
Quina mania de focalitzar l'atenció sobre aquest cineasta cada vegada que les seves pel·lícules són nominades pel món. D'acord, és el director de cinema que més a prop tenim de casa, però en aquest món globalitzat només hauríem de parar atenció a les pel·lícules que es facin des de Catalunya. I si no se'n fan, o no reben premis pel món, doncs ens posem a parlar de les pel·lícules del món que sí que són premiades o de les de qualitat. I si hi ha pel·lícules que no són premiades, les diem totes o no en diem cap, però per què hem de dir que Almodóvar no ha guanyat cap premi?
Si almenys fos una bona pel·lícula, però Volver és pèssima, en què Penélope Cruz fa una de les pitjors interpretacions que li hem vist mai. Almódovar està a anys llum d'aconseguir realitzar una pel·lícula de la qualitat de les de Clint Eastwood. Volver és d'una alta senzillesa argumental, interpretativa i carregada d'uns tòpics tractats de manera superficial que, almenys a mi, em van fer adormir. Són aquests tòpics el que fan que des de fora d'Espanya Almodóvar sigui vist com un gran creador ja que posa en imatges allò que els estrangers creuen que és Espanya.
Tenint en compte els elogis que ha rebut aquest film dec estar equivocat, i molt. Però tinc la impressió que Pedro Almodóvar ha aconseguit tirar endavant una estratègia de marketing en què s'està proclamant el salvador del cinema europeu i, en conseqüència, l'alternativa al cinema nordamericà. I tot aquell qui estigui en contra dels seus films és un traïdor no només al millor cinema mundial sinó a la cultura en general. Si és així jo prefereixo seguir considerant-me un inculte!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada