I en Portet en fa propaganda, bevent-se un brou i a mi també l'entrecuix em cou. Ostres! I cargols de mar festegen l'esdeveniment, a ells no els maten, se'ls mengen vius, evidentment. Compares i no trobes res millor, aquest noi progressa adequadament. Un disc blanc, o gris de gos com fuig, medecina pels sentits que escolto quan em fa mal l'ull de poll, em pica el coll, se m'aixuga dins l'os el moll, una neurona fa al cervell un escorcoll i vull apagar el soroll.
27 de febrer del 2007
Cacofonia i festival musical
I en Portet en fa propaganda, bevent-se un brou i a mi també l'entrecuix em cou. Ostres! I cargols de mar festegen l'esdeveniment, a ells no els maten, se'ls mengen vius, evidentment. Compares i no trobes res millor, aquest noi progressa adequadament. Un disc blanc, o gris de gos com fuig, medecina pels sentits que escolto quan em fa mal l'ull de poll, em pica el coll, se m'aixuga dins l'os el moll, una neurona fa al cervell un escorcoll i vull apagar el soroll.
26 de febrer del 2007
Paraula d'Otegi
Han hagut de passar més de 8 anys i mig perquè el diari dels Godó torni a entrevistar a Otegi. Ara el director i el cap de política són els mateixos de fa 6 anys i ha estat el mateix Barbeta qui ha entrevistat Otegi. Les paraules del líder de Batasuna van sortir en portada, tot i que amb un cos de lletra més petit que el 98, i de la resposta posterior de Rodríguez Zapatero titulars, també en portada, a tota pàgina i un editorial. Els anys acaben posant les coses al seu lloc.
És curiós veure com ara aquest diari afirma que Arnaldo Otegi és una persona que ha canviat d’opinió. En l’editorial d’aquest dilluns es pot llegir: “En esta ocasión puede haber elementos nuevos en el mensaje que Otegi ha lanzado a través de la citada entrevista, e incluso indicios de un cambio de estrategia, como se desprende de la afirmación de que “el Estado español no tiene que pagar un precio político a ETA ni a nosotros””. I la portada parla de "la nueva estrategia de Otegi". Potser sí que les coses sembla que sonin diferent, però no hi ha cap canvi substancial. El que passa és que d’alguna manera o altra s’ha de dissimular aquests 8 anys i mig de silenci. O és que no s’han llegit o escoltat les múltiples entrevistes que han fet a Otegi en altres mitjans i que ells mateixos han resumit? Que no s’han llegit el Pacte de Lizarra? Que no s’han llegit la proposta d’Anoeta?
Si a Arnaldo Otegi se l’hagués escoltat seriosament des de 1998 i se li hagués fet una mica de cas, potser alguns ara no tindríem aquesta sensació de déjà vu. Però vaja, si tot plegat ha de servir a fi de bé, també farem veure que estem davant d’un moment històric de la democràcia i del periodisme espanyols i ens sumarem a l’entusiasme.
Publicat a Poliblocs.
Neix SemiPeriodisme
24 de febrer del 2007
Nova col·laboració
>>L'hemeroteca és més atractiva gràficament, i s'ha guanyat molta utilitat perquè els lectors poden fer cerques per paraules i també per dates de les notícies publicades. Qui vulgui saber què s'ha publicat a la portada de Poliblocs pot trobar-ho més fàcilment visitant l'hemeroteca.
23 de febrer del 2007
Prestigiar l'independentisme
Però sí que m'agradaria proposar una possible via de conciliació. Per mi la solució passaria pel fet que CiU decidís proclamar-se una formació independentista i exercir com a tal. Intentaré exposar-ne els motius.
Quan escoltes en públic a dirigents de CiU, o a la barretina mediàtica que hi dóna suport, sents com critiquen de manera oberta l'independentisme titllant-lo d'utòpic, il·luminat, radical, etcètera. Però en el rerefons el que volen criticar són unes persones concretes, uns partits concrets o unes associacions concretes que es proclamen independentistes. A qui tenen mania de veritat és a uns dirigents polítics, a uns opinadors o a uns impulsors de campanyes sobiranistes i no al concepte d'independència en si. Aquesta "mania persecutòria" està motivada, sobretot, per, com he dit abans, la creació del govern tripartit.
Per tant, si a CiU allò que no li agrada de l'independentisme és les persones que actualment s'hi proclamen que es facin ells independentistes públicament. Sil·logisme fàcil: CiU és independentista, a mi m'agrada CiU, per tant, a mi m'agrada l'independentisme. O és que la gent de CiU no s'agrada a ella mateixa? A més, aquest pas no és tan complicat ja que en la majoria de casos no és canviar d'ideologia, sinó simplement fer públic allò que es desitja en el fons del cor. Dit d'una altra manera: que surtin de l'armari aquells qui volen un estat català.
21 de febrer del 2007
24,13 centímetres
20 de febrer del 2007
Progressem sobiranament
Si els ideòlegs de la barretina mediàtica tenen tan clar que els independentistes anem a la deriva perquè en lloc de criticar la falta de lideratge no es dediquen a proposar solucions reals. Per què no lideren ells mateixos les ovelles esgarriades? Ell diu que demanar el dret a decidir és "pensar-se que només proclamant-lo a crits s'hi arribarà per art de màgia." Com si les seves paraules no fossin crits a l’aire.
Em sap greu seguir sent un profeta il·luminat que escampa la divisió entre el catalanisme, però crec que la campanya que han engegat Sobirania i Progrés i la Plataforma pel dret a Decidir és una iniciativa concreta i no un somni impracticable. Es tracta de fer una recollida de firmes perquè el poble català pugui referendar el dret a l’autodeterminació que el propi Parlament de Catalunya ha reconegut. Però és que aquesta campanya no ha de ser, ni serà, només per recollir firmes, sinó per explicar que aquesta és l’única solució viable per aconseguir ser un poble normal. I si aquesta no és un aproposta concreta, un full de ruta, si us plau, que me n'indiquin una de més factible.
No entenc aquesta mania de la barretina mediàtica de carregar-se tot allò que no tingui el suport de CiU al darrere. Li he sentit a dir a Duran i Lleida que no té sentit fer un referèndum que no es pot guanyar. I jo li diria que, per aquesta regla de tres, encara té menys sentit tornar-se a presentar a les eleccions si després de guanyar-les dues legislatures seguides són incapaços de governar. No fotem, home! No podria ser que, per una vegada, fossin ells els que estan equivocats? Si CiU i ERC demanessin la independència de Catalunya, i fessin els possibles per convèncer-nos de les millores que suposaria aconseguir-la, no hi hauria possibilitats de guanyar el referèndum? Puc estar d'acord en què aquestes plataformes no són majoritàries, però i si ens donéssiu un cop de mà a aconseguir-ho?
Sí, potser visc en un núvol i estic somniant despert. Si és així, que d’una vegada per totes em despertin del somni amb un full de ruta més real i realista que el que proposen les dues plataformes abans citades. Ah, i si realment desperto del somni, no m’ho tingueu en compte que sóc de Torelló i ja se sap que també se’ns coneix com els “pescallunes”.
19 de febrer del 2007
El Canvi Lingüístic
Ara bé, sobretot allà a on tindran més feina els filòlegs serà en la reformulació dels centenars de frases fetes que hem forjat després de segles de cultura oral. Sense anar més lluny, el llibre “Tots els refranys catalans” d’Anna Parés té registrats més de 1500 refranys sobre el temps meteorològic. Quantes vegades hem dit “cel rogent, demà pluja o vent” i ha funcionat? Moltes, però últimament sembla que potser seria més fiable que diguéssim “cel rogent demà vent i només vent”. I si ara fa aquest temps, què passarà quan entrem al març? Podrem continuar afirmant que “març, marçot, mata la vella i la jove si pot”? O potser haurem de canviar la dita per “març, marçot, escalfa la vella i la jove si pot”? I com aquestes, frases de l’estil “a l’abril, cada gota val per mil”; “pel maig, cada dia un raig”; “ni a l’hivern deixis la capa ni a l’estiu la carbassa”; “per la tardor, ni fred ni calor” o “vent de llevant, pluja a l’instant”. Tot i això, hi ha frases que, segur, no canviaran mai, com aquella que diu que “mai plou a gust de tothom”.
17 de febrer del 2007
Migració
15 de febrer del 2007
Visca Zapata!
Però és que, a més, quina imatge més patètica la del nostre Govern quan un dia denuncia la politització de la justícia, concretament del TC, i l'endemà s'apunta al mateix joc decidit a fer exactament el mateix que fan els altres. I tot plegat amb un tuf pudent d'encàrrec de La Moncloa. A casa, de petit, quan feia una malifeta imitant algun company de classe sempre em deien: "i si ell es llença a les vies del tren tu també ho faràs?". Doncs això!
L'absència de la Reina: dubte aclarit
- Maria Àngels Alcazar: “Jo crec que va ser al revés, perquè resulta que la Reina va decidir, bueno ais..., això pensem que això, va quan, quan es... estàvem a Medan, una ciu... una ciutat que està a l’illa de Sumatra, no a la part del sunami, que va ser a la part de l’Oceà Índic, sinó la part de dintre diguess..., bueno, a la part que dóna fro... front les costes de Malàsia, el mar de Malaka. Llavors quan ella va decidir tornar, aquí Espanya eren les dos..., potser les tres de la tarda, i allà eren les 9, què va passar? Que el... es va decidir que es tornava amb un parell d’hores de manera que haguéssim arribat a Bar... a Madrid ahir al dematí. El que suceeix és que aquell alo... aloport de Melan el van tancar, mmmhhh no sé si perquè el tancaven normalment o perquèèèè... i sobretot havíem d’anar a deixar a la Leire Pajín, a la Secretaria d’Estat de Cooperació, a Phnom Phen i aquell aeroport també van dec... no sé si per per qüestions climatològiques o pel que sigui també, llavors quan s’havia decidit tornar es va haver de retrassar sis hores la... la tornada perquè no, no, no hi havia, no es van, no hi havia permisos de vol i permisos de sobrevol. Però clar, ja s’havia decidit tornar i jo crec que havien decidit tornar perquè... perquè l’enterrament, o la incineració en aquest cas, ja s’havia decidit fer-la avui al migdia. Ells havien volien fer a les 24 hores d’haver trobat el cadàver de l’Erika Ortiz perquè és el plaç, em fa l’efecte, que no sé si és el plaç legal o el plaç mínim i això és lo que van decidir. I ja després clar es van preci... tot el problema aquell que vam tindre llavors perquè penseu, penseu, que nosaltres vam sortir d’aquesta ciutat d’Indonèsia a la una de la matinada hora d’aquí de, de, hora peninsular i vem arribar ahir al ves... aquesta matinada passada també a la una, o sigui, vam estar 24 hores volant perquè hi havia molts problemes d’una cosa que es diu sobrevol, que no hi havien permisos per sobrevolar certs pa... certs països, no perquè no poguéssim sobrevolar sinó per congestió aèria o pel que sigui, vem anar de baixar fins a Dubai, vem estar dues hores a Dubai, o sigui, jo crec que, que, va pass... ha passat tot això perquè es va prendre la decisió de tornar i quan van... quan va ser el punt d’agafar l’avió... i clar el que no...”.
13 de febrer del 2007
La trempera matinera
11 de febrer del 2007
Encaixats
Aquest company té el costum d’esmorzar un cafè amb llet i un galetes de la marca blanca de Caprabo. Surt de casa, un pis de 70 metres quadrats que va comprar a la Immobiliària Colonial i que té hipotecat a “La Caixa” i puja al seu cotxe que encara està pagant amb la mateixa hipoteca. Actualment treballa al Vallès i de camí ha de passar pel peatge d'Abertis que paga amb un Teletac. També pel camí, quan ha de posar gasolina, habitualment reposta en una benzinera de Repsol-YPF que hi ha també a l'autopista.
Ara ja no només ho pensava, sinó que li vaig preguntar directament: "i a mi per què m'ho expliques tot això'"?
El colmo de Kelme
PD. Entenc la postura del Barça de no voler que s'instrumentalitzi el club en aquest cas. Massa sovint, a Espanya, s'han fet associacions desafortunades en què tota opinió contrària a la marcada per la "majoria democràtica" és sinònim de terrorisme. Entenc que darrere el Barça hi ha milions de seguidors arreu del món i també a Espanya. Però considero un greu error, gravíssim, que el president del Barça digui que l'Oleguer es va equivocar en fer certes declaracions en les oficines del Barça. No ens equivoquem, l'Oleguer va escriure un article i per això se'l criminalitza. A Can Barça l'únic que va fer va ser contestar una pregunta d'un periodista com fan, han fet i faran tots els altres futbolistes que han parlat d'altres temes que no són estríctament esportius. Admiro, i molt, el que està fent Joan Laporta pel Barça, per Catalunya i per acabar amb la violència i el feixisme als camps de futbol. Però precisament per això, crec que el president blaugrana havia d'haver estat més contundent en la defensa del seu jugador. Crec que Oleguer Presas és la icona, la imatge, del club que vol que sigui Joan Laporta i la seva junta directiva.
