Habitualment els diaris solen posar en portada fotografies que et remeten a un text posterior. Un cop a les pàgines interiors hi trobem la notícia o informació relacionada que llavors, si porta també fotografia, és diferent de la de portada (sovint presa des d'un altre angle). La tria de la foto de portada sol ser un dels debats que sovint acaben sent més encessos en les reunions dels consells de redacció. El diari es compra també pels ulls. Els indecisos, aquells qui no tenen un diari de capçalera o els que compren més d'un diari cada dia, sovint es decideixen per allò que veuen a la portada i/o contraportada. Per això és tan important escollir bé les fotografies que encapçalen un diari.
El que no sol ser gaire habitual, però, és que la principal fotografia de portada, i tot allò que explica, es mori a la mateixa pàgina. O sigui, no passa sovint que al peu de la foto no hi hagi la referència a la pàgina i/o secció del diari que en parlarà. Doncs bé, això ho trobem avui a La Vanguardia. El rotatiu godonià ha decidit posar en portada una fotografia, en realitat en són dues, del president dels Estats Units a la sala oval acompanyat d'un dels seus fills amagat. La fotografia en color, i més destacada, és la d'Obama, borrós, assegut a la "taula més poderosa del món" mentre la seva filla Sasha, enfocada, se'l mira amagada des de darrere el sofà. En l'altra foto que acompanya aquesta hi apareix JFK també assegut a la mateixa taula i a sota, a través d'una porteta, hi treu el cap el seu fill John. I tot plegat acompanyat d'un petit text explicatiu encapçalat pel titular "Espiando a papá en su despacho, 46 años después".
Tal i com us deia, però, el que em sorprèn és que aquesta informació s'acaba a la portada. En cap pàgina interior hi trobarem cap referència. Ni tan sols a les pàgines salmó. I em sorprèn perquè no és habitual. Personalment, m'hauria agradat que el diari m'expliqués la història de les dues fotografies, encara que aquesta estigui edulcorada (o adulterada) de falsa espontaneïtat. Sigui com sigui, crec que d'aquest gènere n'hauríem de dir "fotoportada". No sóc gaire bon analista mediàtic i potser aquest nom ja existeix o potser algú desmenteix la meva idea que aquesta és una pràctica poc habitual. Si és així, rectifico.
A la conclusió que arribo, però, després de veure la foto d'Obama és que aquest últim ha buscat, clarament, agafar definitivament el relleu d'un dels presidents més mitificats de la història dels Estats Units d'Amèrica. Pocs dies després de la mort de l'últim gran Kennedy em sembla molta coincidència que aparegui aquesta fotografia. Obama, i el seu entorn, dominen massa l'estratègia mediàtica com per fer-me creure que aquesta no és una operació de màrqueting per aconseguir convertir Obama en el Kennedy del segle XXI que, ara sí, farà realitat les utopies del seu predecessor. 
1 comentari:
Crec que la foto de la portada haria de ser la foto del dia, la foto capaç de marcar història, no la foto de quelcom que ja ha marcat història. El periodisme d'investigació, de denúncia, de crítica social... això fa que un periodista el faci ser únic i realment diferent al que puguin treure altres portades. Enfocar l'atenció allò que realment cal promoure enrenou per canviar les coses, no distreuren's, que per això ja tenim els diaris gratuits.
Publica un comentari a l'entrada