
Com deia, però, aquest article no va d'això sinó de l'"L" que han tingut al cognom tots els presidents que hem tingut en democràcia: Tarradellas, Pujol, Maragall i Montilla. L'"L" és l'única lletra en comú en tots quatre, així com la "Z" entre els presidents espanyols. Així doncs, i si els pronòstics no fallen, Mas serà el primer president en l'actual etapa democràtica que no té un "L" al cognom, trencant així una tradició que fa dècades que dura, tal i com ja us explicava fa quatre anys.
De tots els candidats actuals, només José Montilla i Joan Laporta podrien seguir aquesta tradició. Ni Mas, ni Puigcercós, ni Sánchez-Camacho, ni Herrera, ni Rivera, ni Carretero tenen aquesta "L". I a hores d'ara sembla bastant improbable que Montilla i Laporta acabin president la Generalitat.
¿Així doncs, com s'explica que un partit conservador com CiU acabi trencant una tradició tan arrelada com aquesta? Doncs em sembla que he trobat el motiu. Les lletres "L" i "M" estan de costat a l'abecedari. Són pràcticament al mig del nostre alfabet, de fet, si no tinguéssim l'adoptada "w" estarien just al mig. I potser l'error ha estat fixar-nos en l'"L" i no amb l'"M". Si Mas acaba sent president podrem veure com tots els presidents elegits des de la restauració de la Generalitat en època moderna, des del 1931, han tingut l'"M" al cognom, a excepció de Jordi Pujol: Macià, Companys, Pujol, Maragall i Montilla. Ni Tarradellas ni Irla van ser elegits democràticament. Així doncs, potser l'anormalitat la va dur Pujol. ¿Per què? Doncs perquè en les primeres eleccions, les de 1980, no hi havia cap candidat que tingués una "M" al cognom: Pujol, Raventós, Benet, Cañellas, Barrera i Hidalgo. Així que només ens quedava l'"L" o l'"N" com a lletra més propera. Excepte Barrera, els altres 4 candidats que van tenir representació parlamentària tenien opcions de presidir la Generalitat. Al final va guanyar l'"L" de Pujol.
Per tant, potser sí que fins ara hem estat equivocats i Mas té opcions reals de ser president i la meledicció de la lletra "L" no ha estat el motiu pel qual el 2003 i el 2006 no va acabar sent investit.
De tots els candidats actuals, només José Montilla i Joan Laporta podrien seguir aquesta tradició. Ni Mas, ni Puigcercós, ni Sánchez-Camacho, ni Herrera, ni Rivera, ni Carretero tenen aquesta "L". I a hores d'ara sembla bastant improbable que Montilla i Laporta acabin president la Generalitat.
¿Així doncs, com s'explica que un partit conservador com CiU acabi trencant una tradició tan arrelada com aquesta? Doncs em sembla que he trobat el motiu. Les lletres "L" i "M" estan de costat a l'abecedari. Són pràcticament al mig del nostre alfabet, de fet, si no tinguéssim l'adoptada "w" estarien just al mig. I potser l'error ha estat fixar-nos en l'"L" i no amb l'"M". Si Mas acaba sent president podrem veure com tots els presidents elegits des de la restauració de la Generalitat en època moderna, des del 1931, han tingut l'"M" al cognom, a excepció de Jordi Pujol: Macià, Companys, Pujol, Maragall i Montilla. Ni Tarradellas ni Irla van ser elegits democràticament. Així doncs, potser l'anormalitat la va dur Pujol. ¿Per què? Doncs perquè en les primeres eleccions, les de 1980, no hi havia cap candidat que tingués una "M" al cognom: Pujol, Raventós, Benet, Cañellas, Barrera i Hidalgo. Així que només ens quedava l'"L" o l'"N" com a lletra més propera. Excepte Barrera, els altres 4 candidats que van tenir representació parlamentària tenien opcions de presidir la Generalitat. Al final va guanyar l'"L" de Pujol.
Per tant, potser sí que fins ara hem estat equivocats i Mas té opcions reals de ser president i la meledicció de la lletra "L" no ha estat el motiu pel qual el 2003 i el 2006 no va acabar sent investit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada