De bat a bat

Debat rima amb combat, i amb de bat a bat. Dues maneres de dir que, per un cantó, el debat és una disputa entre idees contraposades i, de l'altre, que es tracta d'obrir-se davant del públic.

Avui Torelló viurà el tercer debat entre els candidats a l'alcaldia del nostre municipi, previ a les eleccions de diumenge, i el primer que es fa a Torelló mateix. Es tracta de l'última oportunitat per poder escoltar les persones que hauran de liderar la nostra política municipal els propers quatre anys. La veritat és que qualsevol torellonenc interessat mínimanent en el seu consistori, hauria d'assistir aquest vespre a les 8 al Teatre Cirvianum. Ja falten menys de dues hores.
En aquest blog he deixat bastant clara quina és la meva opció de vot de cara al 22 de maig i ara no voldria insistir-hi ni fer-me pesat. Aquesta vegada només voldria desitjar a tots els candidats la millor de les sorts del món.
Una cosa la tenim segura, guanyi qui guanyi diumenge, a partir de dilluns tindrem una cara nova d'alcalde. Dels sis candidats, només n'hi ha tres que veig amb opcions reals de ser alcalde. D'aquests tres, a priori Santi Vivet i Marc Fontserè tenen tots els números per disputar-se l'alcaldia. Però jo no descartaria a Jordi Casals. Sí, ja ho sé, direu que com que és el meu candidat no puc perdre l'esperança. Hi estic d'acord. Però aritmèticament, i segons els resultats finals, ningú pot descartar que la candidatura que ell encapçala pugui donar la sorpresa. Recordeu que diumenge no votem un alcalde sinó uns regidors que hauran d'escollir un alcalde. Més complicat ho veig amb els altres tres candidats, de ICV, SI i PxC.
Exceptuant a SI i PxC, a les llistes del PSC, CiU i ICV hi tinc bon amics i/o coneguts. És el que té ser de poble. És per això que desitjo a Mas, Vivet i Fontserè molta sort. Sé que són persones compromeses amb el poble, que aquests dies estan fent una gran feina pel municipi i que si acaben tenint responsabilitats de govern treballaran per fer un Torelló millor. Poca gent es pot imaginar els nervis que estan passant i els sacrificis que estan fent ells i les persones que els acompanyen a les llistes per aconseguir els millors resultats electorals i poder, així, dur a terme els seus compromisos electorals.
De la llista de Junts per Torelló-ERC, no vull dir res més perquè ja ho he dit tot. Conec a tots els membres de la llista i amb alguns d'ells m'uneix quelcom més que una simple amistat. Sobre la feina que fan, i han estat fent, també ho tinc tot dit i/o enllaçat als webs corresponents.
Per tant, només em queda, com deia, desitjar-los sort aquest vespre i diumenge. I als e-lectors d'aquest blog els recomanaria que si encara no tenen les coses clares, vagin d'aquí a una estona al Cirvianum i que s'escoltin amb molta atenció qui diu què, o què diu qui, i que jutgin què ens mereixem els pescallunes.

Dolors Bardolet: "M’agradaria millorar el centre o nucli antic, les vores del riu i les zones dels polígons industrials"

DOLORS BARDOLET MAYOLA

Va néixer fa gairebé 57 anys. Treballa en el departament d’administració com a tècnic comptable d’una empresa metal·lúrgica i estudia a la UOC. Separada, té dues filles i és la tutora d’una persona amb malaltia mental. Té una gosseta, la Trufa. Al llarg de la seva vida ha format part de diferents entitats de Torelló.

Als anys 70 va formar part de l’Agrupament escolta de les noies com a cap. Va participar al Congrés de Cultura Catalana i a la Marxa de la Llibertat; va ser membre del Grup de Gresca del Club Infantil. Més tard va col·laborar amb el setmanari Torelló, va ser de la junta del Teatre Cirvianum, i de l’ADET. Ha participat en grups corals, com les Flòbies o la coral Escreix. Va ser en els inicis dels grups de catequesi de la parròquia i, més tard, va col·laborar en la campanya de restauració de les teulades de l’església. Ara forma part de la junta de l’Associació de Familiars de Persones amb Malaltia Mental d’Osona i és membre dels consell assessor d’una llar residència. Aquests darrers quatre anys ha col·laborat amb el grup municipal d’Esquerra. Li agrada el teatre, la música, la natura i fer petites excursions, fins i tot de nit amb la lluna plena. Li agrada fer la xerrada amb la gent, compartir inquietuds i discutir. Per sobre de tot, però, el que li agrada és mirar endavant.

PREGUNTES I RESPOSTES

1) Per què vas decidir formar part de "Junts per Torelló"?

En les darreres eleccions municipals, ja em vaig presentar com independent en la llista d’Esquerra. Aquest quatre anys he participat en les sessions de treball del Grup Municipal. M’ha agradat la manera de treballar i poder descobrir que malgrat estar a l’oposició es poden fer coses per introduir petits canvis.

2) Què és el que més t'agrada de Torelló?

El lloc, l’entorn amb els seus rius, poder passejar per el poble i les seves botigues, sentir-me d’un poble.

3) I si poguessis, què t'agradaria millorar?

Les relacions de l’ajuntament amb la gent del carrer, amb les entitats, amb. . . M’agradaria millorar, el centre o nucli antic, les vores del riu, les zones dels polígons industrials.

Pere Surribas: "m’agradaria poder millorar la situació social i econòmica en què es troben molts torellonencs/ques"

PERE SURRIBAS I JAUMIRA

Va néixer al 57. És torner d’ofici i té un taller del sector de la fusta. En l'àmbit personal ha participat en competicions de motocros i ha fet trial com a aficionat. També ha participat en carreres i raids en el món del cavall. Ha fet de cap d’escoltes i ha estat a la Comissió de Reis. Junt amb molta altra gent, ha estat fundador del Carnaval de Torelló i el Mercat del Trasto. És carrossaire des de sempre. Més últimament ha estat membre de l’ AMPA de l’escola del seu fill i la seva filla. Actualment està a l’associació Intro-Art Osona, i és membre de la Junta del Gremi de Torners. Ara com ara, les seves aficions són un bon passeig pel nostre entorn, sortides en moto, fer rutes en bici i alguna caminada pels Pirineus.

PREGUNTES I RESPOSTES

1) Perquè vas decidir formar part de Junts per Torelló ?
Sempre m’ha interessat i he participat de la vida del poble i penso que aquesta és una bona manera de ser-hi més activament, des d’un grup de gent independent i amb afinitats a un partit que és independentista.

