit en inversions. De fet, la majoria de gent del 18F també ha sortit ara.

Agradi o no a uns i altres, molts catalans fa temps que els tenim plens. Però vaja, com que ara toca ser optimistes i treure rendiment de la ràbia que portem a dins si uns volen desmarcar-se de l'emprenyament generalitzat ja s'ho trobaran. Si es pensen que la gent combregarà amb les seves mentides que es preparin per anar a parar allà a on haurien de ser fa temps: recorrent la travessia del desert. I si aquells que després del 18F van voler minimitzar o ignorar o menysprear l'onada sobiranista perquè no l'havien liderada ells i ara volen capitalizar aquesta, encapçalant la manifestació i tot, benvinguts siguin. Quants més serem, més riurem.

Fotografia de saul.cat