27 de juny de 2008

La meva mort

Aquesta entrada també la podia haver titulat "M'estic morint", però hauria pogut portar a alguna confusió. En el sentit que estem acostumats a dir-ho, o sentir-ho dir, no m'estic morint. O sigui, que jo sàpiga, no tinc cap malaltia que m'estigui matant, ni tampoc acabo de tenir un accident o un infart i em queden pocs instants de vida. Però si ho comparem amb la història de la humanitat, o fins i tot del nostre planeta, no és cap secret que en l'instant que naixem ja estem pràcticament morts. En aquell moment ja ens queden minúscules parts de temps per deixar de viure, insisteixo, si ho comparem amb els milenis que han passat des del Big Bang.
Però no he titulat aquesta entrada "M'estic morint" sinó "La meva mort". I ho he fet perquè des de fa un parell d'anys he vist la meva mort. No, no és un malson com aquells que tinc des que sóc petit, que dec tenir per motius diguem-ne professionals/familiars. He vist la meva mort als ulls dels meus fills. Una de les coses que he descobert en la mirada dels petits de casa és que si les coses van com han d'anar ells, algun dia, que espero que sigui d'aquí a unes dècades, em veuran morir. És una sensació estranyíssima, però és real com la vida mateixa. Tinc, tenim, davant nostre els testimonis del nostre envelliment. Sí, també hi són la parella, amics i altres familiars. Però els fills, i torno a insistir, si les coses van com han d'anar, són els que tenen més probabilitats de veure't morir i alhora de lamentar-ho. De fet, l'objectiu principal de la vida de tots els pares, almenys aquells que tenen dos o més dits de front, és que els fills et sobrevisquin. Ells són allò que deixes a la terra, i ells són els que et fan adonar, més nítidament, que el teu destí algun dia tindrà un final.
En un conte de l'últim llibre de Sergi Pàmies, Si menges una llimona sense fer ganyotes, que ara no en recordo el títol, un pare té un atac de cor davant del seu fill petit mentre estan jugant. I no explico res més, per no desvetllar la brutal realitat que descriu d'una manera exquisita, com la resta del llibre. Però aquell conte explica això mateix que us acabo de dir.
És una sensació inquietant i al mateix temps reconfortant. Inquieta perquè, més que mai, t'adones de la teva fragilitat existencial. Però reconforta perquè, en el fons, saps que en aquella mirada sempre hi restarà viva una part de tu.

17 de juny de 2008

Pluviòmetre regalat

El 13 de maig de 2008 passarà als annals la història del nostre país. Aquell dia el meteoròleg Tomàs Molina va deixar anar la dita: "Xàfec per Sant Pere Regalat, 40 dies de ruixat". Doncs bé, avui ja fa 37 dies d'aquell 13 de maig plujós i, si no em fallen els números, a Torelló hem vist ploure 32 dies. El 30 de maig, després d'un mes en què pràcticament van caure més de 100 litres, vaig decidir autoregalar-me un pluviòmetre. Aquell dia van caure 3 litres i l'endemà, dia 31, només 1. Això passava després de dies de fortes pluges i vaig pensar que m'havia portat mala sort i que ja no plouria més. Però no, la dita va seguir fent de les seves i aquí teniu els resultats fins al dia d'avui:
1 de juny: 3 litres/M2
2: 50 l.
3: 6 l.
4: 7 l.
5: 15 l.
6: 17 l.
7: 4,5 l.
8: 0 l.
9: 0 l.
10: 3 l.
11: 23 l.
12: 2,5 l.
13: 39 l.
14: 0 l.
15: 6 l.
16: 2 l.
17: 3 l. (els de la foto)
18: 0,5 l.
Total: 181,5 litres/M2
Diuen que demà comença l'estiu: la meva dona i la meva filla m'ho recorden cada dia ansioses de posar-se camisetes de tiretes. Sincerament, potser sí que ja toca. Si és així, al final, en Tomàs Molina no l'haurà encertat per quatre dies.