2) Què és el que més t’agrada de Torelló?
La seva gent i la capacitat d’organitzar coses altruistament. Del nostre entorn, l’enclavament que té a la vall, amb els seus rius i les muntanyes que l’envolten.

3) Si poguessis, què t’agradaria millorar ?

Que Torelló no perdés les arrels de ser poble. Poder recuperar la complicitat del riu i dels puigs amb la nostra manera de vuire al poble. També m’agradaria poder millorar la situació social i econòmica en què es troben molts torellonencs/ques.

Rosa Sayós: "voldria contribuir a fer Torelló més acollidor, més net i polit, més sostenible, més just i solidari"

ROSA SAYÓS I SANTIGOSA

Va néixer fa 56 anys a Torelló, on ha viscut gairebé sempre. Està separada i té un fill, l’Arnau, i una filla, la Maria. Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i des de l’any 1977 és professora d’aquesta universitat. La seva activitat docent -tant en el camp de la llengua i la literatura catalanes com en el de la planificació acadèmica i la metodologia- ha anat dirigida a la

formació inicial i permanent del professorat de tots els nivells del sistema educatiu: d’infantil i primària, de secundària i d’universitat. Des de sempre ha estat implicada en la vida social i cultural de Torelló, ha col·laborat en moltes iniciatives populars i ha participat en un bon
grapat de projectes. Actualment, és membre de l’Associació d’Estudis Torellonencs (ADET), de la Junta del Consorci del Museu de la Torneria i del jurat de la beca Segimon Serrallonga. També col·labora amb Ràdio Ona i amb el Setmanari Torelló. Li agrada llegir i viatjar, seguir les propostes artístiques més innovadores i, sobretot, gaudir de les petites coses quotidianes, com passejar pels afores del poble, parlar amb la gent, compartir estones amb la família o reunir-se amb els amics.

PREGUNTES I RESPOSTES

1) Per què vas decidir formar part de "Junts per Torelló"?

M’estimo Torelló, sempre m’hi he sentit profundament arrelada i no vull renunciar a treballar per millorar el meu poble. Em sap greu veure com la classe política es va allunyant cada vegada més de la ciutadania i com el desencís i la desconfiança es van instal·lant en l’ànim de la
gent. Crec que s’ha de fer alguna cosa per capgirar aquesta situació i Junts per Torelló em sembla una bona proposta, que pot contribuir-hi. M’he implicat en l’aventura de Junts per Torelló perquè crec en la capacitat de les persones que formem el grup. Som gent de procedència molt diversa, que no volem sentir-nos lligats a unes sigles polítiques,
encara que hi tinguem afinitats ideològiques, i que tenim prou il·lusió, força i voluntat de compromís per tirar endavant un projecte municipal sòlid i engrescador.

2) Què és el que més t'agrada de Torelló?

M’agraden moltes coses de Torelló, però sobretot el seu enorme potencial humà, el seu ric teixit associatiu, la creativitat de la seva gent, la seva capacitat de superació… M’agraden els seus paisatges, les seves olors i les seves remors, els seus colors… Me’n sento part.

3) I si poguessis, què t'agradaria millorar?

Tot i que Torelló és un poble que té molts equipaments, voldria contribuir a fer-lo més acollidor, més net i polit, més sostenible, més just i solidari.

Perquè no votaré SI

Dos dies abans de les eleccions al Parlament de Catalunya, vaig escriure en aquest blog que no votaria a cap de les llistes que tenien representació parlamentària. I ho justificava per l'emprenyamenta que duia amb tots els partits. O sigui, que em decantaria per un dels dos partits que es presentaven per primera vegada i que defensaven la independència del nostre país.

No us negaré que em va saber greu els resultats obtinguts per ERC, i en part de Reagrupament, i em vaig alegrar que SI obtingués tres diputats. Sembla contradictori, ho sé. Però és que tot plegat, els últims anys, ha estat farcit de contradiccions. Jo sempre he defensat la unitat de l'independentisme, però dins d'una urna no hi pots posar tres paparetes, oi?
Avui ha començat una nova campanya electoral i el 22 de maig tindré una nova oportunitat per dir-hi la meva. Aquesta vegada també tinc molt clar el meu vot. Podria semblar lògic que continués emprenyat, 6 mesos després, i tenint en compte que SI es presenta per primera vegada al nostre poble em decantés per ells. Però no, no els votaré, i us diré perquè.
De fet, l'argument és fàcil d'entendre: perquè no tenen un projecte per Torelló. Si SI fos fruit d'una escissió d'alguna formació torellonenca, potser tindria sentit votar-los. O sigui, si SI representés la força d'uns torellonencs que han estat treballant per Torelló en altres formacions polítiques i ara decidissin presentar-se encabits en unes noves sigles, amb un projecte clar i sòlid, potser tindria sentit votar-los.
Però no, SI es presenta a Torelló perquè a la nova formació li interessa aprofitar l'embranzida del 28N per ampliar la presència per tot el territori. La seva proposta és quantitativa, no qualitativa. O sigui, a quants més municipis ens puguem presentar millor. I amb una sola idea: des dels pobles podem aconseguir la independència. L'objectiu, per suposat, és digne, defensable i hi estic totalment d'acord, però no com a "únic" objectiu. De fet, ERC-Junts per Torelló també creu i aposta perquè la independència comenci des dels municipis. En l'anterior legislatura així ho van demostrar els regidors encapçalats per Jordi Casals que van ser els que més van defensar l'emancipació del nostre país des del cosnsitori.
En aquest sentit, i salvant la distància en els objectius finals, no veig tanta diferència entre Plataforma per Catalunya i Solidaritat. Fixeu-vos, si no, amb els cartells que hi ha penjats per Torelló en què la referència al poble és pràcticament inexistent.
Hi ha un altre motiu pel qual no votaré Solidaritat, i és que Torelló necessita un canvi de veritat. Votar SI és regalar-li l'alcaldia, de nou, als partits majoritaris. Solidaritat pretén guanyar terreny a ERC-Junts per Torelló. I aquesta coalició, per mi, és l'única que garanteix un canvi real a Torelló com ja us vaig explicar també en aquestes pàgines. Uns pocs centenars de vots poden ser determinants perquè ERC-Junts per Torelló tingui la clau de la governabilitat del nou consistori.
Per suposat, SI té tot el dret a presentar-se a les eleccions i fer-ho amb una proposta estríctament nacional. I els desitjo molt sort, així com la desitjo als també bons amics de CiU, PSC i ICV (de PxC no conec ni déu). I, només faltaria, la gent de Torelló pot votar l'opció que cregui que millor defensarà els seus interessos. Però aquells que realment volem un Torelló millor i més proper als ciutadans i, a més, desitgem aconseguir una Catalunya independent, em sembla que l'opció de vot és més que evident.

