Si l'entrada anterior estava dedicada a un Franch aquesta també. Tot i que aquell es diu Miquel i aquest Pere i que diria que els dos comparteixen orígens manlleuencs, en Pere segur, no són de la mateixa família. Avui, doncs, a diferència de l'entrada dedicada a l'alcalde de Torelló, us vull parlar d'un bon amic.
Si fa uns dies us parlava del web de Marçal Sintes ara ho faré del bloc d'en Pere Franch: Franchlyspeaking. Tot i que va néixer fa més d'un any, només té 17 entrades. Per tant, encara està a les beceroles. Malgrat això, les entrades publicades prometen ser un bloc de referència obligada si en Pere aconsegueix trobar temps per escriure-hi més sovint.
En Pere té una dilatada experiència periodística, sobretot a ràdio i premsa. En aquesta última va ser corresponsal als Estats Units i a les ones va conèixer de primera mà la feina de Josep Cuní. Però des de fa més de 10 anys que en Pere va deixar el dia a dia del periodisme per dedicar-se al dia a dia de la universitat a on fa classes de periodisme internacional i de ràdio. I sí, com us podeu imaginar, treballem junts. De fet, fins fa quatre dies i des del juliol del 2002 que ell i jo hem treballat frec a frec dins el departament de periodisme de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la URL, els últims tres anys precisament a les "ordres" del director del departament, Marçal Sintes.
Per tant, conec molt bé la manera de treballar d'en Pere i he comprovat que és molt meticulós, perfeccionista, escrupolós i sobretot èticament molt conscienciat. Totes aquestes virtuds traspuen també del seu bloc en què sobretot escriu sobre mitjans i política internacional. Ara només cal esperar, com us deia, que la feina a la facultat i la redacció de la tesi li deixi temps per dedicar-se més sovint al seu bloc. Entreu-hi i ja em direu què us sembla.
Hola Enric!
ResponEliminaSoc una antiga alumna teva, me'n alegro d'haver trobat el teu blog! El seguirem! El meu blog es www.confusedinbarcelona.wordpress.com
Una abraçada!
Hola exalumna (o alumna d'E.X.)
ResponEliminaT'amagues darrere l'anonimat? Veig que en el teu blog tampoc t'identifiques. Llàstima, m'agradaria posar-te cara! Gràcies per llegir-me, a partir d'ara jo també ho faré i et poso a la llista d'enllaços.
Un petó.