29 de desembre del 2006
La puta i la Ramoneta
21 de desembre del 2006
De llibres
Ara sembla que la polèmica s'ha reobert quan el president dels editors catalans va preguntar-se si en aquest article l'Eduard Voltas ja marcava el camí a seguir i que el nostre govern podria voler anul·lar el preu fix.
Tant Voltas com els llibreters i els editors tenen una part de la raó, però també s'equivoquen en algunes coses. Voltas té raó quan critica que els llibreters focalitzessin les seves ires en Abacus o l'editorial d'Harry Potter. Els llibreters van buscar possiblement la víctima més propícia, però potser l'equivocada. Ara bé, més d'una veu ha posat en dubte que Abacus funcioni com a una autèntica cooperativa i que sigui realment de les que més defensa els llibres en català. I aquestes són dues de les tesi de Voltas. Aquest últim també deia que els llibreters no s'organitzen per competir amb les grans potències llibreteres, i això no és cert. Si no que es miri la iniciativa de totselsllibres.com. Tampoc sembla que el president dels editors acabi de tenir raó. Un article publicat dos mesos abans que Voltas fos nomenat no vol dir que per força aquesta hagi de ser el camí que seguirà el nou govern. I en aquest mateix bloc ja vàrem elogiar el nomenament del nou Director de Cultura que precisament havia escrit dos altres articles molt recomanables que sí que marquen la que pot ser la política de la conselleria de Cultura.
Voltas, que ha estat editor, hauria de saber com funciona la distribució de llibres i que un dels principals problemes dels llibreters és el sistema de distribució. Les llibreries, setmana rere setmana, són envaïdes de novetats que ells no han demanat, però que els distribuïdors ja els hi han cobrat. Molts d'aquests llibres seran retornats al cap d'unes setmanes o mesos, però els llibreters no cobraran la devolució fins al cap de dos o tres mesos després de retornar-los. O sigui, que bona part del negoci del llibre no està tant en vendre llibres, sinó tenir-los col·locats uns mesos a les llibreries. Diguem que els llibreters el que fan és invertir en les editorials i distribuïdores sense tenir-ne cap més benefici que les vendes que puguin fer i, en canvi, han d'invertir molts diners i hores en uns llibres que saben que mai vendran ni podran vendre. En canvi, quan resulta que les llibreries demanen un llibre que estan convençuts que vendran a cabassos, com un Harry Potter, les distribuïdores no en subministren un número suficient ja que la majoria han anat a parar a llocs com El Corte Inglés o l’FNAC.
SOBRE EL CATALÀ
La masoveria comuna del catalanisme
Anasagasti, besarkada bat*
La tesi d'aquests dos articles és que ERC ha passat de ser el defensor màxim de la independència de Catalunya al garant de l'autonomisme més light. Anasagasti, com no, mima el seu partit referent a Catalunya, CiU. En moltes coses té raó. Esquerra està diluint les seves reivindicacions de més autogovern per fer, segons ells, un desplegament progressista de l'Estatut. Però també es nota un ressentiment contra ERC que segurament s'arrossega per unes males relacions amb aquest partit al Congrés dels Diputats. I si hi ha arguments més que evidents per dir que Anasagasti té raó en moltes coses, no podem obviar que també trobaríem molts exemples per demostrar que CiU és i ha estat un partit summament contradictori a l'hora de moure's dins els maleïts eixos nacional i social. Cal recordar-li al senyor Anasagasti que el seu sí que és un partit independentista, però que CiU mai s'hi ha proclamat? I que malgrat això la majoria de votants de l'esquerra abertzale basca abans de votar-los a ells com a alternativa han preferit el vot nul o donar-lo a IU-EB? El PNB té clar què vol pel País Basc i com aconseguir-ho i a més d'intentar donar lliçons a Esquerra estaria bé que també fessin algunes classes de resistència política als seus "socis" catalans.
* "besarkada bat" significa "una abraçada" en èuscar.
I tens ajuda?