Christian López: "el millor de Torelló és la seva gent, persones molt preparades"

CHRISTIAN LÓPEZ I MERZ

Va néixer fa 47 anys, Llicenciat en Economia i Màster en Direcció i Gestió de la Informació per la Universitat d'Alcalà. Treballa com a Tècnic de Projectes en una empresa del sector de plàstics industrials. Viu a Torelló amb la seva parella des de fa dos anys i mig. Des de sempre ha participat en activitats socials de tot tipus, defensant els drets humans i la llibertat des del respecte. És independentista. Actualment forma part de PIOC, l'entitat organitzadora del Carnaval de Torelló i és membre de l'Agrupació Excursionista de Matadepera. Considera que l'educació i la cultura són els valors més importants, creu fermament en la democràcia i pensa que és possible un creixement econòmic i industrial, sostenible i respectuós amb el medi ambient.

PREGUNTES I RESPOSTES

1) Per què vas decidir formar part de "Junts per Torelló"?

Al llarg de la meva vida he participat en múltiples ocasions en projectes socials, sempre he tingut inquietuds participatives. Quan vaig conèixer el projecte em vaig sentir motivat, tant per la feina que es vol fer com per l'equip humà que en forma part: persones molt preparades, amb moltes ganes de treballar, amb idees i amb il·lusió per fer un Torelló cada dia millor.

2) Què és el que més t'agrada de Torelló?

Torelló te una gran riquesa cultural, amb gent totalment compromesa. Veiem néixer múltiples propostes i projectes des de les associacions. També té un teixit comercial molt important que treballa amb imaginació, que afronta els reptes sense por, és a dir, el millor de Torelló és la seva gent, persones molt preparades.

3) I si poguessis, què t'agradaria millorar?

Probablement el que més falta fa és potenciar el teixit industrial i comercial, escoltar i treballar conjuntament amb les parts implicades, donar suport a iniciatives turístiques que ajudarien a consolidar el comerç i aprofitar la nostra situació estratègica a l'eix Vic - Olot.

Carme Oller: "la gent de Torelló té molta empenta, malgrat les traves de l'Ajuntament"

CARME OLLER I DAM

Va néixer l'any 1969 . Està casada i té tres fills. És mestra de primària des del 1991 o sigui que s'ha passat la vida aprenent i ensenyant. És especialista d'anglès i d'educació física i actualment té el càrrec de cap d'estudis de l'institut escola Marta Mata de Torelló. Ha col·laborat en diverses entitats del poble com Ràdio Ona, el setmanari Torelló i el Festival Internacional de Cinema de Muntanya. També forma part de la junta del Natació Club Torelló. Va veure néixer i ha vist créixer el Carnestoltes i el Mercat del trasto. De petita va aprendre a estimar el seu poble, de gran se'n va allunyar un temps, decebuda, però ara ha decidit actuar, al màxim de les seves possibilitats, perquè creu en un Torelló millor, el Torelló que molta gent es mereix.

PREGUNTES I RESPOSTES

1) Per què vas decidir formar part de "Junts per Torelló"?

Perquè crec que les persones que hi ha igual que tots els membres d'ERC poden fer un Torelló millor. El seu objectiu principal és la gent i la seva visió sobre el nostre poble és global, realista i pensen sobretot en satisfer les necessitats de la gent, sense oblidar cap aspecte: el cultural, l'esportiu, l'econòmic, el mediambiental, l'educatiu, etcètera. Hi ha gent que fa temps que treballen en cada un d'aquests terrenys i que saben molt bé què vol la gent perquè escolten els ciutadans.

2) Què és el que més t'agrada de Torelló?

Que hi viu la meva gent. Que té muntanyes a prop i rius que el travessen. Que no és ni massa gran ni massa petit i que la gent que hi viu té molta empenta, malgrat les traves que posa l'ajuntament.

3) I si poguessis, què t'agradaria millorar?

Buff! tantes coses: educativament, que Torelló presentés una oferta educativa igual per a tots perquè tothom se senti igual. Culturament, que la gent de Torelló revés el suport per fer les activitats culturals que ja s'insinuen però amb timidesa. Esportivament, que els clubs se sentin satisfets i amb ànims de créixer educativament. I per la natura, que aconseguíssim un Torelló més sostenible, més net i sobretot que recuperéssim passejos vora el riu i cap a les petites muntanyes o puigs que ens envolten.

Xevi Lozano: "la gent de Torelló som capaços de fer allò que ens proposem"

XEVI LOZANO VICTORI

Té 29 anys i és diplomat en Educació Social per la Universitat de Girona i Magisteri d'Educació Primària a la Universitat de Vic. És solter i treballa de mestre a l'escola del Carme a Manlleu. Està vinculat a diverses entitats del poble, forma part del Nou 69 teatre i ha dirigit els Pastorets en alguna ocasió. És graller i geganter de la Colla Gegantera des que tenia 14 anys. Actualment forma part la Comissió de Reis que cada any organitza la cavalcada. També col·labora amb els Dansaires de la Vall del Ges ballant la Dansa de Torelló durant la festa Major i en diversos actes del Carnaval com el Cop d'estat, el Pullasso o l'Enterrament de la sardina. És col·laborador habitual de Ràdio Ona, on fa unes seccions sobre costums i música en català als programes Magatzem Magazine i Parada i fonda respectivament. Ha estat vinculat a l'Agrupament Escolta, fent de Cap i de Cap d'agrupament i és el director de l'Escola de Formació en el lleure de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

PREGUNTES I RESPOSTES

1) Per què vas decidir formar part de "Junts per Torelló"? Perquè és una forma de poder treballar directament pel poble. Tot i treballar-hi des de la participació activa en les entitats, Junts per Torelló m'ha obert la possibilitat de poder contribuir a fer un poble millor des de les institucions. A més el grup i el projecte són prou potents com per engrescar a qualsevol a involucrar-se a treballar per allò que estima.

2) Què és el que més t'agrada de Torelló?
La seva gent i el seu teixit social. La gent de Torelló som capaços de fer tot allò que ens proposem i desprenem una energia i vitalitat que són l'enveja de molts altres pobles.

3) I si poguessis, què t'agradaria millorar?
El suport de les institucions al les iniciatives populars, posar les coses fàcils als ciutadans i acostar l'ajuntament a tots els col·lectius del muncipi.