9 de febrer del 2007
Un consell: màxim 2 fills!
A Sebastià Ges, des de Ges Avall
Sebastià Ges és l'home de Sudanell que va matar dos joves que estaven apallissant el seu fill dins de casa seva. Estem davant d'un típic esdeveniment de successos en què falta molta informació i sense conèixer exactament què va passar no farem hipòtesis ja que podríem caure en el rumor i la mentida.
8 de febrer del 2007
37-44-45-46-47-48
7 de febrer del 2007
A La Xicoia, d'un Xicoy
6 de febrer del 2007
Sóc finlandès, i no ho sabia
Bufa mal vent al pla
I tot això passa en un poble de Girona on antigament ja hi havia hagut una contaminació d'eqüifer, el segrest d'un home i el seu fillastre, un robatori a l'ajuntament, l'accident mortal d'un noia i una altra va quedar en cadira de rodes, un jove pateix una sobredosis de droga. També hi va haver l'assassinat d'un taxista, l'assassinat d'un advocat, qui havia maltractat la seva dona, i el seu assassí se suïcida. Una dona se separa del seu marit perquè ha hagut de quedar-se la filla d'un cosí seu que es mor d'una malaltia greu.
5 de febrer del 2007
La victòria d'ETA
4 de febrer del 2007
Ja falta menys!
3 de febrer del 2007
Menja't 25 rosquilles
2 de febrer del 2007
Deixa't trencar les dents
Com que en aquell article defensava que cal més moderació en el consum d’alcohol i perquè no se m’acusi de carca o d’anar en contra de la important indústria d’aquestes begudes, proposaré una trampa per tal de poder beure i conduir begut sense que la policia et multi.
El divendres 12 de gener el 9 Nou publicava una notícia titulada “Absolen un veí de Torelló per no bufar bé per falta de dents en un control d’alcoholèmia”. Segons es desprèn d’aquesta notícia, a l’home el van condemnar a 6 mesos de presó per desobediència greu a l’autoritat. Però després de presentar-hi recurs el jutge ha cregut que l’acusat té raó quan diu que no s’hi va negar si no que li va ser impossible bufar perquè tenia dues dents trencades que li ho impedien ja que sentia molt dolor i “la sensació de fred i calor que li podia produir el fet de bufar tan fort”. Així ho va testificar un testimoni.
Els successius consellers d’Interior mai han dit que els ocupants dels cotxes no puguin anar beguts, només demanen que sigui el conductor qui no hi vagi. De fet, cada vegada que sento allò de “si el jovent surt de marxa que almenys un de la colla no begui perquè pugui conduir” ja m’imagino, en una nit de festa, un pobre marginat suportant les bromes dels companys perquè no pot mamar. També veig ben nítidament aquest cotxe carregat de borratxos i el sofert conductor esperant impacient el cap de setmana següent per agafar una bona turca. Però ara ja tenim una solució per a aquest jove que li toca conduir sense beure. La sentència favorable del veí de Torelló pot crear jurisprudència. Es tracta del següent: tots els joves es poden torrar tant com faci falta i just abans d’agafar el cotxe han de jugar-se a sorts a veure a qui li toca que els altres li clavin un cop de puny als morros i li facin saltar les dents. No s’ha de patir pel dolor que pugui sentir aquest jove ja que com que anirà borratxo ni se n’adonarà del que li han fet.
També hi ha l’opció de quedar entesos amb una altra colla, preferent enemiga o amb fortes enemistats, i liar-se a hòsties abans d’agafar el cotxe. Com que aquest és un esport també habitual els caps de setmana, no ha de ser difícil triar aquesta opció. Un cop hagi acabat la baralla, el que tingui els morros més inflats que agafi el cotxe i cap a casa. Lògicament, aquest mètode té un inconvenient: què passa quan tots els de la colla ja s’han quedat sense dents? Haurem d’esperar que aviat una nova sentència judicial ens il·lumini.