15 de desembre del 2006
Per Nadal cada EGM al seu corral
El Punt assegura que és el diari que més es llegeix en català, i és mentida. És veritat que té més lectors que l'Avui, però no en té més que l'edició en català d'El Periódico, que és gairebé el doble que la seva. Per cert, diuen que l'Avui en té, de lectors, 114.000 i segons les dades són 116.000. També asseguren que tenen 6.000 lectors més que l'última onada, però també podríem dir que respecte l'any passat n'han perdut 25.000. Per cert, és el 34è diari més llegit d'Espanya.
El Mundo també s'autoproclama líder, però només com el que més puja. I això és veritat, però només respecte l'onada anterior i en percentatge. Si també ens ho mirem respecte fa un any ha perdut 10.000 lectors. Per cert, és veritat que gairebé té el doble de lectors que l'ABC, tot i que n'hi faltarien 240.000 per aconseguir-ho. En realitat té un 70% més de lectors, però també en té un 54% menys que El País. En una segona notícia aquest diari destaca que Jiménez Losantos i Herrera guanyent oients, els seus amics de La Cope i Onda Cero que estan molt per sota de La Ser.
El Periódico tampoc diu cap mentida assegurant que és líder a Catalunya. Però no diu que n'ha perdut 65.000 respecte l'any passat i 12.000 respecte l'última onada. També diuen que és el tercer diari d'Espanya, sense recordar que s'han de descomptar Marca i As, per davant de l'ABC. Això sí que té mèrit! Ah, per cert, també destaquen l'OJD del diari, però en aquest cas no la comparen amb La Vanguardia, com sí feien amb l'EGM, ja que està per sota del diari del Grupo Godó.
La Vanguardia destaca que l'emissora del seu grup, del Grupo Godó, és la que més puja el 2006. I també és cert. Però no diu que és la tercera ràdio més escoltada a Catalunya, després de Catalunya Ràdio i La Ser, i prefereix dir que és la segona en català. Per cert, el que sí que és un mèrit és que fa un any tenia una mica menys de la meitat d'oients que Catalunya Ràdio i que ara en té una mica més de la meitat. En un desglossat també ens diu que La Vanguardia ha guanyat lectors i destaca que també ho ha fet l'Avui, ja sabem que el Grupo Godó n'és copropietària. Ah, per cert, és molt estrany que ens diguin que guanyen lectors, però no ens diuen el número, només els percentatges.
El País primer destaca les dades de la SER i més avall les del propi diari. Fixem-nos que ens diu que la Ser és líder, això no ho discuteix ningú. Però també és ben cert que és la cadena que més perd, 217.000 oients respecte l'onada anterior i 291.000 respecte fa un any. Malgrat tot, té més del doble d'oients que la segona cadena, La Cope. I quan parla del País, curiosament, diu gairebé el mateix que El Mundo, però del seu diari. Com pot ser? És clar, el Mundo creix més en percentatge, però El País ho fa en número total de lectors. Això sí, respecte l'última onada perquè respecte fa un any només en guanya 10.000.
L'Avui, possiblement per primera vegada des que el Grupo Godó en té un 40% de la propietat, no titula sobre RAC1 i destaca que les emissores en català han perdut audiència. Malgrat això, en el primer titolet sí que llegim que RAC1 és l'única que creix, de les catalanes. Tot i que abans ens havia insinuat que no. Com pot ser? Doncs perquè respecte l'any passat sí que creix un 11%, però respecte l'última onada perd un 3%. És estrany, en canvi, que no diguin res dels diaris i menys tenint en compte que és dels diaris que més creix en percentatge ja que passa de 109.000 lectors a 116.000.
I m'ha fet mandra posar els titulars de ABC i La Razón. Pèrò els tinc. El primer diu que Vocento, el grup editor d'ABC, reafirma el lideratge en la premsa general i suplements generals. Ja ho veieu, una manera d'amagar que el seu diari té, com deia El Mundo, gairebé la meitat de lectors que aquest últim. Ah, bonic titolet aquest que diu que "resiste a la difamación". La Razón, en canvi, prefereix no dir res de les seves dades de lectors, li deu fer vergonya dir que respecte fa un any ha perdut 55.000 lectors i que ja amb 393.000 lectors és el 12è diari més llegit d'Espanya, comptant els esportius. El que sí que destaca és que l'emissora del mateix grup majoritari, Planeta, és l'única que creix. I sí, creix respecte l'última onada. Però, una vegada més, respecte fa un any sí que ha perdut 10.000 oients.
14 de desembre del 2006
Un conseller de la tercera edat
12 de desembre del 2006
Oriol Pujol Ferrussola (3L) President
Fa just un mes publicava en aquest bloc una entrada que vaig titular De la Z a l'L en què teoritzava sobre les lletres comunes que tenen els primers cognoms dels presidents espanyols i catalans. Segons aquesta teoria, ni Rajoy ni Mas seran mai presidents perquè no tenen ni la Z ni l'L, respectivament, en el seus cognoms.
11 de desembre del 2006
L'altra cara del Nadal
L’augment de suïcidis té una relació directa amb l’increment de les malalties psicològiques. Ja fa uns quants anys que sentim a parlar del bullying, de l’anorèxia o de la bulímia. També sabem que els nostres joves consumeixen més drogues i més alcohol. I tot plegat en una joventut que cada vegada té accés a més coses, però també està més insatisfeta. La dada de Barcelona, desgraciadament, pot ser una mostra d’allò que pot passar cada vegada més entre aquell jovent que pateix greus problemes psicològics. A finals del segle passat el suïcidi ja era la tercera causa de mortalitat dels catalans d’entre 14 i 25 anys.
No farem ara una proposta de solucions perquè aquest sembla un problema que va més enllà d’una simple estadística i que té una arrel més profunda. Però sí que hauria de convertir-se en un objectiu prioritari per part de les institucions i que afecta no només al Departament de Salut sinó també al d’Educació i al d’Acció Social i Ciutadana. Són molt lloables les campanyes en contra del tabac, de l’alcohol, de les drogues, dels accidents de circulació, de la violència de gènere o de la mala alimentació. Però moltes d’aquestes campanyes no fan referència a les causes, sinó a les conseqüències.
Ara que s’acosta Nadal, aquesta dada de Barcelona no hauria de passar desapercebuda. Diuen que durant aquestes dates és quan hi ha més suïcidis. Enmig de tanta excessiva representació de la felicitat, aquells qui tenen depressions encara se senten més desplaçats de la societat. I per a molts d’aquests joves, i no tan joves, no hi ha regals de tió o de reis que acabin amb els seus problemes. És l’altra cara del Nadal que queda amagada i que potser ens és més còmode ignorar.
9 de desembre del 2006
Un missatge en un globus
Doncs bé, aquest matí de dissabte 9 de desembre, a les 11:25, he enviat un globus al cel amb la intenció de comprovar-ho. He agafat un globus en forma d’ànec que vàrem comprar dijous al Mercat Medieval de Vic, i que els nens ja no li feien cas, i li he lligat un sobre amb un missatge al seu interior, aquest: “Hola, Aquest globus ha estat enviat des de Torelló el dissabte 9 de desembre de 2006. Si l’has trobat, et voldria demanar un favor: Et podries connectar al bloc d’internet www.enricxicoy.blogspot.com i buscar l’entrada “Un missatge en un globus” i afegir un comentari dient-nos quan i on has trobat el globus? Esperem notícies teves. Moltes gràcies!”
Una tonteria? Estic una mica boig? Potser sí. I molt probablement anirà a parar al mig d’un camp, o al costat de la carretera, o dalt la teulada d’algun edifici. Però, us imagineu que algú el troba i ens escriu en aquest bloc? Què voleu que us digui, a mi em faria il·lusió.
PD Aquí al costat, a les fotos, podeu veure com preparava el sobre, com està lligat a l’ànec, com l’envio cap al cel i un cop ja enviat. L’últim cop que l’he vist se n’anava direcció Sant Vicenç de Torelló.
8 de desembre del 2006
Independència al 2014
Estic totalment d’acord amb ell que quant més rebem les nacions sense Estat més ganes tenim de ser independents. És per això que ja he dit en un post anterior que desitjo que el Tribunal Constitucional declari l’Estatut català anticonstitucional.
Però el que em sorprèn és la part final d'aquest article. Del text es desprèn clarament que en Quim s’alegraria que el Quebec fos independent i, alhora, critica els “suposats” independentistes catalans per no fixar-ne una data. D’acord, ja l'entenem, amb aquestes paraules vol criticar en Carod per haver dit que des del govern no farà proclames independentistes. Però la pregunta que em faig és: si "suposadament" no ho fan des d’ERC, per què no proposen una data aquells qui també se suposa que són independentistes dins de CiU? O és que aquests “autèntics” independentistes només ho són per reclamar la independència del Quebec? Si realment emprenya que els dirigent d'ERC que estan al govern abandonin les polítiques identitàries, per què no les fa aquest partit que es proclama nacionalista? Potser ja seria hora que CiU, obertament, deixés de fer la puta i la Ramoneta i es decantés per l’independentisme que, suposadament, proclamen les JNC o per l’autonomisme ben recompensat que propugna Unió. Estaria bé, lògicament, que triés la pimera opció. Però no ho farà perquè l’ambigüitat de CiU és el que li dóna vots.
La següent pregunta que em faig és: segur que no hi ha una data al cap dels independentistes? Som molts que ens hem posat entre cella i cella el 2014 com una bon any per aconseguir-ho. En lloc de criticar tant l'independentisme des del suposat nacionalisme, no seria més lògic sumar esforços per aconseguir convocar un referèndum per l'autodeterminació 300 anys després del 1714? Hem d'esperar que això ho facin els partits, o ens hem de moure des d'allò que denominem la societat civil?
7 de desembre del 2006
Un soroll mediàtic de bandera
6 de desembre del 2006
Celebrem el 6 de desembre
Aquest 6 de desembre és un dia de celebració. Pocs cops a la vida es poden celebrar dies com el d'avui: fa un any i mig que vàrem constituir-nos com a família nombrosa. El 6 del 6 del 5 van néixer l'Arnau, el de l'esquerra, i en Pol, el de la dreta. La tria de la data no va ser aleatòria: què millor per a uns que volem una constitució catalana que dos dels nostres fills naixessin just a les antípodes de la data de celebració de l'espanyola. No us ho creieu oi? No importa!
5 de desembre del 2006
Soroll mediàtic = porqueria informativa
4 de desembre del 2006
Si volem caldo, dues tasses (de Sopa de Cabra)
SOTA UNA ESTRELLA
Una altra cançó gravada a Madrid, com la d'Amaral. Escoltant la interpretació de Pereza, que li dóna encara un toc més roquer que l'original, tens la sensació que el Rock en castellà dels Sopa no tenia res d'envejar al que podia fer la movida madrileña dels anys 80.
SI ET QUEDES AMB MI
3 de desembre del 2006
La misèria és una porca
L'educòmetre
Torelló s’ha inventat una eina didàctica que duu per nom l’Educòmetre. Es tracta d’unes fitxes en un format una mica més gran que un punt de llibre i que s’agrupen per franges d’edat, de 0 a 16 anys. En cada una d’aquestes fitxes s’hi proposa una situació d’hàbits dels infants. Aquests hàbits són els que ha d’adquirir el nen o la nena en la seva corresponent edat. En una cara de la fitxa s’hi presenta la situació i al revers s’hi donen pistes per aconseguir que la criatura tiri endavant aquesta tasca.
Per exemple, de l’edat de 3 a 6 anys hi podem trobar una fitxa en què se’ns diu que el nen ha de saber menjar sol i s’il·lustra amb un dibuix que conté una escena que reprodueix aquesta situació. Al darrere ens diuen què i com ho hem de fer per aconseguir el nostre objectiu. Aquestes fitxes s’ajunten amb un cargol en un extrem i acaben conformant un conjunt semblant a un pantone o paleta de colors. La gràcia d’aquesta eina és que, a part de la seva utilitat didàctica, és molt manejable i permet jugar amb el nen. Les fitxes es poden treure i posar i distribuir com es vulgui. Per exemple, cada vegada que s’ha aconseguit que el nen domini un hàbit nou es pot treure la fitxa del conjunt sencer i guardar-la en un calaix.