A 10 milles de la crisi dels 30

Aquest any s'ha commemorat el 30è aniversari del 23f. Aquell dia de 1981 cap dels membres de Manel havia nascut. El més vell del grup, en Guillem Gisbert, farà els 30 anys el 7 d'agost. En Roger els fa l'any 12, l'Arnau el 13 i en Martí el 15. I això, diria, que es nota en les lletres d'aquest "10 milles per veure una bona armadura".

En Guillem ha escrit gairebé totes les cançons i tenint en compte que és qui s'acosta més als 30, estic convençut que aquesta crisi sobrevola gairebé totes les lletres. Potser ni ell n'és conscient i, encara menys, ha estat voluntàriament. Però un servidor, que d'aquí a dos anys en farà 40 i, per tant, ja ha passat pels 30, s'ha sentit identificat en alguna de les històries de l'aclamat disc.
"Benvolgut" n'és el primer exemple. Un símptome clàssic de les crisi dels 30 és l'evocació a uns temps pretèrits millors. En aquest cas, el protagonista s'adreça a l'ex de la seva parella actual. Li explica que una part de la història d'ella ja és d'ell, i només d'ell. Però si ho llegim entrelínies podem entreveure-hi que ens volen dir que els moments màgics s'acaben. Aquelles promeses que fas al costat del primer amor, promeses d'eterna felicitat conjunta, algun dia desapareixen. I ara t'adones que l'important no és que ella tingui un passat sense tu sinó que el present el viviu junts i que val més aprofitar-lo perquè no saps què et depara el futur.
"La cançó del soldadet", per començar, el protagonista de la cançó és un jove soldat acollonit. Una imatge que molts hem vist en nombroses pel·lícules. Aquell soldat que té tota una vida per davant que se'n pot anar en orris per culpa d'una guerra a la qual no ha estat convidat. Els que ara en tenim entre 30 i 40 vam ser l'última generació que vam fer la mili o la prestació social substitutòria. La por d'anar a la guerra la teníem molt present i, de fet, alguns companys van anar-hi. El final de la cançó el podríem entendre com la necessitat de complir alguns "deures" abans que sigui massa tard.


Diuen d´"El gran salt" que podria ser una metàfora d'una "flipada" per culpa de les drogues. Aquest gran salt seria el que se sent mentre es va ben fumat. En aquest cas no us puc dir que m'hi senti identificat perquè l'única cosa que m'ha col·locat després de fumar-me-la va ser un puro en el casament d'algun familiar llunyà. Però sí que és cert que és a prop dels 30 quan et preguntes si encara pots seguir el mateix ritme de consum de productes estupefaents addictius. No fos cas, com diu la cançó, que ens mereixéssim "un comiat més digne de ser recordat". Tot i que us he de confessar que alguns companys de generació continuen sent "grimpadors professionals".
"Boomerang", ai "Boomerang". De llarg és la cançó que més evidencia la crisi dels 30. Aquells records agredolços d'adolescència, o preadolescència, que et vénen al cap quan t'adones que ja t'acostes a l'edat en què les decisions comencen a ser tanscendents. Quan t'adones que potser el boomerang, aquesta vegada, ja no tornarà.
També és a prop dels 30 quan més desitjaríem tenir un "Bola de cristall" que ens pogués dir què ens espera en un futur que, probablement per primera vegada, veiem més incert que mai. La cançó ens parla d'allò que hauríem pogut ser si haguéssim escollit un altre camí. I aquesta, sense cap mena de dubte, és la base de totes les crisis existencials: "que la vida que ens hem perdut simplement no existeix".
I què me'n dieu d'aquell "Aniversari" que cada vegada tens menys ganes que arribi. Veus que falten 5, 4, 3, 2 i 1 any per canviar el número de davant. Quan en vas fer 20, ho vas fer amb la il·lusió de fer-te gran. I ara, que en faràs 30, t'adones que el compte enrere va més ràpid que mai i que ja no te'n fa tanta, d'il·lusió. L'únic consol que et queda és poder celebrar que et fas gran al costat d'aquells qui t'estimes.



"Tard o d'hora sempre arriba el moment quan s'obre com una flor rara el penediment", oi? Una "Flor groga". I quan arriba aquest penediment? Quan t'adones que fa gairebé 30 anys que fas el que et rota, que passes de tot i de tothom, que t'importaven poc les conseqüències de es teves accions. I llavors, quan potser vols tornar enrere perquè veus que "bé que estaves, quan ho tenies, quan jo creia en tu", ja és massa tard.
No sé si és un altre símptome de la crisi dels 30, però arriba un moment que t'imagines a tu mateix de vell. Potser fa poc que has estat pare i veus els teus, de pares, que ja són avis i que, per tant, el proper de ser avi seràs tu. Fa uns quants anys vaig escriure un conte, que tinc guardat a l'armari (o sigui, al disc dur de l'ordinador) que explica la història d'un avi que s'escapa de la residència de la gent gran i torna al lloc on va conèixer una noia qua hauria pogut ser la seva parella. "Criticarem les noves modes de pentinats" explica una història semblant, no us sembla? És una carta d'amor que es pot resumir en una frase: "i que, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual".


Les anades i tornades amb la parella, o les parelles, també és el pa de cada any dels 20 als 30 per a molts. Ho proves, ho deixes, hi tornes, ho tornes a deixar. I un dia li preguntes "aquesta vegada és la bona?" i ella, que sap que segurament no ho serà, et diu "va, calla, i dóna'm la mà". Això ens expliquen a "El Miquel i l'Olga tornen".
Finalment, tenim "Deixa-la, Toni, deixa-la!". Aquesta l'ha escrit en Roger i he llegit que potser li dedica al seu bon amic Guillem. Sigui com sigui, aquest és el somni de molts quan estan a punt de fer-ne 30 i es veuen lligats de peus i mans en una relació digne dels protagonistes de les "Corrandes de la parella estable". T'agafa cert acolloniment i t'agradaria agafar una barca fugint mar endins, sense mirar enrere, perquè ningú es mereix perdre's allò que s'està perdent.
Bé, no sé si aquest disc reflecteix aquesta suposada crisi dels 30. I, si no ne Vero e Vanessa, ai la Vanessa, com li deu nar?

