El cementiri de contenidors

A Torelló fa poc que han canviat tots els contenidors d'escombraries. Abans de Nadal van anar arribant els nous i els van anar deixant a la nova zona urbanitzable que hi ha a sobre l'Institut i l'Escola Marta Mata. És un espai molt extens en què ja hi ha els carrers i els parcs infantils, però cap casa construïda. És un espai idoni, doncs, per per anar-hi a jugar amb els nens o a passejar el gos.

La veritat és que veure tots els nous contenidors, desenes i desenes, arrenglarats i embolicats amb plàstic transparent, feia molta impressió. Però més espectacular és veure ara com han canviat els nous pels vells. Aquests carrers buits de cases estan plens de contenidors vells. A diferència dels nous, de vell no n'hi ha cap d'igual. Tots estan bonyegats o pintats de diferent manera. És gairebé com una exposició d'art modern a l'aire lliure.

Fa uns dies els vaig fotografiar i ahir vaig anar-hi amb bicicleta i els vaig filmar tots en un pla seqüència. Vaig buscar una cançó per il·lustrar el vídeo i vaig trobar el tema de Le Petit Ramon "Brutícia" del disc Acusticus Replica editat el 2009 per l'excel·lent discogràfica Bankrobber.

Aquí us deixo el videoclip. A veure si sou capaços de veure'l sencer sense marejar-vos:

Fotos amb l'Hipstamatic

Aquestes fotografies estan fetes amb l'aplicatiu per a l'iPhone Hipstamatic. La veritat és que el retoc automàtic fa la feina i de qualsevol cosa en fa una gran foto.

Discurs d'Ali-Ben-Saïd

Aquest vespre hem anat a rebre els Reis Mags d'Orient. Ha estat, com cada any, molt emotiu. En aquesta ocasió he tingut l'oportunitat d'accedir al discurs del patge reial Ali-Ben-Saïd que ha llegit a la Plaça de la Vila. Aquí us el deixo:

Bona nit Torelló! Els Reis de l’Orient ja tornen a ser aquí!

Nenes i nens, pares i mares, àvies i avis, sóc l’Ali-Ben Said, missatger dels reis Melcior, Gaspar i Baltasar, i m’han demanat que aquest nit m’adreci a vosaltres en nom d’ells.

Voldria començar agraïnt als Pescallunes, una vegada més, la magnífica rebuda que ens heu dispensat des de l’estació de tren fins a la plaça de la vila. També voldríem enviar una forta abraçada a tots aquells que aquesta nit no han pogut venir fins aquí. Especialment forta és l’abraçada pels nens i nenes que estan malalts. Els Reis d’Orient desitgen a tots ells una ràpida recuperació. És per això que aquesta nit no s’oblidaran d’ells i a part de dur-los bona part dels regals que han demanat els faran arribar grans quantitats de bons desitjos perquè es curin ben aviat.

Ses Majestats s’han llegit totes les vostres cartes. Ja saben que tu Maria demanes una bicicleta, que en Martí desitja una guitarra, que la Laia vol una nina que fa caques, que en Joan ha demanat una consola, que la Júlia necessita uns patins i que en Marc anhela un gosset.

La majoria de vosaltres tindreu allò que heu demanat. Però també us podeu trobar amb algunes sorpreses. Ja sabeu que els Reis són mags i que han de portar joguines per a tots els nens del món. Així doncs, potser no us porten tot allò que havíeu demanat, però també us podeu trobar amb algun regal que no us esperàveu i que segur que us agradarà molt. O, qui sap, potser una miqueta de carbó.

Així doncs, aneu a dormir aviat aquesta nit. No us oblideu de deixar una mica de menjar i aigua pels nostres cavalls al costat del balcó o la finestra. I demà gaudiu tant com pugueu de tot allò que us hagin portat els Reis.

Però recordeu una cosa, els regals no fan la felicitat. Per ser feliços no n’hi ha prou de portar-vos bé aquests dies, ho heu de fer tot l’any i compartir les joguines amb els vostres amics i germans.

I els més grans recordeu una cosa: Els Reis de l’Orient són mags, però ni tan sols ells són capaços d’aconseguir que la màgia i innocència d’aquestes dates duri per sempre. Aprofiteu-ho ara que encara hi sou a temps.

Ara sí. Ara és el moment d’anar a dormir.

Però abans, què us sembla si crideu amb mi:

VISCA EL REI MELCIOR

VISCA EL REI GASPAR

VISCA EL REI BALTASAR

I VISCA ELS NENS DE TORELLÓ

Bona nit i fins l’any que ve.

