Duran i Lleida Ministre, ja!

Quina ironia més fina la de Duran i Lleida. Anuncia el seu llibre, “Entre una Espanya i l’altra”, a TV3 quatre o cinc cops cada dia per recordar-nos allò d’“aquest estiu descansa dels polítics” i després ens diu que comprem el seu llibre. No ho trobeu una paradoxa? O descansem de polítics o llegim el llibre, però les dues coses a l’hora no es poden fer. Només per aquest sentit de l’humor ja val la pena comprar-lo, potser sí que riuríem molt.
Sigui com sigui, espero que el líder d’Unió aconsegueixi allò que busca amb aquest llibre: l’enèsim intent de ser Ministre del Regne d’Espanya. No hi ha dubte que aplanaria una mica més el camí per a la independència del nostre país. Fixeu-vos, si no, l’exemple que han donat recentment Piqué, Montilla i Clos. Tres dels últims ministres catalans, bé, que viuen a Catalaunya o que saben, més o menys, parlar el català. Tots ells ho han estat, l’últim encara ho és, ministres d’Indústria i ara s’ha demostrat que no ha beneficiat en res a Catalunya, ans al contrari.
És per aquest motiu que desitjo fervorosament veure aquesta tardor a Duran i Lleida Ministre, però no de qualsevol ministeri, si pot ser de Foment. I així, quan s'ensorri la Sagrada Família o descarrili un tren de rodalies i caigui per un dels barrancs de la línia de Puigcerdà provocant la mort de centenars de persones molta més gent s’adonarà que no només és inútil tenir ministres catalans a Madrid sinó que encara ho és més seguir formant part d’aquest Estat de falses promeses.