Berta Faro: "en un moment o altre m’ havia d’implicar en el govern del meu poble"

BERTA FARO I BASCO

Va néixer a Aiguafreda fa 53 anys tot i que la seva mare era filla de Torelló. En fa 36 que viu a Torelló, des que es va casar amb l'Eduard amb qui tenen dos fills, la Marina i en Jan.
Mestra de la primera promoció de l’Escola de Mestres de Vic i fa trenta anys que exerceix la docència. Durant vint-i-dos anys ha treballat a l'escola Dr. Fortià Solà, divuit dels quals com a Directora. L'any 2007 va deixar el centre per començar un projecte nou: l'Institut Escola Marta Mata del qual també n'és Directora.

Quan va arribar a Torelló, l’any 76, va participar en l'impulsde multitud d’activitats populars a través del desaparegut Club: revetlles populars, el primer carnaval, focs de Sant Isidre, el mercat del trasto, espectacles al carrer, grups d’animació infantils, teatre, concursos de grills, de baldufes... Va col·laborar a la dècada dels 80, alguns com a directora, amb el Setmanari Torelló. També va formar part d’un equip que vam fer realitat un projecte de televisió local (TVT). Li agrada molt cuinar, viatjar, llegir i el cinema. Però diu que potser per sobre de tot li agrada la conversa franca, parlar amb la gent, de tot i de res, que em deixin compartir la saviesa dels grans, l’empenta dels joves i la tendresa dels més petits.

PREGUNTES I RESPOSTES

1) Per què vas decidir formar part de "Junts per Torelló"?

He treballat pel meu país, per la nostra llengua i per les nostres llibertats des de sempre. Per Torelló des d’àmbits culturals i sobretot educatius, manifestant opinió i col·laborant en tot el que he pogut. En aquests moments han confluït dues circumstàncies: s’ha de plantar cara al tracte que estem rebent com a país i, en clau municipal, s’ha d’ajudar a retornar la confiança de la gent en el govern de Torelló.

Sóc independentista i tinc pensament d’esquerres, sóc a prop d'ERC però també sóc crítica amb decisions, escissions i actuacions de partit que no m’han agradat en els darrers anys i per tant vull estar a prop d’aquesta formació però al mateix temps no vull una militància que no em deixi distanciar si el camí que se segueix no em sembla l’adequat.

M’agrada la gestió i no m’espanta prendre decisions. Sempre he pensat que en un moment o altre m’ havia d’implicar en el govern del meu poble i que podia aportar-hi alguna cosa.

2) Què és el que més t'agrada de Torelló?

La gent, és la gent. M’agrada sentir-me part d’una comunitat on tothom hi té el seu encaix: poder-nos saludar, poder compartir, poder ajudar, poder celebrar coses junts... I el paisatge, sobretot el paisatge de l’entorn: els dos rius, la bardissa, els puigs.

3) I si poguessis, què t'agradaria millorar?

Moltes coses: més espai públic, més parcs infantils nets i endreçats, un Torelló més agradable per passejar, més fàcil per aparcar i per comprar, amb més jardineria, amb una policia amiga, amb més llum, amb més seguretat, amb sensibilitat per les persones, per la cultura, per les llibertats, per la llengua... Un Torelló festiu i un Torelló respectuós amb la seva gent, un Torelló amb equipaments ben dimensionats i racionalitzats, un Torelló que no cal que creixi més sinó que es consolidi, que s’endreci, que es redreci, que recolzi iniciatives, que trobi l’equilibri entre el nou i el vell. I encara em queden tantes coses per dir...

Dependents de la independència

Avui publico al diari ARA aquesta entrada:

El Portaveu del Govern i Secretari de Presidència, Quico Homs, va explicar el dijous 14 d’abril quina és l’actual política comunicativa de la Generalitat de Catalunya. Ho va fer al nou Auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna (per cert, algun mitjà, com ara l’ARA, ja s’han afanyat a destacar que ho va fer en un centre privat)...

Podeu continuar llegint-la a:

Dependents de la independència

Elisabet Fernandez: "m'agradaria millorar els equpaments esportius"

ELISABET FERNANDEZ I CURRIUS

És de Torelló i té 26 anys. Llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport per la UVic. Treballa a la Universitat de Vic, com a responsable del Servei d’Esports. També és entrenadora del Natació Club Torelló. Des dels 5 anys que està vinculada al Natació Club Torelló, primer com a nedadora i actualment com a nedadora i entrenadora. Dos dels valors als qualsdona més importància són l’esforç i la constància, gràcies als quals va poder disputar els Campionats del Món de Barcelona 2003. Li agrada molt l’esport, la lectura i compartir moments amb la meva família.

PREGUNTES I RESPOSTES

1) Per què vas decidir formar part de "Junts per Torelló"?

Sempre m’ha atret la idea de treballar pel meu poble, i se’m va presentar l'oportunitat de formar part d’un grup de persones molt vàlides i no m’ho vaig pensar dues vegades. Crec que aquest grup és prou heterogeni per representar les diferents sensibilitats que requereix el futur equip de govern de Torelló.

2) Què és el que més t'agrada de Torelló?

M’agrada Torelló, la seva ànima, m’agrada tot de Torelló, persones, llocs i sensacions.

3) I si poguessis, què t'agradaria millorar?

La situació econòmica i social que pateix molta gent en aquest moments. I també millorar, amb el què es pugui, els equipaments esportius del poble.

Lipdub Fortià Solà

Les mestres de P3, P4 i P5 de l'Escola Fortià Solà es van posar entre cella i cella fer un Lipdub aquest curs. Especialment la Montse i la Maria no han parat fins sortir-se amb la seva. Ja a principi de curs em van plantejar la possibilitat de donar-los un cop de mà. Després d'anar-hi treballant, i d'un assaig general que va quedar molt bé, finalment vam decidir gravar-lo el divendres 8 d'abril. El vam gravar dos cops, sense aturar-nos, en un pla seqüència. Al final, l'últim va ser el bo. Aquí el teniu, sense muntatge, tot gravat d'una tirada.
Ah, per cert, deixeu-me que us digui que hi surten l'Arnau i en Pol, els meus fills de 5 anys. L'Arnau és el primer nen que surt, amb perruca vermella i samarreta blava. I en Pol és el nen que fa la roda quan arribem al pis de dalt.
Espero que us agradi:

Junts per Torelló (2000-2011) - V6

I aquí teniu l'últim vídeo dedicat a "Junts per Torelló". Un cada dia dia des del 10A. Esperem que la il·lusió que hi estan posant molts ciutadans no caigui en sac foradat. Esperem que després d'aquesta etapa fosca, aviat torni a sortir el sol a Torelló.