L'àngel més sexy

Us presento el pessebre que té l'àngel de l'anunciació més sexy que hagi vist mai. Amb aquesta temptació potser Sant Josep trobarà consol al fet de descobrir que no és el pare de la criatura.

Primer dia de l'11

Vam començar l'any amb una excursió al Castell dels Moros de Sant Vicenç de Torelló. Va ser un bonic capvespre amb una gran posta de sol.

Últims emparaulaments

Aquestes són les últimes entrades al blog de l'ARA:

- El millor diari de l'any (01/01/11)
- Més val boig conegut (30/12/10)
- La forja d'un president (24/12/10)

BCN acabant l'any 10

El millor restaurant de Barcelona

No sóc crític gastronòmic i, per tant, no sé com s'ho fan per jutjar quins restaurants es mereixen la màxima nota. Però jo sí que sé perquè, per mi, el Restaurant Cervantes de Barcelona és el millor de la ciutat.

La principal raó és perquè m'hi sento com a casa. És el restaurant on hi dec haver menjat més vegades ja que està molt a prop del que va ser el meu pis d'estudiant. I perquè també és el lloc on esmorzo els dies que m'he de quedar a dormir a Barcelona. Us aconsello que demaneu el "pa moro", bé, ara em sembla que en diuen "pa àrab", o potser ja en diuen directament "pita". Bé, tan és, es tracta de posar dins una pita pernil dolç i formatge i una mica de tomàquet triturat.

També, sempre que puc, hi vaig a dinar. Gairebé cada dia hi ha la mateixa gent, molta d'ella funcionaris de l'ajuntament ja que està al costat de la plaça Sant Miquel, o de la Generalitat. De fet, una vegada vaig anar al lavabo i al costat hi tenia un Mosso d'Esquadra de paisà a qui se li veia la pistola mentre s'aguantava... Bé, anem al tema.

Jo m'hi sento com a casa perquè em coneixen de fa molts anys i en dies com avui que, per primera vegada, hi he portat tota la família, ens han preguntat moltes coses de la canalla. Per cert, avui també hi havia en Josep Maria Solé i Sabaté. Les cadires són de fusta, cada vegada costa més trobar-ne, les taules de marbre blanc i potes de ferro, que encara costa més trobar-ne. El sostre és alt, amb ventiladors, i està decorat amb unes antigues botes de vi i una petita exposició de quadres moderns (si no vaig equivocat de joves pintors d'alguna acadèmia de pintura).

Hi caben poques taules i si hi aneu més de 9 persones ja no cabreu a la mateixa taula. Al migdia fan menús (10,5€) i diria que de nit ara també obren. No hi he anat mai al vespre, però no fan sopars sinó que es converteix en un bar de copes.

I el menjar? Potser no és el millor menjar del món, ni tampoc el de la ciutat, però fan allò que de veritat en podem dir cuina casolana. Mireu, sinó, el menú:

Macarrons amb carn
Macarrons a la carbonara
Patates estofades
Canelons de carn
Escudella
Arròs amb verdures i curry
Mongeta tendra
Crema de carabassa
'Porrusaida'

Xurrasco
Llobarro a la planxa
Botifarra
Bistec
Salmó a la planxa
Mandonguilles amb tomàquet
Pits arrebossats
Pit a la planxa
Pollastre rostit

Tiramisú
Puding amb nata
Mandarines
Taronja
Pastís de formatge
Crema catalana
Gelat mini magnum atmetllat

La veritat és que dóna gust trobar un lloc on et puguin fer un simple plat de patates amb mongetes tendres o un pit de pollastre arrebossat com el que et podries estar menjant a casa teva. No hi busqueu filigranes, perquè no les hi trobareu. Però les patates fregides que solen acompanyar el segon són fetes a mà i no pas aquelles congelades. Ara no sé si encara és ella, però abans la cuinera era una dona gran de la família que regenta el restaurant i quan la veia amb el davantal em recordava la meva àvia.
Ara ja sabeu quin és el meu racó culinari preferit de Barcelona. Només us demano un favor, si us plau, no ho expliqueu a ningú. Com que sé que sou pocs els que llegiu aquest blog, i molts no viviu a Barcelona, m'he atrevit a confessar-me. Però si veig que corre gaire la veu, hauré d'eliminar aquesta entrada.

Un racó de Torelló

Torelló, ben mirat, i ben retocat per un processador d’imatges, és prou bonic. Aquestes són les meves primeres fotos amb l’iPhone4: