La guerra mediàtica amb cadàvers

El dimecres 1 de juliol va morir Baltasar Porcel. No explicarem res de la seva vida que no hàgiu pogut llegir o escoltar aquests dies als mitjans de comunicació. Però sí que m'agradria parlar d'allò que ha passat en els dos grans diaris de Barcelona fruit de la seva mort.

Fa uns dies Sergi Pàmies escrivia un interessant article a La Vanguardia en què parlava de la utilització mediàtica dels morts. Ell feia especial referència a les televisions on aquestes aprofitaven la mort d'il·lustres personatges per omplir hores de programació amb programes especials. Segons Pàmies, aquest és un tipus de programació que va a més i que encara s'incrementarà en el propers temps perquè té bons índexs d'audiència i té uns costos baixos, especialment quan es tracta de tornar a emetre programes protagonitzats pels difunts, quan encara estaven vius.
Doncs bé, sembla que quelcom semblant està passant a la premsa. ¿Us heu adonat que diaris com l'Avui o La Vanguardia tenen ja una pàgina pràcticament diària dedicada al perfil de difunts?
El que potser no és tan habitual és veure com les disputes mediàtiques traspuen als mitjans gràcies als cadàvers. L'exemple més recent el tenim precisament amb la mort de Porcel. Si us mireu les portades de més amunt veureu com la mort de l'escriptor mallorquí és la notícia més important de La Vanguardia i, en canvi, ni tan sols apareix a El Periódico. Però no només això sinó que al diari de Can Godó hi dediquen les 9 primeres pàgines de Cultura, de la 32 a la 40, inclòs un article del mateix Conde, i l'editorial. En canvi, a l'encara diari del Grupo Zeta no en parla fins a la sisena pàgina de l'iCult, la número 72 de 88 i, a més, ni tan sols és la pàgina sencera.

Aquesta disputa per veure quin dels dos diaris en parla més i quin menys, durarà fins l'endemà del seu enterrament, o sigui, fins avui diumenge dia 5. El divendres La Vanguardia hi torna a fer referència en portada, en un breu, però després hi dedica també les primeres pàgines de cultura, de la 34 a la 37, i també n'escriu, per exemple, en Monzó en la seva columna. Tampoc ho torna a posar en portada el diari de la competència i només a la setzena pàgina de l'iCult hi apareix un article de mitja de pàgina d'Arturo San Agustín.

El dissabte 4 la cosa s'iguala a la portada. O sigui, no apareix a cap de les dues. Aquest és el dia de les imatges de la capella ardent i que sí que trobem, de nou, a les de Cultura de La Vanguardia. Aquesta vegada, però, no obren la secció sinó que són la tercera i quarta, o sigui, les pàgines 38 i 39. En canvi, els d'El Periódico hi dediquen una petita fotonotícia a la cinquena de l'iCult, a la pàgina 70.

Finalment, avui diumenge torna a la portada de La Vanguardia amb una petita fotografia de l'enterrament acompanyada d'un text breu. Com us podeu imaginar, cap menció a El Periódico que en pàgines interiors només hi dedica un petitíssim breu a la pàgina 66. En canvi, La Vanguardia torna a obrir Cultura amb 3 pàgines dedicades a l'enterrament.
Potser trobeu estrany que El Periódico hi dediqui tan poc espai i La Vanguardia tantes pàgines. Però tot té una explicació. Com ja sabeu, Porcel era columnista del diari que hi dedica tantes pàgines i bon amic del Conde de Godó. També va ser un personatge molt proper a CiU i molt criticat des dels àmbits "progres" durant la seva etapa polèmica a l'Institut per la Mediterrània. Per tant, ja podem entendre també perquè El Periódico en parla tan poc. De fet, com em deia un company de feina escriptor: "si des d'aquest diari ja no en parlaven quan estava viu per què ho haurien de fer ara que està mort" i té més raó que un sant. I parlant de sants, ¿heu vist com el dia 2 a El Periódico, en lloc de la notícia i la foto de la mort d'en Porcel, posen en portada el funeral a Barcelona de Vicente Ferrer amb els ducs de Palma a primer pla? ¿Algú recorda qui va ser l'últim "català de l'any" i quin mitjà l'otorgava?