Junts per Torelló (2000-2011) V5

Degut a la crisi, molta gent se sent com si es trobés en un túnel sense sortida. No sé si costarà molt sortir-ne, ni tampoc sé si des de l'Ajuntament s'hi pot fer gaire cosa. Però sí que estic convençut que un dels objectius de la gent de "Junts per Torelló" és ajudar-nos a sortir d'aquest túnel.

Toni Cubí: "Junts per Torelló m'ha donat l'oportunitat de participar a la política municipal d'una manera oberta i compromesa"

A partir d'avui començo a presentar-vos als pescallunes que s'han decidit a fer un pas endavant per ajudar a fer un Torelló millor. Són els ciutadans independents de "Junts per Torelló". Us passo un breu perfil i la resposta a tres preguntes.

TONI CUBÍ I MONTANYÀ

Va néixer fa a Torelló fa 41 anys i és enginyer Tècnic industrial per la UPC. Treballa com a Director Tècnic d'una empresa metal·lúrgica. Casat i amb una filla de 10 anys i un fill de 8. Des de ben jove ha participat activament en diferents entitats de Torelló com ara sent cap, després secretari i Cap d'Agrupament de l'Agrupament Escolta, va col·laborar amb l'organització del carnaval com a carrossaire i va formar part del Club Handbol Torelló. Actualment el trobarem en l'organització del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló, membre de la unitat de pares i mares de l'Agrupament escolta, deixeble de St. Feliu, soci del centre excursionista de Torelló i de la Desperta. Ha estat 5 anys president de l'Ampa de l'escola Fortià Solà. Li agrada molt la natura i l'esport i procura sempre que pot fer muntanya, ja sigui caminant amb la família com també fent activitats més alpinístiques o d'esquí de muntanya.

PREGUNTES I RESPOSTES

1) Per què vas decidir formar part de "Junts per Torelló"?

Sempre he estat implicat en diferents entitats organitzant coses de manera altruista. Sóc poc amant de les sigles de partits polítics, però Junts per Torelló m'ha donat l'oportunitat de participar a la política municipal d'una manera oberta i compromesa. Penso que el grup que s'ha format és molt plural, amb gent molt compromesa, amb arrels profundes en el ric teixit associatiu de Torelló. Un grup de persones que es complementen i s'enriqueixen per gestar un projecte ferm i molt interessant.

2) Què és el que més t'agrada de Torelló?

La gran riquesa social que té. La gran capacitat de compromís de molta gent. La multitud d'iniciatives populars que sorgeixen de tot el teixit associatiu dirigides i obertes a tot el poble.

3) I si poguessis, què t'agradaria millorar?

Hi ha moltes coses per fer i segurament es disposarà de pocs diners.Darrerament hem vist com l'ajuntament més que ajudar a tirar endavant totes aquestes iniciatives s'ha anat distanciant de les entitats i els ho ha posat cada cop més difícil. Caldria girar aquesta tendència, acompanyar i ajudar a totes aquestes entitats a tirar endavant les seves iniciatives.

Junts per Torelló (2000-2011) V4

Aquests últims anys, especialment l'última legislatura, a alguns se'ls ha fet una muntanya haver-se d'oposar a un equip de govern de l'Ajuntament de Torelló que ha menyspreat, ignorat i silenciat moltes iniciatives engrescadores. Esperem que després d'aquest camí costerut, que podríem pintar de negre (la cançó és Paint it Black versionada per Pascal Comelade), vinguin nous aires a partir del 22 de maig.

Junts per Torelló (2000-2011) V3

I aquí teniu l'últim vídeo basat en una pel·lícula. A partir de demà els vídeos seran més nostrats. Aquest, dedicat a la gran Uma Thurman, i a Natalie Portman, tot i que no surt en el vídeo. Una escena de la pel·lícula "Beautiful Girls" en què uns amics retrobats... Bé, mireu-vos el vídeo:

Junts per Torelló (2000-2011) V2

Aquí teniu el segon vídeo de "Junts per Torelló". En aquest cas, m'hi ha ajudat "Harry Potter i l'Ordre del Fènix".

Junts per Torelló - (2000-2011) - Fer front a l'innominable

Junts per Torelló (2000-2011) - V1

A partir d'avui diumenge, 10 d'abril (dia de la finalització de les consultes sobiranistes) i fins a finals de la setmana que ve, prèvia a l'inici de la Setmana Santa, us aniré donant una sorpresa cada dia. Es tracta d'uns vídeos que intenten enviar un missatge clar. Una idea bàsica:
Durant els últims 10 anys, tal i com reflecteix un fulletó del PSC (ple de faltes d'ortografia, tot sigui dit), Torelló ha viscut de la bombolla immobiliària. Més que mai s'ha pogut invertir en certs equipaments i infraestructures. Moltes d'aquestes millores no han estat obra exclusiva del PSC, però aquest seria un altre tema. El que sí que s'ha evidenciat durant aquests anys, especialment l'última legislatura sociovergent, és que els polítics que governaven s'han anat distanciant dels ciutadans, tal i com expressava en l'entrada anterior. Tinc l'esperança, però, que amb l'aparició de "Junts per Torelló" les coses poden començar a canviar. No serà fàcil. Però aquesta és la intenció d'aquest grup de gent.
Així doncs, a títol personal i com a iniciativa totalment individual, he fet aquests vídeos per mostrar-los el meu suport. Aquí teniu el primer:

Junts per Torelló - (2000-2011) - Tots hi podem ballar

#juntspertorelló

Votem persones?

Diuen que a les eleccions municipals la majoria de la gent vota a persones i no a unes sigles. Per tant, és molt habitual que a les locals hi hagi qui dipositi una papereta amb unes sigles al capdavant que, en cap cas, dipositaria a les nacionals, per exemple.
Això és molt evident a Torelló. El PSC ha governat els últims anys, en alguns casos amb àmplia majoria, però el suport a aquest partit baixa en picat a les autonòmiques (sí, encara som una simple autonomia de règim comú). Cal dir, també, que el PSC-PSOE puja molt en les estatals, eh!
És per aquest motiu que quan els partits han de configurar les llistes busquen noms de conciutadans significatius i significats, especialment per als primers llocs. Es busca també un equilibri entre diferents paràmetres: sexe, edat, professió, implicació social, etcètera. Com se sol dir, es creu que "el nom fa la cosa".
Aquesta estratègia política és molt habitual. Però, personalment, crec que té dues coses molt negatives. La primera és que els noms poden amagar unes mancances enormes al darrere. O sigui, que algunes llistes electorals poden vendre fum. De primera mà, de primeríssima primera mà, us podria explicar el cas d'un partit que per primera vegada es presentarà a Torelló. Aquest partit, de nova creació, buscava cap de llista per Torelló. Es van entrevistar amb un candidat a candidat i quan aquest va preguntar "però quin projecte teniu pel poble" ells li van respondre "el projecte ets tu". O sigui, pretenen començar la casa per la teulada.
La segona part negativa és que els noms també amaguen el partit polític nacional que hi ha al darrere. O sigui, que encara que tu votis a unes persones en realitat votes a unes sigles i aquestes sigles, per bé i per mal, per mal i per bé, depenen d'una executiva nacional. I això, durant la legislatura, es nota.