16 de juny de 2008

Les fronteres de la xarxa

És curiós com en un món globalitzat divendres vam celebrar la posada en marxa d’unes fronteres a la xarxa. Què és, sinó, que una colla de blocaires d’Osona es posin d’acord perquè la seva comarca sigui visible a internet. Sembla una aparent contradicció, un pas enrere. Això poden pensar aquells que diuen que en una Europa cada vegada més unida no té sentit demanar la independència de Catalunya o d’Euskadi.
Doncs s’equivoquen. En un món ferotgement globalitzat, les fronteres tenen més sentit que mai. És a través de la reivindicació d’allò local, de la defensa d’allò més proper, que podem projectar-nos al món sense interferències. I és que avui en dia les fronteres ja no tenen barreres, tot el contrari: són portes. Portes obertes a tothom qui vulgui entrar a visitar-nos. Només aquells qui utilitzen les fronteres per aïllar-se o per preparar-se per la guerra, no tenen futur en aquest món que és de tots.
Per això l’Osonosfera és un Portal. És l’aparador virtual de la pluralitat dels internautes de la nostra comarca. Això ens van explicar, a la seva manera, els llevadors de la criatura: Vicent Partal, Carles Puigdemont i Saül Gordillo a Tavèrnoles. Partal ens va dir que el periodisme ha de saber conviure amb els blocs. Que aquests últims no fan periodisme (jo ho matisaria), però són imprescindibles. I, a més, aquest bell i vell ofici necessita de la xarxa com a canal de comunicació. Puigdemont va reivindicar la veu pròpia del polític que té llibertat per desmarcar-se, quan convé, de la veu oficial del partit. Una veu de proximitat i que, alhora, es compromet a través d’unes paraules que són un contracte amb la ciutadania. I, inicialment, Gordillo ens va explicar que la clau de fer-se conèixer a través de la xarxa és la constància i una capacitat d’innovació constant. Tres grans intervencions i, sortosament, el moderador de la taula era l’únic que estava una mica espès.
És d’agrair que els blocaires pioners de l’osonosfera hagin tingut la força, la constància i la perseverança de tirar endavant aquest projecte. I, fins i tot, tal com resumeix molt bé en Josep Comajoan, ja hi ha certa discussió d’allò que hauria de millorar en l’entorn blocaire de la comarca. Un debat un pèl estèril i injustificat perquè l’osonosfera és de tots aquells qui vulguin ser-hi. I per a properes trobades, hi ha tants temes a tractar com llonganisses.
Les fotos són de Jordi Vila i el vídeo d'Arnau Martí.




Trobada Osonosfera from Arnau Martí on Vimeo.

Jo no l'he firmat


Aquests dies (veig que sóc poc original i començo les dues entrades d'avui dilluns de la mateixa manera) heu rebut a casa una carta firmada per mi. Bé, per mi i per milions de persones més. La carta l'envia, en nom meu, l'empresa energètica Endesa. La carta en qüestió està adreçada a tot "ésser humà" (¿ja hi ha "no" éssers humans que sàpiguen llegir?). I al final la firmem "Totes les persones que formem part d'Endesa", un servidor, "client" d'aquesta companyia, inclòs.
Doncs bé, des del meu bloc us escric per desmentir que hagi firmat aquesta carta. Ningú de la companyia s'ha posat en contacte amb mi per demanar-me si hi estava d'acord. Això ja és molt greu. Però, a més, si m'haguessin demanat l'opinió tampoc l'hauria firmat. No tinc ganes de posar-me d'acord, com diuen, amb Endesa, una empresa anticatalana, perquè controlin el futur dels fills dels meus fills. Sóc client seu perquè el seu monopoli així m'hi obliga. Res més.
Per tant, per la part que em toca, disculpa les molèsties que t'hagi pogut causar haver rebut aquesta carta.

