![](http://bp0.blogger.com/_wG25vPc9ngg/Rev1FcaO7hI/AAAAAAAAAnA/-Opz23_YeUA/s320/huertas.jpg)
Ell intentava portar-ho a la pràctica. I és que realment era una persona humil, tot i que no era excloent amb un fort caràcter i un alt grau de mala llet quan hi havia situacions que l'indignaven. Era també una persona molt nerviosa, les seves ulleres n'eren testimoni, i inquieta. I com se sol dir, defensor de causes perdudes.
Dissabte a la tarda, 5 mesos després de l'última vegada, em van trucar per anar a treballar l'endemà al Canal 3/24 per a una substitució. Ho vaig comentar a la família, que havien vingut a sopar a casa, i la meva mare em va dir: "a veure si tindràs la mala sort d'haver de redactar la notícia de la mort d'en Huertas" i és que ja se savia que el seu estat era molt greu. Ironies de la vida, o de la mort, l'endemà una de les primeres feines que vaig tenir va ser editar un tall de veu de l'exdegà del CPC Josep Pernau. Vaig triar la frase en què Pernau deia: "de periodista no se'n neix, ni se'n fa, sinó que depèn molt de les persones amb qui treballes, que tens al teu costat. I ell va ser una d'aquestes persones que va ser mestre de molts periodistes joves". Ara molts d'aquests periodistes ja no són tan joves. Mai em va fer de mestre, perquè no vaig tenir la sort de treballar amb ell, però sí que és veritat que dels periodistes que més he après és d'aquells amb qui he pogut compartir hores de feina.
Diumenge, a primera hora de la tarda, tornant de treballar, vaig escoltar a Catalunya Ràdio una entrevista reemesa a Huertas al programa Memòria Selectiva. Va tornar a repetir quines havien de ser les qualitats d'un bon periodista i n'hi va afegir una altra, treball, i de propina "tenir la gràcia dels déus".
1 comentari:
se n'ha anat un dels últims periodistes de càrrer, i com diu la cançó, tu l'has de substituir.
Publica un comentari a l'entrada