Canviar per no canviar res

El 22 de maig a Torelló CiU i PSC, els dos partits polítics que ens han governat des de la restauració de la democràcia, canviaran el seu cap de llista i probablement ens vendran aquest canvi com allò que necessita el nostre poble. Però, des del meu punt de vista, CiU i PSC no proposen, ni representen, un canvi real en la política institucional del nostre municipi. Les paraules “canvi” o “alternança” molt sovint apareixen abans d’unes eleccions, sobretot en boca d’aquells polítics que han estat a l’oposició durant un llarg període de temps. Però aquests mots no tenen cap mena de significat o sentit si la proposta que es fa és una continuació d’una mateixa manera de fer i de governar.
En canvi, ERC segueix proposant el mateix candidat que en les dues anteriors eleccions i, el que és més important, continua presentant el mateix full de ruta per aconseguir un Torelló més proper a les necessitats reals dels ciutadans. O sigui, ERC no canvia per aconseguir el seu objectiu: que Torelló canviï.
És per això que ha nascut "Junts per Torelló". Un grup de ciutadans que, de primera mà, hem pogut comprovar com el nostre Ajuntament s’ha anat distanciant a passos agegantats de tots els torellonencs. El silenci o el menyspreu han estat l’única resposta que sovint hem rebut quan ens hem dirigit per diferents temes o motius als que haurien de ser els nostres representats: des de la queixa fins a la proposta emprenedora, des de la cultura fins al petit comerç, des de la joventut fins a la vellesa, des de la seguretat ciutadana fins a la salut.
Tot plegat, a més, en un context d’extrema gravetat. Per un cantó la greu crisi socioeconòmica en què l’administració local no ha estat capaç de donar una resposta ràpida i eficaç fins allà, i una mica més lluny, del que les competències municipals li permeteien. Però també en un moment de crisi nacional, de país, en què els drets i deures dels nostres ciutadans es veuen sistemàticament atacats amb una clara desídia dels nostres governants com van demostrar, per exemple, CiU i PSC no permetent que l’Ajuntament donés suport a les consultes civíques sobre la independència.

Les persones
Aquesta persistència, aquesta insistència, aquest sentit comú, és el que ha convençut a un seguit de persones del poble a constituir-se com a moviment ciutadà denominat "Junts per Torelló" que donarà suport a la candidatura d’ERC a les properes eleccions municipals de Torelló, l’única que garanteix que es pugui trencar aquesta inèrcia decadent. Un suport, però, que en cap cas serà un xec en blanc i per això ens constituïm com a grup independent.
Per tot plegat, ha arribat l’hora de fer un pas endavant. No n’hi ha prou de mostrar el nostre malestar a nivell domèstic, entre familiars, amics i coneguts, sinó que convé fer-ho explícit i, a més, aportant idees noves i ajudant a dur-les a terme. Cadascú de nosaltres en diferents nivells d’implicació, ja sigui formant part de les llistes electorals, ja sigui donant-hi suport extern. Junts per Torelló està obert a tots aquells ciutadans del municipi que creguin que ara sí, que ara toca unir-nos per fer un Torelló millor.

Compten amb mi
No és fàcil fer un pas, per petit que sigui, d'apropament a la política. Per diferents motius. N'hi ha un de general, i és el descrèdit dels polítics. Moltes promeses incomplertes i moltes ambigüitats. Però també és cert que un cop coneixes bé el funcionament per dins de la feina d'alguns polítics t'adones que, com arreu, hi ha de tot.
Un altre motiu és que algú com jo, que fa algunes feinetes de periodista, no li agrada, ni ha de mullar-se per un partit concret. Jo sóc el primer que, amb facilitat, poso etiquetes a periodistes a partir d'allò que escriuen, o el suport públic que donen per unes o altres polítiques. Imagineu-vos, doncs, si a més formes part d'una llista electoral. A més, sempre he pensat que si mai volgués dedicar-me a la política voldria fer-ho per dedicar-m'hi plenament.
Però mentre no faci aquest pas, prefereixo mantenir-me a un discret segon pla i, de pas, guardar-me un as a la màniga per poder criticar, si cal, allò que no m'agrada d'aquells a qui en algun moment he donat suport. O sigui, vull mantenir una independència real de la política dels polítics.
Tot i que aquesta vegada he fet un pas més endavant i he decidit mostrar el meu suport públic a Junts per Torelló. I no només això, sinó que els he donat un cop de mà.

Enllaços
- Web Junts per Torelló. (hi trobareu els enllaços als blogs dels membres del grup)
- Twitter.
- Facebook.

Notícies publicades
- 9 Nou
- Vilaweb
- Ràdio Ona
- Osona.Com
- Elter.net

L'avi es fa jove

Recordo molt clarament la primera vegada que vaig anar a votar. Ja llavors el meu vot era clarament minoritari amb un objectiu clar: l'emancipació de Catalunya. Un familiar meu em digué: "quan siguis més gran deixaràs de ser tan radical i veuràs les coses d'una altra manera i ja veuràs com no votaràs el mateix".

Ja fa gairebé 20 anys d'aquella escena i us puc assegurar que el meu parent no tenia raó. No només perquè jo m'hagi radicalitzat encara més, sinó perquè aquell familiar ara vota el mateix que voto jo.
Aquests dies que Jordi Pujol està de gira proclamant el seu independentisme m'ha vingut aquella conversa al cap. És curiós com, cada vegada més, la gent gran del nostre país està prenent consciència que l'única solució al conflicte polític que viu Catalunya és la independència. Per tant, s'està invertint el procés natural al qual estàvem acostumats: els grans s'estan radicalitzant.
Per què? Doncs per diferents motius:
1) La gent gran ja té poc a perdre. Tenen la feina feta.
2) Cada vegada tenen la ferida que la guerra i/o el franquisme els va deixar més cicatritzada.
3) Han estat testimonis de tots els intents fracassats d'entesa amb Espanya i les promeses incomplertes sistemàticament.
4) Han estat testimonis de com els atacs a la nostra nació han anat a més lustre rere lustre fins arribar a una situació mai vista abans en democràcia.
5) Han estat testimonis de la decadència de Catalunya en aquells aspectes que creien intocables.
6) S'estimen Catalunya i saben que els queda poc temps per veure plenes les nostres llibertats i ara els ve la pressa abans de morir-se.
7) Hi ha un cert sentiment de culpabilitat, de no haver fet prou quan calia.
I suposo que si hi donés més voltes encara trobaria tres motius més que em durien al decàleg.

Amb Vilaweb

Aquesta vegada, blog obert a Vicent Partal:


Benvolguts amics,

El dia 29 de març propvinent VilaWeb serà portat a judici per l'Ajuntament de Barcelona, que ens acusa d'injúries pels esforços informatius que vam fer per aclarir què va passar en el 'cas Vilaró'. És una actitud inaudita, especialment després de totes les coses que s'han anat sabent d'aquells incidents, principalment l'informe dels Mossos d'Esquadra que desqualifica completament la tesi del cap de la Guàrdia Urbana.

La gravetat de l'acció de l'Ajuntament està en la presentació d'una querella, però també en el fet de demanar, com fan el consistori i Xavier Vilaró, 180.000 euros de multa i haver demanat abans pena de presó contra meu. Vist des de qualsevol punt de vista, i comparant-la amb qualsevol altra situació, la demanda és absolutament desproporcionada i és, a parer nostre, també un intent de coartar VilaWeb ofegant-la econòmicament.

No es pot oblidar, a més a més, que VilaWeb va fer el paper que correspon als mitjans en una democràcia. Perquè l'Ajuntament ocultava fets políticament importants i nosaltres vam treballar per aclarir-los. Sense l'esforç periodístic de VilaWeb i d'alguns mitjans més, avui encara no sabríem res de què va passar. Allò que fa extraordinari el 'cas Vilaró' no és que una pilota de goma colpege un policia; el fet extraordinari és que, en una democràcia, una institució pública considere que ni els ciutadans, ni tan sols els representants electes del poble dels altres partits, no tenen el dret de saber què ha passat i ho oculte durant setmanes i mesos. Fins i tot faltant en públic a la veritat.

El Col·legi de Periodistes i les institucions periodístiques europees ens fan costat. També ens en fan els grups polítics de l'ajuntament (PP, CiU, ERC i ICV), amb la sola excepció del PSC.

Necessitem, tot i amb això, el vostre suport.

Amb aquest correu, doncs, us demanem que signeu un manifest de suport a VilaWeb, però també us demanem que, en la mesura de les vostres possibilitats, feu difusió del cas i en parleu on us sigui possible de fer-ho. El manifest diu:

'Amb VilaWeb, per la llibertat de premsa'
'Els sotasignats repudiem que l'Ajuntament de Barcelona es querelli contra el diari VilaWeb.
Pensem que VilaWeb va fer la feina d'aclariment i d'investigació que correspon als mitjans en un cas en què l'opacitat i l'ocultació de dades per l'alcaldia són demostrables, com en el 'cas Vilaró'.
En conseqüència, demanem que el consistori retiri la querella i no pagui, amb diners dels ciutadans, els advocats del senyor Vilaró en la seva querella particular.
Alhora, reafirmem la nostra confiança en el rigor professional i ètic que VilaWeb ha demostrat des del principi i donem el nostre suport al seu director, Vicent Partal'.

Podeu adherir-vos-hi a l'enllaç http://www.vilaweb.cat/extra/adhesions/index.php
Gràcies per la vostra atenció,

Vicent Partal Director

Volem caldo, tindrem dues tasses?

Dilluns assistia a un primer pseudoesdeveniment històric d'aquesta setmana, la presentació de LV en català. Ho explico a l'ARA. I avui, al segon. A la Facultat de Comunicació Blanquerna els Sopa de Cabra anunciaven que el 9 de setembre faran, d'entrada, un únic concert de retrobament al Palau Sant Jordi.

Ha estat un acte amb molta premsa i que ha començat amb una breu declaració de Gerard Quintana dient el que acabo d'escriure més amunt. A partir d'aquí han començat les preguntes del respectable. Han estat preguntes que giraven entorn als motius, si això anirà a més, per què Barcelona i no altres llocs, si hi haurà temes nous, etcètera. Poques sorpreses més. Potser destacar que, d'entrada, descarten fer cap més concert en cas que omplin el dia 9, tot i que la resposta "anem partit a partit" dóna a entendre que depenent de l'èxit no descarten res.
De moment, tampoc compondran noves cançons i pretenen continuar la seva carrera per separat. Tampoc tenen material indèdit per publicar i si el tenen "millor que no el publiquem que per algun motiu no ho vam fer al seu moment".
Han elogiat l'actual moment musical del país, espacialment a Barcelona, i, per suposat, han parlat de Manel, del Amics de les Arts, Mishima, Sanjosex, Mazoni, Pau Vallvé, etcètera. Tot i que en Cuco hi troba a faltar més Rock'n'Roll.
A l'acte hi he anat amb els alumnes de seminari, alguns d'ells han fet una crònica en directe al Twitter sota el hastag de #SopadeCabra. A ells la dissolució del grup els va agafar molt petits, prop dels 10 anys. Per tant, no han vist mai Sopa en directe. I és per ells, o almenys als menors de 25 anys, que en part Sopa diuen que tornen. Però us asseguro que els que estem entre els 30 i 40 ens fa molta il·lusió rememorar algunes d'aquelles nits tan malparides.
Al final de la roda de premsa, una multitud de càmeres han buscat la millor foto. Fins que a un càmera se li ha acudit demanar-los una "originalíssima" foto: plantar-se al pas de vianants a l'estil Beatles. Tots s'han llençat a fer la foto mentre l'autor de la iniciativa anava cridant "ei, que ha estat idea meva, que ha estat idea meva". I jo, que sóc més puta que ningú, he volgut fer la foto des de l'altra banda per tal de mostrar també la quantitat de premsa que hi havia. Només de posar-me al darrere un gruix important de fotògrafs han començat a cridar: "tu! Surt d'aquí! Aparta't". Fixeu-vos-hi i veureu com m'escridassen. Això ha fet que els membres de Sopa es giressin i em brindessin una foto irrepetible, la que teniu aquí sobre. I jo per dins he pensat: "Mirant de tant en tant enrere, els peus a terra, el cor volant. Endins el sentiment és tendre, volem seguir somiant". (No és cert que hagi pensat això, però queda bé per acabar, oi?)