SEAT is different

Aquests dies em sembla que fan un campionat de no sé quina regió del món de futbol. Ho sé perquè fent zapping ahir vaig veure com en un canal espanyol de televisió uns jugadors sacaven des del centre del camp després d'encaixar un gol. Eren Txèquia i Turquia. I diria que la regió on es juga aquest campionat és Europa. En tinc els meus dubtes perquè hi juga Espanya. Perquè, ¿hi juga, no? És aquesta selecció, la del Regne d'Espanya, la que cada dia surt a la majoria de portades de diaris, oi?
Ho dic perquè mirant ahir la tele, i llegint avui el diari, he tingut, una vegada més, els meus dubtes que Espanya sigui d'Europa. Els dubtes m'han vingut després de veure un anunci de l'empresa automobílistica alemanya SEAT, del Grup Volkswagen, d'origen espanyol i amb instal·lacions a Barcelona (Zona Franca).
A l'anunci hi surt un nen (el de la foto), que fa pinta de tenir menys de 10 anys, i que duu una samarreta on hi podem llegir: "mis padres se han comprado un ALTEA com un descuento de más de 500.000 pesetas y a mi sólo me han traído esta caimseta.". I al costat sabem que en realitat el descompte és de 3.400€ (565.712,4 ptes.). O sigui, 9 anys i mig després d'entrada en vigor de l'euro i 6 anys i mig després que hi poguéssim pagar, els alemanys encara anuncien a Espanya en la moneda del segle passat. Ja deien els sociòlegs l'any 2002 que passarien dècades abans els espanyols no deixessin de fer la conversió en pessetes. Per cert, el nen de la foto deu tenir un nivell intel·lectual altíssim. Com, si no, s'explica que algú que no ha pagat mai ni un duro en pessetes sàpiga quina és la moneda "mental" dels seus pares.
Air Berlin i Volkswagen tenen una imatge gens equivocada del que és Espanya: un territori de gent primitiva que geogràficament està més a prop d'Àfrica que de casa seva.

13 de juny de 2008

La trobada

Aquesta nit, finalment, naixerà la criatura. L'Osonosfera començarà a caminar. Aquests últims dies els blocaires de la comarca ens n'hem anat fent ressò. Al seu bloc, en Josep Comajoan ens parla de la Roda de Premsa de presentació de dimarts i cita els altres blocaires que en parlen. I en Carles Banús recull la resposta mediàtica. (Les fotos són de la roda de premsa).
La veritat és que dóna gust veure com un grup de persones que gairebé ni es coneixia, més enllà de la xarxa, ha aconseguit tirar endavant un projecte com aquest.
Els llevadors de la criatura seran tres internautes de categoria: Vicent Partal (blocaire i director de VilaWeb), Saül Gordillo (blocaire i director de l´ACN) i Carles Puigdemont (blocaire i periodista, cap de llista de CiU a l´Ajuntament de Girona). Actuaran aquest vespre a les 20h. a la Sala Polivalent de l´Ajuntament de Tavèrnoles.
La idea és parlar de les comunitats virtuals. És per això que hem titulat la xerrada “Les xarxes de la xarxa”, tenint en compte que això pretén ser osonosfera.cat. O sigui, explicar com la clau de l’èxit d’Internet com a eina de comunicació es troba, bàsicament, en aconseguir buscar punts d’unió entre aquells qui hi escriuen.
Així que a Carles Puigdemont ens explicarà com fer política des de la xarxa. Salvador Cardús va escriure un llibre, Política de Paper, en què bàsicament ens diu que la política es fa, en bona part, a través dels mitjans escrits. Doncs bé, ara un dels suports principals per fer política és Internet. I dins d’aquest “fer política” ens explicarà quines són les estratègies comunicatives per fer “xarxa” política, ja sigui a través de les institucions polítiques o a través dels partits.
Saül Gordillo és l'exemple de com a partir d’un bloc personal es pot aconseguir una notorietat mediàtica. I això s’ha aconseguit, bàsicament, a través de convertir el seu bloc en un aglutinador de tot allò que passa en la catesfera.
I Vicent Partal és el màxim referent nacional a l'hora d'introduir Internet al nostre país. Ha convertit VilaWeb pràcticament en l’únic referent seriós d’una xarxa a nivell de Països Catalans. A través de la informació, i també a través dels blocs, VilaWeb és la xarxa de xarxes dels territoris de llengua catalana.
Per tant, la d'avui és una bona oportunitat per continuar fent xarxa.

10 de juny de 2008

ITV (Inspecció Tècnica de Vailets)


Aquest parell d'aquí dalt divendres van fer 3 anys. O sigui, van néixer el 6 del 6 del 5. Per tant, ho van fer exactament la data més llunyana, del calendari anual, del dia que alguns celebren la Constitución Española. ¿Pura coincidència?
Avui han anat a passar la ITV, la Inspecció Tècnica de Vailets, altrament conegut com el Control dels 3 anys. És en dates com aquestes quan t'adones com es van fent grans (en tots els aspectes, físicament ja són 10 centímetres més alts que fa un any). I també t'adones com tu (o sigui jo) també em faig gran i cada dia estic més xacrat.