Sense cap mena de dubte, és una iniciativa molt interessant i, alhora, de gran actualitat. L’han elaborat les escoles de Torelló amb l’ajuda tècnica d’un equip de disseny i la col·laboració econòmica i logística de les institucions. Tot plegat amb el suport pedagògic de Maria Jesús Comellas, reconeguda mestra i educadora. És d’actualitat perquè hi ha un debat obert de com s’eduquen les criatures i quin paper hi juguen els pares. Aquesta és una eina, a l’estil d’una Supernany domèstica, que ens diu quin camí hem de seguir per educar, des de casa, les nostres criatures. Sí, aquest és un dels principals dèficits de la nostra societat: els pares cada vegada tenen menys temps pels seus fills i molts es pensen que la feina és només responsabilitat de les escoles. Tan de bo que sigui útil i els pares l’apliquin amb disciplina i així treure tensió a les escoles. Alhora, també cal esperar que la iniciativa s’estengui a altres poblacions.
De moment, la rebran els alumnes de Torelló i seran les escoles les que decidiran com fer-ho arribar a les famílies. La regidoria d’Educació de l’Ajuntament serà la que ho distribuirà als centres. Aquesta regidoria s’ha mostrat, lògicament, molt cofoia per la feina feta i n’ha fet propaganda. Però també s’hauria d’adonar que amb això no n’hi ha prou i si realment volen aconseguir treure tensió als centres cal continuar treballant en tots els àmbits i especialment fent èmfasi a les escoles bressol. Ara s’ha municipalitzat la Blancaneus i aviat en tindrem una de nova, sense cap mena de dubte una gran notícia. Però aquestes són solucions d’urgència que potser s’havien d’haver plantejat anys abans. Torelló també podria ser pionera i podria fer un pla per a l’educació de 0 a 3 anys que permetés, per exemple, tendir a la gratuïtat i l’equiparació dels sous de les mestres de llar d’infants amb les dels mestres de l’escola pública.
Digueu No!
- Perquè si aquest estatut no cap a la constitució dels espanyols, només ens queden dues alternatives: fer un nou estatut que hi càpiga, o sigui, com el de qualsevol altra comunitat autònoma, o redactar una constitució catalana.
- Perquè obligarà a aquells qui van votar "sí", sobretot a CiU i PSC, a triar entre seguir defensant el "sí", o sigui, anar en contra el TC, o donar la raó al PP quan deia que "no" perquè sobrepassava la constitució espanyola.
- Perquè, i lligat amb l'anterior, serà l'autèntica prova de foc per al president Montilla de demostrar sí és el president de la nació catalana o el de la comunitat autònoma catalana. Si tria la segona opció, lògicament, ERC hauria d'abandonar el govern.
- Perquè aquells qui vam votar "no" per considerar que era insuficient puguem defensar amb més fermesa i arguments la segona opció del punt 1, o sigui, que l'única alternativa és redactar una constitució catalana i, per tant, abans convocar un referèndum per l'autodeterminació.
- Perquè aquells qui van votar "sí" i no vulguin donar la raó al PP, com dèiem al punt 2, sumin esforços als que van votar "no" per tirar endavant la proposta del punt anterior, o sigui, fer camí cap a la redacció d'una constitució catalana.
- Perquè la pluja fina independentista o catalanista proposada per Esquerra té els mateixos efectes que la suposada pluja fina sobiranista de CiU: nul·la. Com diu Salvador Cardús en un article d'avui a l'Avui, "que no fa ni obrir el paraigua".
- Perquè la història s'escriu a partir de pluges fines, d'acord. Però també hi ha moments en què cal, com deia Miquel Martí Pol, trancar la rutina "fent algun gest desmesurat, alguna sublimitat que capgirés la història".
- Perquè a vegades no queda cap més remei que recórrer al "quan pitjor, millor". Catalunya només ha demostrat capacitat de mobilització quan l'atac ha estat furibund, rotund, acarnissat i immoral.
- Perquè la lluita no pot ser violenta, sinó democràtica. I si la democràcia constitucional que ens empara no respecta la voluntat dels catalans, només ens queda l'alternativa de lluitar des d'una democràcia pròpia i sobirana.
- Perquè pot ser l'única i última oportunitat real que ens quedi per aconseguir ser un Estat!