7 de juny de 2008

Neix osonosfera.cat

Company/a blocaire osonenc/a,

Com potser ja saps, des de fa uns mesos un grup de blocaires d´aquesta comarca estem impulsant l´osonosfera.cat, un portal virtual que aglutinarà tota la comunitat blocaire d´osona. El portal serà un agregador de blocs personals i col·lectius de diferents tipologies i temàtiques per tal de projectar amb més força aquesta rica comunitat blocaire a la catosfera. L´eina, a més de ser col·lectiva, serà una bona manera de compartir continguts entre tots els agregats. Hem elaborat una llista de blocs (que caldrà anar ampliant a mesura que n´apareixin de nous) en la qual el teu bloc hi apareix. Per tant, i sempre que no ens manifestis el contrari, el teu bloc serà agregat al portal. Si pel contrari, no vols sortir-hi, envia´ns un email a blocairesosona@gmail.com i no t´hi agregarem.

També et volem convidar a la 1a. Trobada Blocaire d´Osona que celebrarem el proper divendres 13 de juny de 2008, a les 20 hores, a la Sala Polivalent de l'Ajuntament de Tavèrnoles. La trobada consistirà en una taula rodona amb debat posterior, moderada per Enric Xicoy (periodista, professor de la Universitat Ramon Llull i col·laborador del canal de noticies 3/24 de TVC), amb tertulians i blocaires de luxe:

-Vicent Partal (blocaire i director de Vilaweb)
-Saül Gordillo (blocaire i director de l´ACN)
-Carles Puigdemont (blocaire i cap de llista de CIU a l´Ajuntament de Girona)

Després de l'acte, hi haurà un sopar-tertúlia al restaurant El Roquet (piscines) de Tavèrnoles en el que també esperem comptar amb la teva presència (envia email per confirmar sopar a blocairesosona@gmail.com fins el dia 9 de juny). El preu del sopar és de 18 €.

Esperant poder-nos saludar personalment i conèixer de primera mà les aportacions i experiències de tots els blocaires, rep per endavant una afectuosa salutació virtual.

Atentament,

Grup promotor osonosfera.cat

4 de juny de 2008

Caient del Cayenee

Dissabte m'explicaven com de greu és la crisi immobiliària a la nostra comarca. Una crisi que encara no ha despuntat del tot, perquè encara s'està construint allò que estava venut fa un any. Però arquitectes, constructors, immobiliàries, industrials i comerços de complements, ja pateixen les conseqüències d'anys d'especulació desmesurada.
Per exemple, un arquitecte m'explicava que un company especialitzat en blocs de pisos haurà de tancar el seu despatx perquè ja no li encarreguen projectes; Un constructor em mostrava el seu astorament davant un poble que té per vendre, en pisos nous, l'equivalent al 20% de la seva actual població; Finalment, uns industrials em van comentar que un constructor d'aquells que s'hi van posar no fa massa anys està a la ruïna. Un paio que, quan les coses encara anaven bé, ja se'l considerava un "pirata". I és que si una cosa ha tingut aquest període de creixement ha estat l'abús de molts constructors que s'han aprofitat de les circumstàncies per treure el màxim rendiment econòmic en el mínim temps possible amb tot tipus de martingales. I la manera que van tenir molts d'aquests nous constructors de demostrar els seus "èxits" professionals va ser comprant-se cotxes de luxe, a l'estil del Porsche Cayenee.
Mentre la majoria de constructors de tota la vida, que continuen tenint feina, no han canviat de cotxe, ara resulta que aquests exhibicionistes es troben que s'han de vendre el seu. Vaja, que devia ser bonic mentre va durar.

1 de juny de 2008

30 de maig de 2008

Aquesta és la crònica visual del passat 30 de maig de 2008. Va ser l'últim dia de classe d'aquest curs 07/08. És el dia en què els exalumnes de l'Escola Rocaprevera celebràvem el 21è. sopar consecutiu des que vàrem acabar 8è d'EGB. Coincideix també amb el dia que em van donar la invitació del sopar per celebrar un altre comiat educatiu: el 10è aniversari de la graduació de la primera promoció de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.
Aquí teniu la crònica des de les 00:00 a les 23:59 del divendres passat.